El riu Gaià, de la sequera a la biodiversitat

El riu Gaià s'inicia a Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) i des d'allí s'endinsa per tota la serralada prelitoral, formant congostos fins arribar al Catllar (Tarragonès), on es troba l'embassament que porta el mateix nom de la població. Passat aquest punt que divideix el riu, el curs baix del riu Gaià es modula per una plana uniforme d'onze quilòmetres. Fins que desemboca de forma tímida a la platja de Tamarit, als peus del castell medieval, a tocar del terme d'Altafulla.

Aquest itinerari d'onze quilòmetres del curs baix del riu és una mina de valors naturals i d'elements del patrimoni històric i cultural. Des de fa més de trenta anys, aquest tram final ha presenciat un canvi radical en la seva imatge: el desenvolupament industrial, la construcció del pantà del Catllar i les accions que l'home ha dut a terme en aquest entorn l'han acabat degradant fent que el riu quedes sec. A aquests problemes se li sumen que, com els rius veïns Francolí i Foix, el Gaià és un riu típicament mediterrani i el seu cabal està subjecte, bàsicament, a les condicions climatològiques de cada estació.

Enmig d'aquest entorn, s'hi amaga la seu d'una organització que defensa la preservació i recuperació dels valors perduts d'aquest riu, es tracta de l'Associació Mediambiental La Sínia. Tot i que, l'objectiu principal d'aquesta entitat és fomentar l'agricultura ecològica, a l'hora s'ha llaurat una estreta relació de respecte amb l'espai que l'envolta i “aprofitant que l'ecologia va lligada a l'entorn, ens impliquem en la recuperació” explica Hèctor Hernández, tècnic de custòdia del curs Baix del riu Gaià. Actualment, l'empresa petrolera Repsol treballa conjuntament amb l'associació i ambdues duen a terme el gruix més important d'activitats per a preservar i recuperar aquest espai.

Després de molts esforços, fa un any, les accions van començar a donar els seus fruits. L'Associació Mediambiental La Sínia, juntament amb la petrolera Repsol van firmar un acord amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) pel qual van fixar un cabal ecològic del pantà del Catllar que ajudés a recuperar part de l'antiga vida del curs fluvial. La construcció d'aquest pantà data de l'any 1971. Tres anys més tard, entrava en funcionament i les seves aigües eren aprofitades per la petroquímica. Si bé és cert que va ser un entrebanc pel curs del riu, a l'hora ha servit per aturar els catastròfics aiguats que eren tant forts que fins i tot tenien nom propi, les conegudes 'gaianades' i, a més, la seva construcció va ser positiva “perquè ha millorat la vida dels regants”, explica Hernández.

El problema de l'aigua, doncs, va molt més enllà que el simple pantà i presenta complexitats. El poc cabal d'aigua sumat als greus problemes de filtracions que presenta l'embassament fa que part de l'aigua es perdi. Precisament, sobre els recursos que no pot aprofitar Repsol ni els regants de la zona, pivota aquest conveni que pretenia posar la primera pedra per a la recuperació d'aquest riu, i que estableix obrir la presa quan el cabdal d'aigua arribi a un nivell determinat.

Un cop l'empresa petrolera va complir tots els compromisos tècnic indicats a l'acord, l'1 d'agost de l'any passat es va iniciar l'alliberament del cabal. Els resultats no es van fer esperar. Després de poques setmanes d'alliberament va arribar a recórrer quatre quilometres dels onze totals del recorregut, un resultat que superen les previsions i són una mostra de la gran capacitat del riu “fins i tot els tècnics van quedar sorpresos de la capacitat del riu”, explica Hèctor Hernández el tècnic de la custòdia.

Encara que aquesta va suposar una demostració del poder del riu, actualment no hi ha cabal. Les condicions climatològiques i l'escàs cabal d'entrada fan que aquest alliberament sigui intermitent i que la sort del curs d'aquest riu quedi subjecte a les condicions climatològiques que es donin en cada estació. A més a més, segons indica el tècnic de Custòdia del Curs Baix, s'haurien de plantejar qüestions perquè el nivell que determina l'ACA “no sigui tant rígid”.

Però, en aquest entorn hi ha molt més a preservar i la falta d'aigua no ha estat un impediment. En aquest sentit, les dinàmiques per part de l'associació per impulsar la recuperació de l'entorn, sobretot pel que fa la fauna i la flora marquen un camí d'esperança. “No tenim un riu, tenim alguna cosa que s'ass,imila a unes dinàmiques fluvials, però dinamitzem per aconseguir-ho” afirma el tècnic.

L'empresa Repsol també ha contribuït en la recuperació d'aquest paisatge. Aquest febrer, l'Associació Mediambiental La Sínia dins el conveni de custòdia del curs baix del Gaià, va firma amb l'empresa Repsol un conveni de col·laboració per a recuperar els valors naturals del riu. Aquest programa, que té una vigència de dos anys, es farà operatiu per impulsar programes de biodiversitat i la custòdia de terrenys privats dins l'àmbit fluvial del Gaià amb la voluntat de “veure i donar suport a les necessitats mediambientals i socials del riu”, afirma Joan Pedrerol, director del Complex Industrial de Repsol Tarragona.

Junt amb la col·laboració de la petroquímica, l'encarregada de dur a terme aquestes accions és La Sínia. I és aquesta l'associació porta més de deu anys duent a terme accions encaminades a la recuperació de l'entorn. Entre moltes altres coses, col·loquen caixes de nius per als ocells, netegen el riu de canyes de forma gradual i restauren el bosc de ribera típic de la zona i, actualment també duen a terme una campanya per acabar amb les tortugues exòtiques que són llençades al riu de forma incontrolada i desplacen la tortuga de rierol, la pròpia del riu Gaià, moltes vegades sense aigua. Tot i així, no és cap impediment, “hi ha punts d'aigua que et permeten recuperar i també hi ha punts secs que també es poden recuperar on hi ha diversitat”, explica Hernández.

Les dinàmiques d'aquesta associació van molt més enllà d'ensenyar, recuperar i preservar valors naturals i, a més, intenten fomentar valors socials. “Intentem implicar amb una sèrie de valors a la gent del voltant així com a les administracions”, explica Violeta Cabrera Responsable de voluntariat i educació ambiental. A més a més, en una altre vessant més educatiu, l'associació també s'ocupa de dur a terme tasques de conscienciació, sobretot a grups escolars i també a famílies, fomentant l'educació ambiental i ecològica, i la relació amb el riu.

Antigament, l'entorn del riu gaudia d'un entorn privilegiat. Al seu voltant, els pagesos conduïen l'aigua per sèquies fins a les seves hortes i molins. Les corbes sinuoses del riu s'obrien pas envoltades d'un entorn replet d'animals i plantes típiques de la terra. Actualment, el riu gairebé bé no porta aigua. Els motius són diversos. Però gràcies a actuacions i dinàmiques com les de l'Associació i les col·laboracions de les entitats, aquest paisatge ha aconseguit canviar la seva imatge.

Ara per ara, l'últim tram del riu s'ha convertit en un agradable passeig adaptat que mena al mar. Al pas d'aquest itinerari, s'hi pot conèixer la natura que envolta l'espai mentre es gaudeixen d'unes vistes inèdites del riu. Una mica més amunt, els membres de l'associació La Sínia continuen treballant per a recuperar antigues sèquies mentre resten a l'espera de veure com evoluciona el cabal i l'alliberament de l'aigua.

(Aquest reportatge rep la col·laboració de Repsol)