Xavier Llastarri: 'Som qui tenim menys per gastar, i això condiciona'

El president del Reus, Xavier Llastarri, viu setmanes de tràfec. “Vacances nosaltres? Als despatxos sempre hi ha d’haver algú i aquests dies tenim una feinada”, assegura el dirigent, que després d’haver tancat el primer curs de la història del club a segona divisió amb bona nota –l’onzena posició– està pendent que es configuri un bloc competitiu. Encara s’han d’anunciar la majoria de fitxatges, ja que només se n’ha oficialitzat un, però la fita és clara: mantenir la identitat i consolidar el projecte. No és poca cosa.

Abans de parlar del present i del futur, deixi’m que li pregunti pel passat més recent. Com ha estat això del primer any al futbol professional?

Ha estat un canvi de dimensió. Hem pogut comprovar, realment, què és això del futbol. Quan estàvem a segona B i tercera, també jugàvem a futbol, però ara dius, “compte, això és una altra cosa”. És un salt molt gran a tots els nivells: esportiu, perquè visites escenaris clàssics de primera, però també institucional. És una categoria molt maca i estar aquí és un privilegi. Això sí, també hi ha una sèrie d’obligacions, i no pots fer el que vols. La Liga et dona els diners de la televisió, però a canvi controla molts aspectes.

Sobretot econòmics.

Sí, un dels encerts de Javier Tebas precisament és aquest control. No fa gaires anys van desaparèixer del mapa equips de primera línia per impagaments i deutes. Aquest rigor és una mala passada pels qui ho han fet bé, però per l’altre costat penses “més val això, que així no et dona temps de fer coses que no es poden fer”.

Segurament el límit salarial fa que la competició sigui més justa, però als equips petits de La Liga això els limita més que a la resta, no creu?

I tant. A nosaltres se’ns estan escapant jugadors en qüestió d’hores. En tens un de lligat a les dues del migdia i, a les set de la tarda et diu que no, que ho sent molt però que al final marxa al Cadis, o al Valladolid, o al Còrdova... Això ens condiciona, i nosaltres, sent novells, som qui tenim menys per gastar.

Ara els toca ser creatius, doncs.

Això mateix. Sergi Parés [director esportiu] ha de fer miracles, perquè ha d’escollir un bon jugador al millor preu. Nosaltres no ens podem assemblar als equips de primera línia. A més, crec que el tema de preus per jugadors s’ha descontrolat. No és normal que per un davanter golejador et demanin 600.000 euros. Amb aquests calés, nosaltres fitxem vuit futbolistes. I ja m’ho conec, després la gent ens dirà que no tenim un home gol, però és que no podem afrontar la compra d’un d’aquests golejadors top.

Amb l’entrada de més diners de la televisió els últims anys, el mercat s’ha encarit?

S’ha disparat molt, crec que ha sortit de mare. Una cosa és que un jugador de futbol es guanyi la vida, però pagar aquest dineral per jugadors com Joselu, Ángel, Roger o Ortuño és molt.

Els tocarà continuar ‘descobrint’ jugadors, com van fer amb Ramon Folch, Benito o Ángel Martínez, no?

Aquesta és la línia que volem mantenir. Apostarem per jugadors bons que encara no han fet el salt, i Sergi Parés està fent una tasca extraordinària.

Parlem de l’entrenador. D’un tècnic molt experimentat com Natxo González a un debutant. Una decisió arriscada, oi?

Sí, és una aposta arriscada però potent. A més, com en el mercat de jugadors, hi ha entrenadors que es pensen que per entrenar a segona et poden demanar quantitats desorbitades. A tot això, nosaltres a l’abril ja vam renovar Aritz per tres anys, però obrint la porta que formés part del cos tècnic. Al final, vam tenir noms interessants d’entrenadors sobre la taula, però vam voler apostar per la continuïtat.

Quines virtuts hi han vist?

Creiem que és un líder, té caràcter i ganes. Estem contents pel que estem veient, perquè és pencaire, es passa tot el sant dia aquí, i no ha fet vacances. Tenim molt bones sensacions.

En el món dels tècnics, la joventut també pot ser virtut...

Unai Emery i Luis Aragonés van passar de jugador a entrenador en una setmana de diferència i fixa’t tot el que va fer un i tot el que està fent l’altre.

Abans parlava de noms. Van conversar amb Lluís Carreras?

Sí, hi vam parlar uns quants cops, però per coses del futbol al final no es va arribar a cap acord.

Després d’un primer any a segona superat amb nota, quin ha de ser l’objectiu ara?

Si hem quedat onzens, mirar d’escalar alguna posició, però sense marcar-nos fites. Hem de continuar tocant de peus a terra, sabem qui som, on som, d’on venim i els problemes que tenim. Ens hem de seguir consolidant. Si podem millorar, perfecte, però sense fixar-nos objectius fora del que és normal.

Quin perfil de plantilla tindrà el Reus?

Serà molt similar a la d’aquesta temporada, perquè cobrirem les baixes amb futbolistes amb les mateixes característiques. Volem tornar a desenvolupar un futbol que, per cert, i tenint en compte que érem un equip novell, ha estat de bastanta categoria.