Gràcies, senyor Agustí!

Al llarg de la nostres vides, coneixem a moltes i diferents persones, però n'hi ha algunes, malauradament poques, que per la seva manera de ser i el seu caràcter, acaben sent PERSONES en majúscules. I una d'aquestes grans persones ens acaba de deixar.

Avui, Dijous Gras, he perdut un amic. Un amic que l'he vist viure amb ganes i il·lusió, amb la seva família i el seus amics. Una persona que mai ha tingut un retret vers ningú i que, al contrari, sabia donar el copet a l'espatlla en el moment més oportú.

El vaig conèixer a principis del noranta quan ell entrà a treballar a l'IMAC, com a personal de suport i consergeria i, malgrat ser la persona més cabuda que mai he conegut, va acabar per enganxar-se al boig ritme festiu de la casa.

L'Agustí Curto, per a mi el 'senyor Agustí' o el 'Iaio' -en funció del seu estat d'humor-, ha estat una d'aquestes grans persones. Una persona que ha sabut estar al meu costat en aquells moments que, per circumstàncies diverses, calia tenir a un AMIC que sabés escoltar.

Ha passat entre nosaltres com si no hi fos, quasi desapercebut, en silenci i sense fer massa soroll, però pendent del que fèiem i el que passava al nostre voltant.

De ben segur que la propera Festa Major, quan s'estigui muntant la Tronada al mig de la plaça del Mercadal, estràs vigilant, amb el branquilló de farigola a la boca, per a que tot surti tant i tant bé com sempre. Vetllaràs que els trenta-tres macles de la tronada estiguin ben col·locats i el rec de pólvora ben alineat per a que la festa peti com cal.

Per a mi, i quan un any més m'ho miri des de fora, et veuré per allí pendent de que tot allò que tantes vegades t'havia demanat que es fes, es faci i que es faci bé.

Per tot plegat ... gràcies, senyor Agustí!