Dilluns, 10 de Desembre de 2018

Alletament matern, el ball més natural entre mare i fill

L’Hospital Sant Joan, de Reus, ha incrementat del 75% al 85% la taxa de lactància materna en el moment de l’alta hospitalària

12 de Novembre de 2018, per Isabel Martínez
  • Un instant de la xerrada del passat 24 d'octubre

    Isabel Martínez

Poques coses són tan naturals com la lactància materna i, alhora, generen més dubtes i indecisions entre les mares que acaben de tenir una criatura. Falsos mites, informacions incorrectes, experiències traumàtiques anteriors o, simplement, el necessari encaix entre dos éssers que inicien la seva relació provoquen que, per a algunes famílies, el període que segueix al naixement sigui (indubtablement) inoblidable però també estressant.

En el marc de les línies estratègiques que l’Hospital Sant Joan, de Reus, va iniciar el 2016 per incrementar la taxa de lactància materna exclusiva en relació a l’alta hospitalària, el centre realitza periòdicament xerrades informatives sobre alletament dirigides a embarassades i mares lactants, un recurs al qual són més que benvinguts familiars com les àvies o la parella que hauran de donar suport a la lactant en les hores decisives d’aquesta veritable aventura familiar.

Amb l’assistència d’una quinzena de persones (de les quals es comptabilitza un únic pare i un parell d’àvies) el passat 24 d’octubre s’ha realitzat la darrera d’aquestes trobades a l’hospital en les quals solen assistir de promig una vintena de gestants i mitja dotzena d’acompanyants. “És crucial que els dos escoltin el mateix, inclús les àvies perquè són persones molt properes a les mares i el tema de la lactància ha canviat molt” comenta la infermera del servei de lactància materna de l’hospital Sant Joan, Teresa Godall, alhora que recalca que “davant diferents opinions es demani suport als professionals o als grups de suport”.

D’acord amb les línies estratègiques establertes en aquesta matèria, la taxa de lactància materna exclusiva en el moment de l’alta hospitalària s’ha incrementat en els tres darrers exercicis des del 75,29% fins al 85% de l’any 2017. Lluny de les sempre fredes estadístiques, el servei s’adreça a fer pedagogia de com una de les experiències més naturals de la vida pot millorar la salut de l’infant i de la mare sense patir incidències molestes. Gestants primípares però també embarassades del segon o, fins i tot, tercer fill comparteixen una xerrada de més de dues hores de durada en què Godall toca diferents aspectes d’aquest moment essencial.

“El part passa en unes hores però la lactància, no” adverteix a les assistents sobre la transcendència d’un període al qual prèviament no sempre se li presta l’atenció suficient. Amb la idea de donar llibertat a la mare, Godall és clara des del primer moment. “S’ha de voler donar el pit perquè funcioni bé” per treure pressió a aquelles mares que no estiguin preparades per fer aquest pas. Tot i així, incideix una vegada i una altra en la importància de l’alletament i de la relació que s’estableix entre mare i fill i en la necessitat d’un “suport” incondicional de la parella.

“Les primeres setmanes és crucial que les mares tinguin suport, ja que es quan hi ha més incidència de abandonament de lactància materna” comenta, un factor en què les doloroses clivelles tenen un pes fonamental en la decisió de la mare. De fet, bona part de la trobada incideix en l’explicació de la postura correcta del nadó per evitar que aparegui aquesta disfunció que pot destruir en un no-res la passió de la mare més convençuda en donar el pit al seu fill. En aquest sentit, la infermera exposa totes les postures (biològica, clàssica, baló de rugbi, vertical, allitada,…) per assenyalar les múltiples maneres d’alletar a qualsevol fill, fins i tot, als bessons.

“La lactància és com un ball entre dues persones” i (prossegueix) “mare i fill s’han de conèixer per adaptar-se al ball” dictamina. Freqüentment, demana a les assistents si tenen dubtes o volen compartir alguna experiència però, amb habilitat experimentada, deriva al final de la xerrada les consultes potencialment doloroses i se centra en repetir les idees centrals per a què la lactància funcioni: El pit a demanda del nen, la postura correcta del nadó que eviti les clivelles, els beneficis d’alletar tant per la mare com per al nadó i la necessitat que la mare estigui convençuda d’aquest fet. “Tremolem quan una mare ens diu que el nen és bon nen i ens fa més por que aquells que són ploraners”, afirma mentre tranquilitza sobre la pèrdua de pes dels quatre primers dies del nadó i alerta d’estar atent a tot el que es pugui produir després d’aquest període.

Sense bandejar però tampoc mitificar aparells com els estirallets o les mugroneres per a les dones que tenen pits invertits, Godall informa breument sobre mides d’aquests enginys, necessitats de conservació de la llet o sobre la millor i més natural manera de curar les clivelles. “El millor estirallet és el teu fill”, comenta a les assistents després de comprovar si saben que és millor no barrejar llet artificial i materna per evitar que després de la presa s’hagi de llençar la materna. “Les clivelles són la principal causa de deixar la lactància”, adverteix per insistir, de nou, que la millor garantia és “fer-ho bé des del principi”.

Sense recomanar les mugroneres a priori, reconeix que potser en algun cas poden “salvar una lactància”. I com que alletar és molt més que una experiència física en què s’involucren sentiments i emocions, Godall prepara a les assistents sobre els processos que poden viure. “Les hormones a vegades juguen una mala passada” i, per aquest motiu, a la consulta de la lactància materna “sempre tenim kleenex” explica. “El binomi mare-fill és molt especial” afirma, un motiu pel qual és millor “no posar-se nervioses” tenint en compte que les mares disposen a banda d’aquesta xerrada informativa i del contacte telefònic i de correu electrònic del servei, del suport de la matrona en el postpart, de l’assessorament en ingressos de planta de pediatria i UCI.

Uns serveis hospitalaris que es poden complementar amb el servei de l’ASSIR i dels centres d’assistència primària. Més enllà de l’atenció individualitzada, a més, l’hospital té un grup de treball interdisciplinari en pro de la lactància materna. En finalitzar la xerrada, una embarassada del seu tercer fill es dirigeix a Godall per explicar-li que és la primera vegada que assisteix a aquest tipus de xerrada amb la voluntat d’evitar les experiències doloroses dels dos anteriors casos. “Ho he passat malament i m’estic preparant psicològicament per aquest naixement” li relata. “Tot el que has explicat m’ha passat” comenta a la infermera tot i que assegura que va aconseguir alletar als seus fills malgrat l’aparició de clivelles durant 7 mesos. I és que, com es diu popularment, voler és poder.

COMENTARIS (0)