Després de Sant Jordi, els llibres continuen... Jordi Martí ens n’ofereix un bon reguitzell

El doctor en Filologia Catalana Jordi Martí Font es troba immers en una voràgine imparable de llibres, com a autor, com a traductor, com a editor... I, per tant, ens ofereix un bon ventall d’opcions per les quals decantar-nos. Professor de secundària, periodista cultural, músic, editor, anarquista, activista i agitador de consciències... i, a més, encara té temps per poder oferir-nos diferents tipus de publicacions. 

Un d’aquests llibres és 'Clavellet. Un vampir de l’Alguer' (Calumnia Edicions, 2023) on no només hi recupera el poeta alguerès més gran dels inicis del segle xx: Ramon Clavellet (Antoni Ciuffo), sinó que ens hi afegeix un rerefons vampiresc en el qual també es troba implicat Eduard Toda. La novel·la comença l’abril del 1941 al monestir d’Escornalbou on, en plena nit, tres homes han de desenterrar un taüt sense creu per transportar-lo, sense que ningú se n’assabenti, a Poblet i allí tornar-lo a soterrar. Abans, però, han de travessar amb una estaca el cor del cadàver que hi ha a dins. Un dels operaris amaga uns quaderns que el mort duia entre la roba: les memòries de Ramon Clavellet, unes memòries que l’any 1999 la filòloga Antònia Rebull Tost, de Reus, decideix editar i publicar amb els poemes de l’autor i altres materials. Darrere de tot aquest entramat, és clar, hi ha la tasca ingent de recerca sobre el poeta alguerès, necessària per tal de donar cos al llibre, en què es barregen les aportacions reals i les ficcionades de manera que s’aconsegueix un relat trepidant i misteriós, amb molta tensió i acció.    

'Secondina. Crònica de la putrefacció' (Pol·len Edicions, 2024) és el segon d’aquests llibres de Jordi Martí. Ambientada en aquella ciutat anomenada "Secondina" per Fra Anselm Turmeda —"Secondina, car en grandesa era considerada segona després de la ciutat de Roma", la primera de les cites de la novel·la—, la novel·la destapa tot un ordit mafiós molt difícil de desembrollar. Darrere hi haurà dos personatges cabdals: Pere Porter, periodista de Llibertat —un diari que intenta contrarestar la informació d’un altre mitjà més de masses, aliat del sistema establert: Diari de Secondina—, però que haurà de plegar veles, i aleshores passarà a ser professor; i la Nas, una gran activista, vinculada amb Pere Porter. Tot el que s’anirà descobrint ens portarà a baixar a l’infern i a prendre consciència que els autèntics monstres que converteixen el llibre en una novel·la de terror, no són criatures desconegudes, que potser tenen un color de pell diferent al nostre i més ulls o més cames, sinó els que caminen al nostre costat dia rere dia i tenen la nostra mateixa aparença, però que, amb més o menys poder de decisió, participen en les maniobres fraudulentes que se’ns descriuen. Per endinsar-nos en aquest univers, l’autor hi incorpora, a més, diferents referències històriques i literàries que hi acaben de donar el cop d’efecte.        

Després encara queden tots els llibres sobre Joan Salvat-Papasseit, a qui Jordi Martí recupera i visibilitza, aprofitant que enguany precisament se’n commemoren els 100 anys de la defunció. Per una banda, hi ha l’obra poètica completa de la qual ha tingut cura ell mateix: 'Joan Salvat-Papasseit, Poeta amb majúscula' (Lo Diable Gros i Godall Edicions, 2024), amb el pròleg que Joan Fuster va escriure el 1962 per a la primera edició de la poesia completa de Salvat publicada per l’editorial Ariel, un epíleg escrit pels biògrafs de Salvat: Mei Vidal i Ferran Aisa, i una nova edició del Primer Manifest Futurista, a càrrec del dissenyador del llibre: Gerard Joan. Per l’altra, 'Mots propis' (Lo Diable Gros, 2024), del qual Jordi Martí ha tingut cura i n’ha fet la introducció, que inclou els 118 textos que va publicar Joan Salvat-Papasseit amb aquest mateix títol a 'Un Enemic del Poble' (1917-1919), una publicació que Salvat no va poder fer realitat per manca de recursos econòmics. I, finalment, 'Fum de fàbrica' (Lo Diable Gros, 2024), traduït per primer cop al català, per part del mateix Jordi Martí, amb la introducció de Dolors Marín i el pròleg que Àngel Samblancat —company de redacció de Salvat a 'Los Miserables', que és on van aparèixer la majoria dels articles que configuren la publicació— va escriure des de la presó per a l’edició original.

Els llibres tenen sentit només si després d’escriure’s i sortir al carrer, acaben sent llegits; ara, per tant, cal aquesta última fase del procés. I Jordi Martí ens ofereix diferents opcions perquè cadascú triï la proposta que més l’atregui, potser totes. Sempre agosarat i incisiu, ell; submergir-se en el seu món, o en els projectes en què s’involucra, no deixa indiferent ningú. Si és que encara no ho heu fet, proveu-ho.