Quaranta anys, i més, renovant la Flama

L’Associació Excursionista Catalunya Reus, la Secció Excursionista del Centre de Lectura (la més antiga de la ciutat, de 1901), les seccions excursionistes del Reus Ploms, el Reus Deportiu i el Club Excursionista Reddis han participat aquest diumenge en la quaranta-cinquena renovació de la Flama de la Llengua Catalana al Monestir de la Mare de Déu de Montserrat. La tradició, amb la portada de la Flama de la llengua catalana a l’atri del monestir, es commemora des de l’any 1968, en el centenari del naixement de Pompeu Fabra, normativitzador de la llengua. Els actes s’iniciaren fa quinze dies amb l’encesa de la Flama a la tomba del mestre Fabra, situada a Prada de Conflent, a la Catalunya del Nord, que sempre és traslladada fins a la població organitzadora anual de l’acte, en el marc de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.

Després de la recepció de la Flama de la Llengua per part de l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, amb una comitiva de dues-centes persones encapçalades pels cinc presidents de les entitats excursionistes de Reus, i acompanyada per l’alcalde de la ciutat, Carles Pellicer i els regidors de Cultura, Joaquim Sorio, i de Política Lingüística, Dolors Sardà, entre d’altres representants municipals, els excursionistes congregats s'han dirigit a l’interior de la basílica montserratina on s'ha fet l’ofrena de la Flama en la celebració religiosa dominical. Posteriorment a la interpretació del Virolai per part de l’Escolania, els grups excursionistes han traslladat la Flama fins a l’atri de la basílica on s'ha dispositat en una llàntia penjada. Seguiren els parlaments de Francesc Escoda, en representació de les diferents entitats excursionistes de Reus i del pare abat de Montserrat, qui ha donat una afectusosa benvinguda, un any més, a la Flama de la Llengua. La colla de grallers Xarrups de Reus han interpretat els Segadors enmig de senyeres, banderes estelades i crits d’independència.

Tot seguit, ha tingut lloc l’acte pròpiament acadèmic, celebrat a la sala d’actes del Monestir, amb la presència de diferents escoles i instituts reusencs -Joan Rebull, Montsant, Monwgli, Rubió i Ors, General Prim, Marià Fortuny, Alba, El Lligabosc, Domènech i Montaner, Baix Camp i Beat Bonaventura, de Riudoms-, moment en què han lliurat uns poemes visuals sobre la llengua catalana als representants de l’escola La Bressola, de Prada de Conflent, on s’havien desplaçat quinze dies abans per tal de participar en l’homenatge al mestre Pompeu Fabra, així com parlaments de diferents representants excursionistes de la Franja i el País Valencià. Jordi Mir, d’Òmnium Cultural Nacional, i el filòleg i traductor reusenc Josep Murgades han presentat el novè volum de les Obres Completes de Pompeu  Fabra, impulsada per un equip de professionals de la llengua i publicada per Edicions 62.

L’acte ha finalitzat amb un parlament d’agraïment del batlle reusenc als entusiastes organitzadors, anunciant seguidament la voluntat municipal d'alçar un monument a la ciutat en homenatge a Pompeu Fabra. L’actuació de la soprano reusenca Núria Puig i del mestre, també reusenc, Joan Solé, que ha interpretat diferents temes amb piano, alhora que la de La Coral Harmonia Reusenca, amb diverses cançons catalanes, ha servit per cloure la jornada amb una gran emoció, in crescendo, sobretot, quan s'ha entonat el Cant de la Senyera.