Marta Llorens (CUP): 'No negociarem despatxos, sinó propostes que millorin la vida de les persones'

En aquesta ronda d'entrevistes amb motiu de les eleccions catalanes del 12-M, entrevistem ara a la número vuit de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) a la demarcació de Tarragona, Marta Llorens (Pla de Santa Maria, 1979). Llorens és llicenciada en Filologia anglesa i exerceix com a professora a Salou, encara que fa molts anys que viu a Reus 

L'any 2012 va adherir-se a l'Assemblea CUP a Reus, i en el mandat 2019-2023 va ser regidora electe de l'Ajuntament de Reus. 

Com es troba la CUP en el moment de l'anunci de les eleccions i com el van rebre?

Per sorpresa no, però en un bon moment tampoc. A la CUP estem en un procés de reorganització. Que unes eleccions es convoquin de manera ràpida, ens ha estroncat la reconstrucció del partit, el 'Procés de garbí', que per a nosaltres era el més natural com a partit. No creiem que siguin inesperades, nosaltres ja vèiem que era una legislatura totalment esgotada.

Quan Pere Aragonès surt investit president de la Generalitat, al cap de vuit o nou mesos, ja comença a haver-hi un trencament amb Junts. Aquest fet debilita un govern que, quan nosaltres vam investir, ho vam fer en clau independentista, d'alliberament nacional. A pesar de pactar amb Junts, un partit de dretes, ERC s'aparta del vessant nacional independentista i comença a fer pactes amb el PSOE. 

Com ha gestionat el partit aquest procés intern amb la convocatòria de les eleccions?

Nosaltres vèiem que el 'Procés de Garbí' era necessari, és un repensament que ja estava plantejat abans de les eleccions municipals del 2023. Fa quasi dos anys que estem en aquest trànsit, els membres de la CUP també som persones i també ens havíem de repensar quines necessitats i drets s'havien de reivindicar.

L'Assemblea Nacional era l'acte final que s'havia de fer aquest juny , arran de les eleccions l'haurem d'endarrerir al setembre.

Quins són els eixos centrals del programa que presenten?

El dia a dia del poble és d'una triple crisi. Una crisi de país, una crisi social i una crisi ecològica. Aquests tres són els tres pilars que nosaltres, com a organització, hem de pensar, i a nivell d'eleccions, volem materialitzar en propostes.

El que no pot ser és que el que eren drets, des de fa molts anys s'han convertit en privilegis. No pot ser que, per exemple, a Reus, una persona jove, vegi com una sort pagar 800 euros de lloguer en un pis. Això és impensable, això atempta contra les necessitats de la gent. El que hem de fer veure la gent, és que això ha de ser un dret, no un privilegi.

En una situació que els acords són necessaris, en quin estat es troben les seves relacions amb altres partits polítics i quines possibilitats de pactes hi ha amb altres forces independentistes?

La CUP sempre hem estat molt honestes en el sentit que mai parlem de noms i cognoms de partits polítics, sinó que parlem de programa. Per programa ens referim a un seguit de línies estratègiques que s'acordin a les que hem presentat nosaltres, i que la gent ha votat a les eleccions. Si hi ha un partit que vulgui treballar aquests principis en clau nacional i social, la CUP s'asseurà.

Aquest fet no significa que comporti una materialització de pactes de govern. Quan parlem de pacte no ho fem per la governabilitat, ho fem per donar cabuda al que per a nosaltres és important, els drets civils, socials i polítics del poble dels països catalans.

El que ha passat en aquestes eleccions no és pel Hard Rock, és per una estabilització a Madrid, del Congrés, és per estabilitzar un govern a l'Ajuntament de Barcelona, és a dir, es busca una referencialitat i un suport econòmic d'uns partits polítics, en aquest cas, unes elits que fan el que fan per aguantar la seva cadira.

Assegura, per tant, que hi ha una línia continuista, en la qual es prioritza el càrrec abans de les persones?

Totalment, et posaré un exemple molt clar. El Hard Rock és el paradigma de l'especulació urbanística i econòmica. Per la revalorització de terrenys s'està posant en dubte l'administració pública, que està assumint uns riscos a través de tota la paperassa que s'ha fet fins ara. Qui guanyarà? La banca.

Qualsevol partit que es consideri d'esquerres el que ha de fer és millorar les condicions materials de vida de la gent, hauria de dir que "no" al Hard Rock. Els motius són molt clars: és una obra faraònica que implica la destrucció del territori en un context de crisi ecològica i en ple estat d'emergència per sequera. També suposa un atac en contra de la salut pública i de les persones. Com tenim la salut mental dels joves del nostre territori? De les persones grans? I, per l'últim terme, quin partit d'esquerres donarà suport a precaritzar? Salou és el paradigma de la contradicció en aquests termes.

L'alumnat que ve a formar-se a la meva escola són persones que treballen de temporada. Treballen de manera precaritzada, fent moltes hores al dia, cosa que els priva de reenganxar-se a la formació, ho han de deixar perquè, fora d'un treball de temporada, no troben feina.

Quan la gent de partits d'esquerres defensen que el Hard Rock donarà feina a aquest tipus de gent, vol dir que el que volen és oferir una visió de cara a la galeria, però que saben de bona font que això no arreglarà les condicions materials de vida de les persones. Per tant, en el moment que hi hagi d'haver uns pactes de govern en què hi hagi una projecció de país, el que s'haurà de fer és parlar, com sempre hem fet a nivell de CUP, en clau nacional i en clau social. Fora d'aquí, no hi ha res més a parlar. 

Com veu la salut de l'independentisme davant l'auge del PSC-PSOE? Quina lectura fa d'una hipotètica entesa entre el PSC i ERC?

Per entendre aquesta situació s'ha de destacar que hi ha un context general de desafecció política. És a dir, la gent no vol anar a votar, està cansada. Cal, a partir de la militància i l'activisme fora de les institucions, tornar a activar i fer veure la necessitat de l'independentisme.

Hem reconegut errors, a la CUP hem fet autocrítica i hem vist que el procés en el qual ens vam veure immerses, amb la independència a tocar, ara no ho faríem. S'ha d'aprendre de tots aquests errors, potser aquest procés ha sigut una escletxa en la qual el PSC i els Comuns, dos partits equidistants, han crescut. Equidistància vol dir que jo em pronuncio, i, per tant, quan hi ha un moment de crisi, sorgreix un espai de manera natural per irrompre en aquestes majories.

La independència no l'aconseguirem si no tornem d'on veníem, que és fora de les institucions, militant amb lluites del territori, i fent veure la gent que depèn d'ella aconseguir la independència, unida a un alliberament social. Poder recuperar drets en un marc espanyol és inevitable, ja s'ha vist. Nosaltres, en el seu moment vam treballar unes lleis que eren molt millors que les que s'havien aprovat al Congrés i que es van tombar en el seu moment en el Tribunal Constitucional. Per exemple, hem tirat endavant lleis d'habitatge al Parlament que són molt millors que les que s'han ideat al Congrés espanyol. Al final, aquest procés d'independència partirà del nostre lema, que és "defensar el territori, un altre país és possible". 

Defensar el territori es refereix als països catalans en termes també de defensar la seva gent. La nostra proposta en aquestes eleccions és que la gent ara, més que mai, pugui revertir aquesta desafecció política i vegi en la CUP una solució als seus problemes de vida, una solució als seus problemes de no tenir una llista d'espera interminable en la sanitat, una solució en una garantia d'educació pública per a tothom, una solució a una emergència climàtica, una solució a què no hi hagi un territori que es vagi minorant per tota aquesta destrucció de la sequera, entre d'altres.

Quin pes ha de tenir en tot aquest entramat el Camp de Tarragona?

El paper que ha de tenir el Camp és d'un territori que se sent valorat. Fins ara, malauradament, i no només al Camp, perquè no descuidem les companyes de les Terres de l'Ebre, hem estat l'abocador del Principat. Un territori que és el centre dels països catalans s'ha considerat l'abocador del Principat.

Estem qüestionant tota la gestió de l'aigua a través de l'Ebre. El Camp no serà definit per tenir un paper millor o pitjor, per ubicar-hi grans infraestructures o grans obres. El territori del Camp s'ha de reivindicar des de la base, des d'uns sectors econòmics que no se senten valorats, des d'una preservació del territori, des d'una proposta energèticament sostenible.

Quin és l'objectiu que us plantegeu de cara al 12-M? 

En això hem de ser clares i honestes. Nosaltres som una organització política que, després d'una assemblea, va decidir saltar a les institucions. Per sort, però, el que no ens fa perdre aquesta visió perifèrica és que els membres no deixem la militància de base i altres moviments socials. L'objectiu d'un partit polític no és treure més o menys escons, és materialitzar les propostes del programa. Si tenim una CUP forta al Parlament, podrem tirar endavant totes les propostes. 

De cara a facilitar alguns acords per al govern, quines són les seves línies vermelles?

El Hard Rock és un punt crucial, no accedirem a altres aliances si hi ha aquest projecte, com hem defensat sempre. També considerem que s'han de blindar tant la sanitat com l'educació pública, i això exigeix millorar les condicions laborals d'ambdós sectors. Els professionals estan desbordats, falten recursos públics. A la CUP ens caracteritzem per no negociar despatxos, ni interessos de partit, sinó propostes que millorin les condicions materials de les persones.