Agafa el disc i vola!

L’ultimate o disc volador és un esport encara poc conegut a casa nostra, tot i que en els últims temps ha anat guanyant practicants i seguidors. A les nostres comarques, i des del 2013, un conjunt d’aquesta disciplina està competint en campionats catalans, estatals i, en ocasions, en cites europees. Són els Mamadiadors de Tarragona, entrenats per Alexis Roman. “És un esport molt exigent, a nivell físic. Però promou, per sobre de tot, la companyonia”, exposa.

Un esport sense àrbitre

Roman, cofundador de Mamadadiors amb David Gironès i Júlia Cadiach, ha estat fins i tot el president del club. “Ara, però, em centro en la tasca d’entrenador”, explica. Roman va entrar en contacte amb l’ultimate, que té força a veure amb el futbol americà, al Canadà. “Després vaig jugar a França i, posteriorment, vaig venir a Tarragona”, recorda. Un cop instal·lat a la ciutat, però, va comprovar que ningú sabia en què consistia aquest joc. Ho va tenir clar, calia omplir el buit. "I tothom qui ho ha volgut s’ha pogut sumar al projecte", afegeix.

Una de les peculiaritats del l’ultimate és que no hi ha àrbitre. “Quan hi ha una jugada conflictiva, el jugador es converteix en àrbitre i la decisió la prenem entre tots”, detalla. I si no s’arriba al consens, el disc torna on era abans de la polèmica. “L’esport sempre hauria de ser així. Sempre hauria de regnar aquest esperit de col·laboració i de justícia”, assegura. Potser és per això que no es tracta d’una disciplina de contacte, ni és agressiva. “Els teus rivals no poden prendre’t el disc si el tens tu. Només te’l poden interceptar a l’aire, quan l’has passat a un company”, diu.

Reconeixement olímpic

L’ultimate s’està fent més conegut a la demarcació i al món de l’esport, però tot i així Roman creu que “queda molta feina per fer”. “El COI ens va reconèixer fa uns mesos, però igualment el futur no serà fàcil”, confessa. Per sort, a Tarragona les coses estan anant prou bé. “L’equip té molt bon nivell”, revela. I cada cop crida més l’atenció dels joves (i no tan joves) de la zona que volen conèixer els secrets del joc. “Fem sessions d’entrenament obertes. A poc a poc els nous jugadors dominen les regles i els mecanismes de l’equip”, apunta Roman. I, a més, satisfà qui s’anima a provar-ho. “Tothom qui ho prova vol repetir”, subratlla.

La plantilla dels Mamadadiors és mixta, tot i que l’ultimate té diverses categories. L’open, la masculina, la mixta i la femenina. “Competim en totes tres”, puntualitza el preparadors dels tarragonins. Els resultats els acompanyen, fruit de la bona que s’està fent. “Ens preparem molt, els entrenaments són exigents”, destaca. “L’ultimate és explosiu, dinàmic, així que la preparació física és bàsica per a nosaltres”. L’agenda de l’equip està ben plena, per acabar-ho d’adobar. “Tenim força partits, i ara l’objectiu és classificar-nos pels mixtes europeus”, conclou.

L’ultimate o disc volador va néixer al món universitari americà dels anys 60. Se sol jugar amb set jugadors per equip, tot i que en són cinc quan es juga a la platja i l'objectiu és fer arribar el disc als dominis del rival. A Europa s’hi ha anat introduint des dels anys 80, tot i que ha estat durant l’ultima dècada quan a l’Estat espanyol s’ha fet més popular. El primer campionat espanyol es va celebrar l’any 2001 i es calcula que actualment hi ha uns 30 equips federats.