Aquest dies és notícia la pintura de Joaquim Mir, atès que al Caixafòrum de Barcelona s'hi celebra una exposició antològica. Em sembla oportú entretenir-me a parlar de la important relació de Joaquim Mir amb Reus. I, en aquest sentit, proposaré al lector un petit itinerari cultural que, sense sortir de la ciutat de Reus, li permeti entendre i gaudir d'aquesta relació. Per començar, els recomano una visita al Centre de Lectura.
Allí hi trobaran diverses obres del pintor reusenc Hortensi Güell, que pengen a la sala de conferències de l'entitat. Hortensi Güell (1876-1899) tingué una estreta relació amb Joaquim Mir, com ho assenyalen dues coses: la primera, que Mir fou l'autor d'un bon retrat de l'Hortensi, pintura que vostès poden veure, ben reproduïda, al llibre d'Enric Jardí, 'Joaquim Mir', que hi ha a la biblioteca, i la segona, que hi trobaran dos quadres importants de Güell, 'Aranjuez' (1896) i 'Suburbi'.
'Aranjuez' és una pintura a l'oli d'una gran lluminositat, de grocs i taronges intensos, comuns a l'obra dels pintors adscrits a l'anomenada Colla del Safrà, com Mir i Güell. 'Suburbi' és un paisatge lluminós contrastat pels colors més grisos, més blaus, i més freds d'unes figures assegudes a primer terme, que transmet el neguit crític de Güell enfront de la pobresa, la mateixa sensació que tenim quan contemplem l'obra de Mir, 'La catedral dels pobres' (1898), exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona.
Tot i la importància que donem a aquesta relació d'amistat i d'influència artística entre Güell i Mir, hi ha altres vincles de Mir amb Reus que em sembla oportú esmentar. En Joaquim Mir, després d'una primerenca estada a Mallorca, va viure una greu crisi personal que alguns biògrafs atribueixen a una insolació i d'altres més versemblants al desamor, i a l'enrabiada que va patir, en adonar-se que part de les pintures guardades en una barraca de l'illa havien estat destruïdes per una colla de brètols.
Els pares -per curar-se en salut- van decidir recloure'l a l'Institut Pere Mata de Reus (1905-1906). El precedent tràgic de l'Hortensi, mort ofegat en llançar-se des d'unes roques al cap de Salou, possiblement impulsat també per una barreja similar d'emocions, fracàs amorós i dificultats d'encaixar en l'ambient acadèmic i artístic que la família i l'entorn volien imposar-li, planava a l'ambient. Joaquim Mir, no obstant i això, aprofità la reclusió al psiquiàtric per pintar els vol tants de Reus i, més enllà d'aquests dos anys, encara decidí romandre a l'Aleixar fins l'any 1913. El paisatge del Camp el seduïa: pintà jardins, basses -La Bassa Nova- , paisatges de l'Aleixar o Maspujols, amb originalitat, amb destresa, amb emoció.
D'aquesta època hi ha pintures importants a col·leccions privades reusenques i, sense moure's del Centre de Lectura, el lector hi pot veure dos quadres de Mir, un d'ells, esplèndid.
Joaquim Mir va arrossegar d'altres pintors reusencs a la pràctica de la pintura a l'aire lliure, sovint l'acompanyaven. Si s'arriben al Museu de Reus hi podran veure alguna obra del Tomàs Bergadà o del Ricard Estivill, molt influenciades per aquest mestratge colorista de Mir. Com jo tinc una certa debilitat per aquesta obra i per aquesta gent, em sembla que potser fora interessant recollir en una exposició algunes obres de Joaquim Mir que roden per Reus, no seria massa complicat, i exhibir-les amb la d'altres pintors, com els que ja he esmentat.
Si es fes com cal, en el context històric del moment, amb bon gust, seria una excel·lent oportunitat per gaudir d'unes pintures que sovint sense aquest canemàs perden bona part del seu sentit. I tanmateix aquesta exhibició seria un goig afegit per a la sensibilitat dels ciutadans d'aquest rodal.
