D’un temps cap aquí, molts polítics de Reus i de Tarragona han establert una curiosa competència: veure qui promou i crida amb més força que la seva ciutat és la capital. És un debat que, passats els primers instants i analitzant els fets amb total fredor, no mereix perdre el temps que desafortunadament s’està perdent en una qüestió que al cap i a la fi és absolutament estèril.
Anem a pams. Tarragona és, indiscutiblement, capital de província, ciutat portuària, centralitat industrial i de serveis. És una ciutat emprenedora i dinàmica, on milers de reusencs treballen, dia a dia, als polígons empresarials, a la comunitat portuària, a les empreses comercials, financeres i de serveis. És ciutat universitària i referent cultural, sobretot pel seu patrimoni històric i monumental.
I Reus? Doncs pràcticament el mateix. No és capital de província però l’absència d’aquest estatus no l’impedeix disposar d’un gran nombre de seus administratives, que la converteixen en referent territorial. Òbviament, Reus no és ciutat portuària, però sí aeroportuària i complementa perfectament Tarragona.
Reus també és centralitat industrial i, si Tarragona és referent en el sector químic, la capital del Baix Camp ho és en el sector agroalimentari. Reus també és centralitat comercial i de serveis.
Sobre el dinamisme i la capacitat emprenedora de Reus, no hi ha gaire cosa a dir, ja que només cal apreciar la vitalitat de la societat civil. Milers de tarragonins també es desplacen diàriament a treballar a Reus, als polígons, a les instal·lacions sanitàries i assistencials, que sí son referent regional.
Reus, igual que Tarragona, és ciutat universitària i, per descomptat, referent cultural. Així, si Tarragona brilla pel patrimoni arquitectònic propi de l’època romana i medieval, Reus disposa d’edificacions modernistes d’indubtable valor i transcendència.
Per tant, Reus i Tarragona s’assemblen més del que creiem i allò que les uneix és infinitament més important i transcendent d’allò que les separa. Addicionalment, les relacions familiars, d’amistat, culturals, educatives, empresarials, etc. entre els habitants d’ambdues ciutats són extraordinàriament riques i sòlides.
D’acord amb la realitat, els polítics de Reus i Tarragona -aquesta vegada alhora- hauríem d’establir una beneficiosa competència: veure qui promou i crida amb més força que ambdues ciutats han de cooperar en tots i cadascun dels aspectes, esforçant-se per arribar a acords i tancar projectes comuns.
Reus i Tarragona són dues cares d’una complexa i diversa realitat territorial, amb la resta de ciutats i pobles del Camp.Practiquem, doncs, el que cada dia i des de fa generacions practiquen reusencs i tarragonins: ser amics, ser parents, treballar junts, emprendre, crear i viure en harmonia i amb sensatesa. I aquesta, amics meus, és la realitat quotidiana i no la que uns quants interessats s’entesten a fer-nos creure.
Miquel Àngel López Mallol és el portaveu del Grup Municipal del Partit Popular de Reus
