'L'extrema dreta ha aconseguit un ecosistema únic a Reus'

3.775 vots i tres regidors. Aquestes són les xifres obtingudes per Vox a Reus a les eleccions municipals del 28 de maig, uns resultats que superen la mitjana catalana i estatal i que posen al centre del debat el creixement de l'extrema dreta. Amb un 10,48% de vots a la ciutat, respecte al 7% que arrossega a l'estat, el partit verd ha estat un fenomen a Reus que planteja qüestions com quin tractament es fa de l'extrema dreta i quina relació ha de tenir amb la resta de partits.

'A Vox triomfa la marca per sobre dels lideratges'

En un context en què l'abstenció s'endú un 44% de la participació, el partit d'extrema dreta ha mantingut, fins i tot, triplicat la xifra de vots en comparació del 2019, que van ser 1.180. Segons la periodista i doctora en Ciència Política de la UV Anna López, es deu a diversos factors, com l'abstenció, el pes de la marca i les estratègies del partit. "En el cas de Vox triomfa la marca per sobre dels lideratges, és un partit que viu de la marca i mobilitza l'electorat per la qüestió de la identitat, però no necessita candidats coneguts ni un programa de ciutat", exposa.

El pes de la marca ha comportat una altra de les estratègies de Vox, que és l'aglutinament del vot de la dreta i de l'extrema dreta a Catalunya, on ara per ara no hi ha altres formacions que la representin, a excepció del Front Nacional o Aliança Catalana, com és el cas de Ripoll. López exposa que en el cas del País Valencià, "l'extrema dreta es divideix entre Vox i España2000; en canvi, a Catalunya i a Reus, ha aglutinat tot el vot: això ha estat un triomf del partit perquè ha aconseguit un ecosistema únic".

Les dretes han recollit 7.543 vots a Reus el 2023, respecte els 8.500 el 2019

De fet, les eleccions del 2019, a Reus, van repartir un total de 8.500 vots a partits liberals, de dreta i extrema dreta, concretament, 4.624 per a Ciutadans, 2.046 per al PP, 1.180 per a Vox i 650 per a la plataforma dCIDE. Enguany, els comicis han recollit 7.543 vots per a aquests partits, sent Vox el més votat, amb 3.790 vots; seguit del PP amb 2.729; Valents amb 616 i Ciutadans amb 408. Per tant, el volum de votants es manté, tot i l'abstenció, però "es radicalitza en l'extrema dreta i es polaritza amb el vot de l'odi", fa constar López.

D'aquesta manera, el fet d'aglutinar els vots majoritàriament en un mateix partit comporta que aquest obtingui més representació. Com afirma López, "odiar també motiva per anar a votar, no es vota perquè el programa faci sentir el votant identificat, sinó que funciona la polarització". En canvi, pel que fa als votants d'esquerres, no s'ha aconseguit mantenir la crida a les urnes i és el bloc on més abstenció i fragmentació de partits s'ha produït. Això es deu, segons López, al fet que "la ciutadania de l'estat ha normalitzat els pactes amb Vox, de manera que la por a l'extrema dreta és una estratègia que ja no funciona al bloc d'esquerres".

'No cal dir que es farà un cordó sanitari, han de quedar en evidència per si mateixos'

Per atraure els vots d'altres partits i aglutinar la dreta, Vox ha utilitzat diversos tipus de discurs durant la campanya electoral i molt abans, que López ha detallat. Des de Vox s'ha creat una imatge de partit forta i situant-se en la posició de "víctimes" respecte a la resta de formacions i adoptant un discurs "políticament incorrecte". El fet de defensar una presumpta "llibertat" davant d'una "dictadura progressista" o reivindicar l'orgull de ser "facha" són una manera d'atraure votants i de convertir en normalitat la presència de partits extremistes. Així doncs, la Dra. Anna López defensa que cal evitar situar VOX en aquest paper de víctima perquè és "una estratègia que els beneficia".

Llavors, aquest panorama planteja una qüestió: quin ha de ser, doncs, el tractament dels mitjans cap a l'extrema dreta i la relació de la resta de partits polítics amb Vox? "No cal dir que es farà un cordó sanitari, han de quedar en evidència per si mateixos, quan siguin els únics a votar en contra de certes mesures i que sigui la seva gestió que els condemni", exposa López. "No tenim fórmules màgiques, però sabem que quan la dreta és sòcia de l'extrema dreta passen dues coses: l'agenda es modifica i es fa més radical i que la dreta acaba desapareixent perquè els votants prefereixen l'extrema dreta", argumenta.

D'aquesta manera, de cara un futur mandat amb tres regidors de Vox al plenari reusenc, una de les estratègies possibles que detalla López és aquesta: una convivència sense suports, però sense vetos obvis que puguin portar l'extrema dreta al paper de víctima. De cara al futur, es plantegen dos escenaris: una estabilització, com a Alemanya, en què els partits restants "no compren" els missatges de l'extrema dreta i aquesta manté el percentatge de vots; o un increment, com a Itàlia, en què la dreta "ha adoptat els missatges dels extremistes i ha assolit el govern", raona López. Dos escenaris de gestió que poden representar el futur de Vox a l'estat i l'evolució de cara les eleccions generals del 23 de juliol.