-
L'alcalde Ballesteros, en la recollida de la bandera dels Jocs el juny del 2013
ACN
La decisió d'endarrerir els Jocs Mediterranis de Tarragona a l'estiu del 2018 ha estat l'última estocada d'una història repleta de cops que s'han anat multiplicant durant els últims anys. Amb la tebiesa ciutadana com a teló de fons, el vaixell de Tarragona 2017 capitanejat per l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros (i, des del 2011, amb Javier Villamayor com a responsable polític directe) s'ha hagut d'empassar episodis agres pràcticament des de la seva posada en marxa.
Rigau i Tecnogènia
Ballesteros feia poc més d'un any que era al capdavant de l'Ajuntament de Tarragona quan la candidatura de Tarragona 2017 ja va protagonitzar el primer escàndol el 2008. El màxim responsable de la candidatura, l'exsecretari general de la UGT a Tarragona Mario Rigau, va situar-se a l'ull de l'huracà després que se sabés que havia donat contractes a l'empresa Tecnogenia, on només treballava un amic personal seu, Paco Luengo. Rigau va justificar que la companyia havia fet el favor d'avançar diners a la candidatura, però l'interrogant sobre la seva gestió va planar durant anys i va fer que CiU i el PP retiressin el suport als Jocs si no se'l treia del projecte. Finalment el 2011, després de l'elecció com a seu del 2017, Rigau es va retirar i va deixar l'organització en mans del cap del Patronat Municipal d'Esports, Ramon Cuadrat.
La derrota amb Mersin
Tothom s'esperava la derrota, però la decisió d'última hora de competir amb la ciutat turca de Mersin per assumir urgentment l'organització dels Jocs del 2013 (que s'havien denegat a la grega Vólos per la situació econòmica del país) va generar molt d'escepticisme a la ciutat. Finalment va ser Mersin l'escollida, però el final frustrat de Tarragona 2017, que ha arribat quan faltaven nou mesos per a la teòrica cita sense el finançament garantit, encara afegeix més dubtes sobre les capacitats reals per haver assumit aquest repte.
Sense partida de l'Estat
Feia temps que la cançoneta de la falta d'implicació econòmica de l'Estat sonava de fons a Tarragona, i al juny del 2015 Ballesteros ja va donar en aquest diari el primer dels molts ultimàtums amenaçant amb la renúncia. Les alarmes de veritat, però, van esclatar l'agost del 2015 quan en l'avantprojecte de pressupostos per al 2016 ni es mencionaven els Jocs. Poques setmanes després, l'alcalde va organitzar un acte unitari de les institucions catalanes i subseus en una maniobra de pressió a l'Estat espanyol, però els gestos indignats amb Madrid es van acabar esvaint al setembre, quan l'Estat va donar poc més de 3 milions a través de les travesses. Tot i que la xifra quedava lluny dels 14 demanats, tothom es va felicitar.
Un projecte que s'encongeix
Tarragona 2017 ha hagut de conviure amb diverses retallades i renúncies en nom de l'austeritat per ajustar-se als interrogants financers. La primera víctima va ser la vila olímpica, que inicialment es va plantejar (amb gran rebombori) a la Ciutat Residencial per, després, anar a l'àrea de Pou Boronat i, finalment, decidir no construir cap vila i contractar els hotels de Port Aventura a través d'El Corte Inglés (contracte que ara l'endarreriment posa en dubte). Tot seguit va caure de la planificació l'estadi efímer que s'havia de fer a Campclar, i que havia de ser seu de les cerimònies d'inauguració i clausura. Els espectacles es van traslladar al camp del Nàstic (l'única obra que l'Estat espanyol ha finançat), obligant que, curiosament, la final de futbol s'hagi de jugar a Reus. La llista principal es tanca amb la renúncia al Centre Aquàtic de 10 milions, que s'ha canviat per una piscina olímpica descoberta que aprofitarà els serveis de vestuaris de la que ja hi ha a Campclar. La rebaixa es va justificar per la falta de temps de construir el centre, a banda del pressupost, però l'endarreriment no ha fet que ningú es replantegi desenterrar la vella reivindicació.
Adéu al consens
Mentre les calculadores de la Fundació Tarragona 2017 s'omplien de números vermells, a la sala de plens també hi havia maldecaps. Les municipals del 2015 van posar punt i final definitiu al consens polític a l'Ajuntament: ICV, la CUP i ERC van entrar amb posicions totalment contràries a l'esdeveniment; CDC i Ciutadans, tot i que crítics durant la campanya, van acabar acceptant-los. Al setembre del 2015 fins i tot es va fer un ple monogràfic per analitzar la situació de l'organització de l'esdeveniment, i el suport tant del PP com del regidor d'Unió a la cita va ser l'embrió del pacte de govern que, com a mínim de portes enfora, es va vendre com a garantia dels Jocs de Tarragona 2017, una façana que ara s'ha esfondrat.
Els patrocinis fan curt
Per moltes retallades que es van fer en el pressupost operatiu dels Jocs i en la previsió de recaptació en patrocinis (de 30 a 20 milions), en els Jocs de Tarragona 2017 ja van veure clar el 2015 que no arribava. Llavors es va optar per liberalitzar la cerca de marques, el monopoli de les quals tenia una companyia, però tot i així la suma encara no arriba a 13 milions. Aquesta altra mancança econòmica sumada a la continuïtat del govern en funcions a Madrid, van fer que al juny passat el COE advertís que la cita perillava. Llavors a Tarragona van respondre amb missatges de tranquil·litat i reclamant que Madrid assumís el que faltava per quadrar els números, ja que no ho havia pagat en infraestructures. La manca de resposta concreta arriba fins avui.
Palau sense constructora
Per si no n'hi hagués prou amb el silenci de l'Estat, la Generalitat també va passar enguany el seu viacrucis particular amb el concurs de la principals infraestructura que finança, el palau d'esports. Dues adjudicatàries seguides van renunciar entre febrer i març a fer l'obra adduint que era inviable econòmicament construir-lo per aquest preu i en el termini d'un any. A l'abril el govern va desencallar la situació injectant 2 milions més al projecte (elevant-lo a 14,7 milions) i dividint la tramitació en tres concursos per fer-ne més via.
Privatització o no
Tot i que amb la notícia de l'endarreriment sembla que a partir d'ara la prioritat sigui més ser-hi a temps que no pas el llegat, el futur de les infraestructures dels Jocs tard o d'hora s'haurà de posar sobre la taula. L'empresa Santa Gadea va presentar una oferta a l'Ajuntament per fer-se'n càrrec des del món privat a canvi de la construcció d'equipaments, i per ara, el consistori ho estudia. Diversos grups de l'oposició hi veuen un escàndol urbanístic.
Resposta de Cardenal
Per la seva banda, el president del Consell Superior d'Esports de l'Estat, Miguel Cardenal, va publicar ahir un article a El País en què “convida” Ballesteros “que digui la veritat als ciutadans i no en doni la culpa a Madrid”. Cardenal assegura, entre d'altres, que de l'any 2013 al 2016 els Jocs Mediterranis Tarragona 2017 sí que van rebre diners de l'ens que ell presideix. “Hem firmat convenis, públicament i a Tarragona, durant els anys que Ballesteros diu que he boicotejat els Jocs”, manifesta Cardenal en l'article.
