Josep Maria Carreras Dexeus nasqué a Barcelona el 26 d’agost de 1906 i morí a Salou el 20 d’agost de 1982. D’ascendència reusenca, fill de Ricard Carreras i Valls, i propietari del conegut Mas de Valls, avui de Martorell, a la partida de Porpres, situat a l’encreuament dels camins de la Pedra Estela i la Font del Carbonell, al sud del terme municipal, tingué afició per l’aviació de ben jove. Ingressà a l’Escola d’Aviació de Barcelona al 1927 i, posteriorment, a l’Aeronàutica Militar Espanyola.
El doctor reusenc Andreu Pujol del Pozo, amb un documentat article publicat a ‘Lo Nunci’, revista del Centre d’Amics de Reus (núm. 132, 3r trimestre de 2013), fruit d’anys d’un treball ingent de recerca d’informació, ha rescatat la memòria d’aquest insigne aviador republicà que creà escola i tingué diverses responsabilitats polítiques a Catalunya, Espanya i la Gran Bretanya. Altres autors reusencs, com Ramon Tàpias Cors ('75è aniversari Fundació Aeroclub de Reus'. Reus, 2010), Joan Navais i Frederic Samarra ('L'Aviació a Reus. Del primer avió a la Universitat de l'aire. Pragma edicions. Reus, 2005) o Francesc Gras Salas ('De Llevant cap a Ponent. Escrits'. Reus, 2006 / 'Parlem de Reus. De la seva gent i d'esdeveniments importants'. Reus, 2013), també l’han reivindicat aquests darrers anys en les seves publicacions.
Precursor de l’aviació civil a Catalunya mitjançant l’Escola de Pilots Militars de la Generalitat republicana, de la qual en fou un dels seus sis professors, l’any 1936, Carreras impulsà, conjuntament amb els reusencs Joaquim Montagut i Francesc Borrell, membres de l’Associació d’Iniciatives i Turisme, organisme municipal creat en aquesta època per impulsar la promoció de la ciutat de Reus fora vila, la recerca d’un espai a prop del nucli urbà, idoni per construir el que més tard seria el Camp d’Aviació reusenc.També fou decisiva la tutela de l’Escola d’Aviació de Barcelona.
No fou fins al maig de 1935 que es creà el Reial Aeroclub de Reus “per al foment dels esports aeronàutics”, entitat que inicià la compra dels terrenys situats a tocar del Pi de Bofarull i la riera de la Quadra, entre les carreteres de Tarragona i Constantí per tal de construir-hi el projectat futur Camp d’Aviació de Reus. L’Aeroclub va perdre el control del Camp, en ser incautat el juliol de 1936. Els socis fundadors no el pogueren recuperar fins al 1948, després d’haver-se de defensar davant del nou règim franquista, d’haver fet costat a l’aviació republicana.
Una dilatada carrera professional
L’aviador republicà tingué una dilatada carrera professional. S’inicià com a pilot comercial, formant part de la companyia aèria Líneas Aéreas Postales Españolas, d’avions de passatgers, per continuar en diferents fronts com ara director de la Cooperativa de Treball Aeri o l’episodi d’haver resolt a Madrid, l’any 1935, l’avaria d’un dels motors d’un avió anglès que transportava una comissió del govern britànic, en un context on ningú sabia parlar anglès –el protagonista s’havia format al col·legi Alemany de Barcelona on va aprendre anglès, francès i alemany, a més del català i castellà.
L’any 1936 viatjà a Guinea Equatorial, amb la intenció de projectar una possible línia aèria entre Barcelona i Guinea, segons Josep Canudas, cap dels Serveis d’Aeronàutica de la Generalitat republicana. Arribada la Guerra, l’aviador realitzà diferents vols d’alt secret per Europa i també per l’Estat, transportant diferents personatges de la cúpula militar republicana. Va volar amb polítics destacats com l’advocat Manuel Azaña o el doctor Juan Negrín, i comandà diferents operacions a Ankara, Malta, Tunísia o Atenes.
Al gener de 1939, Carreras transporta en vols molts republicans a Tolosa de Llenguadoc, a l’exili. Així mateix, Mari Pepa Colomer, que anys més tard seria la muller de Carreras, fou la primera aviadora civil de Catalunya i la primera de l’Estat que va obtenir el títol de pilot professional. Colomer va transportar ferits de l’Aviació Republicana fins al Camp d’Aviació de Reus, on els duien a l’Hospital instal·lat a la Savinosa, dirigit pel doctor Josep Trueta.
Entrada a la Royal Air Force britànica
El nostre aviador acabà en la britànica RAF (Royal Air Force), en els anys posteriors a l’acabament de la Guerra Civil espanyola, on complí funcions de transport aeri de passatgers, alhora que també realitzà accions d’alt secret polític, com ara el trasllat de Winston Churchill a la famosa reunió de Yalta amb Roosevelt i Stalin, entre d’altres accions de caire polític. La reina d’Anglaterra li atorgà la distinció de Membre de l’Ordre de l’Imperi Britànic. També treballà per companyies sud-americanes.
Carreras i Dexeus, tot i viure al Regne Unit, mai va deixar de pensar en Reus i Catalunya, i tornà al Mas de Valls, amb la seva muller, Pepa Colomer, i els seus fills Montserrat i Richard, l’any 1948, havent-se d’absentar quan les feines el reclamaven. S’anaven a banyar a Salou, pujant al Carrilet. Mai van deixar de parlar en català. L’any 1982, Carreras morí d’un atac de cor i la seva filla Montserrat explica que la seva família va decidir deixar les seves restes a Reus, on ell sempre s’havia sentit molt feliç.
A primers de juny d’enguany, els seus dos fills nascuts a Londres es van fer presents a Reus, on per iniciativa d’alguns ciutadans inquiets, l’Ajuntament li ha dedicat una nova plaça arbrada del Mas Carpa, molt a prop d’on l’intrèpid aviador de nissaga reusenca va projectar aquest Aeroport tan important per a la ciutat i el país. Encara que una mica tardà, un més que merescut homenatge.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics