El Gimnàstic accelera però no avança

Marcos pressiona un contrari tot just el Constància ha sacat el cuir de centre i comet falta. Som al minut 29 i el Gimnàstic ja guanya per dos gols a zero al club balear, ambdós obra del mateix davanter. És la imatge del partit: la intensitat d’un equip ambiciós i abnegat. La mateixa intensitat amb la que ha robat el rebuig del xut de Verdú, al minut 9, per marcar el primer; o la mateixa fe amb la que ha continuat una jugada que no anava enlloc, pensàvem: una pilota protegida pels dos centrals cara a porteria. El de Pollença els roba la cartera i fa el segon gol amb oportunisme. La confiança els té llançats. Ho deia el defensa Pablo Marí a la zona mixta: “tenim més agressivitat a dalt”.

I Moreno referendava l’atacant balear: “hem canviat coses en la seva forma de jugar, i aquests són els fruits del treball”. El mateix preparador valencià deia que la ratxa positiva de l’equip no és deguda a un canvi de joc: “quan vam empatar tant, jugàvem un bon futbol; millor, fins i tot”. Però les ratxes ho canvien tot. I ara les coses començen a sortir. Aquesta és la sensació, deia el mateix De la Espada, que “ara [la pilota] entra amb el cul”. Com avui, quan tot just a l’inici, l’equip s’ha avançat a un Constància tou defensivament —és el cuer de la classificació. Amb els dos gols, el Gimnàstic ha cedit la pilota; sap que amb espais, quan el rival es desconnecta gràcies al treball de destrucció al mig del camp, d’anticipació i segones jugades, apareixen les opcions granes: exploten l’espai amb una dupla ben complementada, propulsada per les cames de Giner i Lago Junior; el joc físic i aeri de Marcos, avui rematador oportunista, i el desplegament d’un Querol que corre incansablement els descosits del rivals, avui especialment inspirat en l’associació.

Una inspiració que ha tallat qualsevol reacció inca, limitat a la pilota llarga. Només han generat perill en algunes pilotes aturades durant el primer acte. Perquè a la represa, amb un Gimnàstic instal·lat al mig del camp, el Constància s’ofegava partit en dues meitats irreconciliables: uns atacants desassistits, quasi inexistents; i una defensa erràtica, que ha regalat pilotes i racons a la velocitat grana. Un ziga-zaga de Giner a la frontal; un error de Marcos a la línia, poc abans del tercer; o una cavalcada per banda del reusenc que Marcos ha enviat fora, sol a l’àrea, amb la comoditat de qui ja porta tres al sac. Ignasi Llompart, entrenador del Constància, recordava en roda de premsa que, malgrat aquesta sensació de golejada, no ho havien fet tan malament: havien estat dintre del partit fins al segon, a tres quarts de camp, pressionant quan David Sánchez tenia la pilota. “L’any passat va funcionar; aquest, no”. Alguna cosa haurà canviat.

Fitxa tècnica:

Gimnàstic de Tarragona: Varo; Verdú, Xisco Campos, Pablo Marí, Juanjo; Xavi Molina, David Sánchez (Adri Cuevas, 64’), Ferran Giner, Lago Junior (“Piojo” Hernández, 81’); Querol  i Marcos (Perera, 72’).

C.E. Constància: Perales; Óscar, Connor, Joel, Gurrionero (Cristòfol, 45’); David Karg, Alfons Serra (Aitor, 58’), Víctor (Tito, 68’); Nico, Mateu i Rubén.

Àrbitre: Aitor Gorostegui Fernandez Ortega (col·legi basc) ha amonestat als locals Ferran Giner (25’) i Xisco (73’); i al visitant Óscar (23’).

Gols: 1-0 (Marcos, 9’); 2-0 (Marcos, 29’); i 3-0 (Marcos, 56’).

Incidències: 1.886 espectadors al Nou Estadi. El club ha permès als assistents entrar a la tribuna al descans a causa de la pluja.