En vista que les forces sobiranistes, empeses i liderades per la societat civil (la de veritat, la que s’expressa decididament i cívicament, sense anar en contra de res si no a favor d’un anhel ja molt majoritari) han aconseguit unir esforços per un motiu determinat i principal que sobrepassa les mateixes idees i maneres d'enfocar les realitats i els problemes de cada formació política, desembarquen i desembarcaran les vegades que faci falta -ara si- els que haurien de vetllar perquè això nostre, i principalment seu, no han estès com està.
Els seus subordinats aquí, els hi han dit: "Xiquets, aquesta gent que ens vol fotre el barracó a mar se saben unir encara que pensin totalment diferent i està fent coses impensables. Veniu perquè nosaltres solets a Catalunya som poquets i menys que en podem ser".
Però no venen per proposar, per asseure’s a dialogar i negociar, no, clar, això no és perquè estan parits i no en tenen ni idea ni ganes. Venen a l’únic que saben fer. A rodejar-se dels seus seguidors i a mirar de convèncer als seus més convençuts, que no sé perquè em sembla que de cada dia en són menys... o lògicament haurien de ser menys. Qui viu a Catalunya, sigui de la ciutat, poble o barri on visqui ara ja pot saber clarament, i de primera mà, el que passa aquí i perquè passa, i això a poc a poc va obrint els ulls, tret, clar està, de qui no els vol ni els voldrà obrir mai i que seguirà combregant amb les rodes de molí que representen que qui no té el poder té la culpa del que passa.
Des de la maleïda parida del Tribunal Constitucional., inclús després reconeguda per algú i d’alguna manera, passant pel tancament total de portes a un pacte fiscal just, o menys injust -que finalment haguéssim signat-, la gent ha anat acumulant motius al seu desencant de com està sent tractada històricament Catalunya per l'Estat.
Ah!, i alerta, perquè no cal que esperem cap acte ni gest de comprensió, i molt menys de col·laboració, ans el contrari, només podem esperar travetes, bastons a les rodes, recursos, querelles, una Constitucion Española agafada al peu de la lletra pel que els hi convé i quan els hi convé, lleis emparades amb el Constitucional fetes a mida aixoplugada per una majoria absoluta feta servir només pels seus interessos i, si cal (que caldrà sense cap mena de dubte) encara els hi queden unes setmanes més de coll per treure’n de la txistera les que faci falta dedicades a entorpir i obstaculitzar el procés endegat a Catalunya, en definitiva perquè no es pugui fer com en qualsevol situació normal, mitjançant la legalitat, la democràcia i les urnes.
