-
Marc Busquets i Andreu Martín, a l'entrevista que el socialista ha concedit a Reusdigital.cat per analitzar els dos anys del mandat
PSC Reus
Reusdigital.cat entrevista el portaveu del PSC al consistori, Andreu Martín (Reus, 1965), per fer balanç dels dos anys de l'actual mandat. El pacte frustrat amb ERC, el 2019, el mercat del Carrilet i el seu futur, la gestació del pla de ciutat Reus horitzó 2032 i les properes municipals són algunes de les qüestions tractades en un conversa duta a terme en una cèntrica cafeteria del terme. "Hi ha hi ha una gran distància entre els veïns i el govern", subratlla.
- Quin balanç en fan, de l'acció del govern, des del PSC?
- Ja vam criticar les primeres mesures del govern perquè pensàvem que giraven l'esquena a la ciutadania, i això s'ha constatat després en moltes altres coses. Crec que hi ha una gran distància entre els veïns i el govern, i crec també que ja hi ha certa contestació per part dels reusencs a un equip de govern que té majoria absoluta al ple, sí, però que no l'usa per atendre els projectes dels veïns de diverses zones del terme. El govern hauria pogut escoltar l'oposició, perquè els hem advertit d'aquesta distància, però ens fa l'efecte que els resulta indiferent, o que no els suposa cap problema. Penso que en els dos anys de mandat que queden augmentarà el desencís dels ciutadans en relació a la política.
- Vist en perspectiva, creu que ERC va plantejar-se seriosament formar govern amb el PSC i la CUP, com a alternativa a Pellicer?
- No, i ho dic perquè en les primeres trobades que vam tenir després de les eleccions de seguida es va veure que l'alternativa no era ni la segona ni la tercera opció per a Esquerra. Ens van donar excuses, si bé mai van tenir cap interès en pactar.
- Que no hi hagués pacte ha condicionat les relacions entre el PSC i ERC?
- Sí, les ha condicionades. És inevitable. Però no pas perquè van rebutjar el pacte, sinó pel paper que van fer. El seu compromís amb la ciutadania no el complien al govern del qual formaven part, i per això em va sorprendre que optessin per repetir-lo. És un govern en què cadascú havia estat fent la seva, i l'acció transversal de la qual sempre ens parlen ni existia al mandat anterior ni existeix en l'actual. Que Junts faci el seu programa, tot i que de fet l'incompleixi, mira; però és difícil relacionar-se amb ERC perquè està incomplint el programa amb el qual es va presentar a les eleccions de 2019.
- Posi un exemple d'aquest suposat incompliment de programa.
- No es tracta només d'agafar el seu programa del 2019 i analitzar què van dir i què fan. Podríem, i veuríem casos evidents, com el del mercat del Carrilet. Als àmbits on ERC deia que els veïns havien de ser protagonistes i participar, posem per cas, ens hem trobat que tota acció s'ha diluït. Ens parlem d'un govern republicà, sí, però què vol dir, això? Dir una cosa i fer-ne una altra? És difícil, ho torno a dir, relacionar-se amb un partit que fa les coses així. Poso d'exemple el pla Reus horitzó 32. Ara hem fet la presentació del fòrum ciutadà. No ho crec pas, que els veïns necessitin tantes presentacions; el que necessiten és que ens posin tots a treballar i que la ciutadania, ben representada, tingui espais per poder-hi dir la seva, al pla.
- Troba que no està ben representada?
- No. Trobem que la ciutadania no està ben representada. Els veïns no prenen part tampoc de les accions del govern. Quantes iniciatives ciutadanes han tingut presència al ple? Quantes intervencions de veïns hi hem tingut? Una. Ho troben correcte, al govern? Parlen de la importància de la participació, però després sembla que no hi donin una especial importància.
- És un govern cohesionat?
- Se senten còmodes perquè tenen majoria, és un fet. Però no detecto comoditat en caps dels grups que conformen el govern. Tampoc és que se'n queixin, però quan parles amb els seus representants no hi trobes una visió compartida. Si s'aborda una qüestió concreta, no hi trobes que s'apunti a les feines fetes per una regidoria que no sigui de les seves. Ens parlen de transversalitat, però tot i la seva majoria no és un govern competent per fer front als reptes que té Reus al seu davant.
- L'oposició ha pogut participar de manera freqüent en el desenvolupament dels plans de reactivació?
- S'han fet reunions de seguiment, i hem pogut fer-hi aportacions. La possibilitat de fer-hi propostes hi és. El que penso és que han parlat de 9 milions mobilitzats, quan part d'aquests són de les accions ordinàries de l'Ajuntament. Parlo de les beques menjador, posem per cas, o d'altres ajuts socials. Hi són amb pandèmia i sense pandèmia. De fet, hi ha necessitats noves i no s'hi ha posat l'accent.
- Quines són?
- Poso d'exemple la salut mental. Al proper ple és molt possible que defensem una moció en aquest camp, perquè sabem que hi ha sectors molt afectats per la factura emocional de la pandèmia. Trobem que s'hauria de treballar, en aquesta línia. És quelcom que ens preocupa, i trobem a faltar una major atenció a situacions com aquesta. Els Bons Reus, a banda; estan molt bé, si ens interessa que alguns facturin més, però hem perdut l'ocasió de sumar-hi altres actors, com gimnasos, o acadèmies. La visió que té el govern de la gestió de la pandèmia és limitada, des del nostre punt de vista.
- Quines demandes els fan els veïns, quan van als barris?
- Els veïns se senten abandonats pel govern. Si el govern es pensa que perquè la jardineria estigui més o menys bé, o perquè la policia passi per allà ja està tot llest, s'equivoca. La gent ens reitera que la policia de proximitat no funciona com a tal; hi ha una sensació d'abandonament per part del govern i veuen que no hi ha una acció programada. No parlo pas en termes absoluts, no estic dient pas que de coses no en facin, als barris. S'hi fan fotos, de fet. Fora bromes, hi ha qüestions molt complexes als barris, i els veïns no sempre es tenen en compte, i parlo de coses que afecten la convivència. Per tot plegat, i en resposta a la seva pregunta, quan som als barris el veïnat ens transmet les demandes habituals, però fan constar que no senten que l'administració més propera, l'Ajuntament, sigui al seu costat.
- En el camp de les infraestructures on el PSC ha trobat una major sintonia amb el govern?
- Sí, perquè és un àmbit en què del que es tracta és de generar confiança i d'establir quelcom eficient. Sí que és cert, però, que algunes coses ens han sorprès, com el pas inferior a Bellisens. Ens el vam trobar en una reunió, de cop i volta, i s'ha generat una mica de retard. En aquest camp, mirem de portar mocions als plens que creiem que poden ser d'interès per als veïns.
- El PSC creu que "Reus horitzó 32" s'aplicarà?
- Aquest no és un govern estratègic. Que el senyor Pellicer no és estratègic s'ha demostrat en els seus dos anteriors mandats. I que l'actual govern ha pres decisions estratègiques sense un pla, també. En l'ordenació dels tempos són contradictoris. Quan vaig presentar la meva candidatura, fa dos anys, vaig parlar d'un pla de ciutat a 10 anys vista, perquè el trobava imprescindible. Poc després, ERC també en va parlar. Cap problema. Entenc que la vicealcaldessa coordina segons què, al govern, i que l'alcalde no perquè potser no hi creu. El problema, però, és que van tard. Als dos anys del mandat, és tard, per fer un pla estratègic. Des del PSC farem confiança al govern en l'elaboració del pla, però la ciutadania hi ha d'estar ben representada, i entenem que no ha de ser el que s'ha presentat. Molta gent amb la qual hem parlat aquests dos anys no en formen part, del fòrum. Respectem qui hi és, clar, però pensem que hi falta molta gent. Com ho pensen gestionar? A posteriori? Hi haurà nous espais per tal que tota aquesta gent que no hi és ara hi pugui ser? Si és així, bé. Del contrari, el pla serà feble.
- Parlem de l'horitzó 23, que ja s'albira. Quin paper creu que farà el govern? I quin paper farà, el PSC?
- El govern farà el mateix paper que ha estat fent fins ara. No els veig disposats a retre comptes als veïns. No els veig pas preocupats pel que pugui passar. I és una llàstima, perquè la seva gestió tindrà tota una sèrie d'aspectes negatius. Van fent papers, i plans, però finalment hauran estat quatre anys de fer ben poca cosa. Per part nostra, des del PSC veiem que ha quedat demostrat que aquest segon mandat del govern de Junts, Esquerra i Ara no ha canviat ni tan sols amb el major pes que hi té precisament Esquerra. Per tant, entenem que el PSC s'ha d'erigir en l'alternativa real, viable, governada d'una manera diferent. No necessitem més reglaments ni més ordenances de participació; n'hi ha prou amb la voluntat, de debò, que la gent prengui part de la vida municipal.
- Pellicer 2023?
- Espero que abans del 2023 tots tinguem la sensació que no tingui gaire importància el que ell vulgui fer, i que sigui perquè la ciutadania ja l'hagi descartat com a alcalde. Amb tot el respecte, evidentment. Hi té tot el dret, té majoria i si troba oportú presentar-se, que ho faci. Si hi vol insistir, que ho faci; però Reus necessita nous projectes, i gestió del dia a dia, més enllà de fer-se fotos. No s'hi val a justificar-se per les crisis, siguin sanitàries o econòmiques.
- I Martín, 2023?
- És d'hora. Però abans de l'estiu diré alguna cosa, perquè ho he madurat. Si hem de construir una alternativa, crec que és bo que els veïns tinguin dos anys per conèixer qui hi ha treballant-la, amb prou suports al partit, per liderar un nou projecte.
- Quin balanç en fan, de l'acció del govern, des del PSC?
- Ja vam criticar les primeres mesures del govern perquè pensàvem que giraven l'esquena a la ciutadania, i això s'ha constatat després en moltes altres coses. Crec que hi ha una gran distància entre els veïns i el govern, i crec també que ja hi ha certa contestació per part dels reusencs a un equip de govern que té majoria absoluta al ple, sí, però que no l'usa per atendre els projectes dels veïns de diverses zones del terme. El govern hauria pogut escoltar l'oposició, perquè els hem advertit d'aquesta distància, però ens fa l'efecte que els resulta indiferent, o que no els suposa cap problema. Penso que en els dos anys de mandat que queden augmentarà el desencís dels ciutadans en relació a la política.
- Vist en perspectiva, creu que ERC va plantejar-se seriosament formar govern amb el PSC i la CUP, com a alternativa a Pellicer?
- No, i ho dic perquè en les primeres trobades que vam tenir després de les eleccions de seguida es va veure que l'alternativa no era ni la segona ni la tercera opció per a Esquerra. Ens van donar excuses, si bé mai van tenir cap interès en pactar.
- Que no hi hagués pacte ha condicionat les relacions entre el PSC i ERC?
- Sí, les ha condicionades. És inevitable. Però no pas perquè van rebutjar el pacte, sinó pel paper que van fer. El seu compromís amb la ciutadania no el complien al govern del qual formaven part, i per això em va sorprendre que optessin per repetir-lo. És un govern en què cadascú havia estat fent la seva, i l'acció transversal de la qual sempre ens parlen ni existia al mandat anterior ni existeix en l'actual. Que Junts faci el seu programa, tot i que de fet l'incompleixi, mira; però és difícil relacionar-se amb ERC perquè està incomplint el programa amb el qual es va presentar a les eleccions de 2019.
- Posi un exemple d'aquest suposat incompliment de programa.
- No es tracta només d'agafar el seu programa del 2019 i analitzar què van dir i què fan. Podríem, i veuríem casos evidents, com el del mercat del Carrilet. Als àmbits on ERC deia que els veïns havien de ser protagonistes i participar, posem per cas, ens hem trobat que tota acció s'ha diluït. Ens parlem d'un govern republicà, sí, però què vol dir, això? Dir una cosa i fer-ne una altra? És difícil, ho torno a dir, relacionar-se amb un partit que fa les coses així. Poso d'exemple el pla Reus horitzó 32. Ara hem fet la presentació del fòrum ciutadà. No ho crec pas, que els veïns necessitin tantes presentacions; el que necessiten és que ens posin tots a treballar i que la ciutadania, ben representada, tingui espais per poder-hi dir la seva, al pla.
- Troba que no està ben representada?
- No. Trobem que la ciutadania no està ben representada. Els veïns no prenen part tampoc de les accions del govern. Quantes iniciatives ciutadanes han tingut presència al ple? Quantes intervencions de veïns hi hem tingut? Una. Ho troben correcte, al govern? Parlen de la importància de la participació, però després sembla que no hi donin una especial importància.
- És un govern cohesionat?
- Se senten còmodes perquè tenen majoria, és un fet. Però no detecto comoditat en caps dels grups que conformen el govern. Tampoc és que se'n queixin, però quan parles amb els seus representants no hi trobes una visió compartida. Si s'aborda una qüestió concreta, no hi trobes que s'apunti a les feines fetes per una regidoria que no sigui de les seves. Ens parlen de transversalitat, però tot i la seva majoria no és un govern competent per fer front als reptes que té Reus al seu davant.
- L'oposició ha pogut participar de manera freqüent en el desenvolupament dels plans de reactivació?
- S'han fet reunions de seguiment, i hem pogut fer-hi aportacions. La possibilitat de fer-hi propostes hi és. El que penso és que han parlat de 9 milions mobilitzats, quan part d'aquests són de les accions ordinàries de l'Ajuntament. Parlo de les beques menjador, posem per cas, o d'altres ajuts socials. Hi són amb pandèmia i sense pandèmia. De fet, hi ha necessitats noves i no s'hi ha posat l'accent.
- Quines són?
- Poso d'exemple la salut mental. Al proper ple és molt possible que defensem una moció en aquest camp, perquè sabem que hi ha sectors molt afectats per la factura emocional de la pandèmia. Trobem que s'hauria de treballar, en aquesta línia. És quelcom que ens preocupa, i trobem a faltar una major atenció a situacions com aquesta. Els Bons Reus, a banda; estan molt bé, si ens interessa que alguns facturin més, però hem perdut l'ocasió de sumar-hi altres actors, com gimnasos, o acadèmies. La visió que té el govern de la gestió de la pandèmia és limitada, des del nostre punt de vista.
- Quines demandes els fan els veïns, quan van als barris?
- Els veïns se senten abandonats pel govern. Si el govern es pensa que perquè la jardineria estigui més o menys bé, o perquè la policia passi per allà ja està tot llest, s'equivoca. La gent ens reitera que la policia de proximitat no funciona com a tal; hi ha una sensació d'abandonament per part del govern i veuen que no hi ha una acció programada. No parlo pas en termes absoluts, no estic dient pas que de coses no en facin, als barris. S'hi fan fotos, de fet. Fora bromes, hi ha qüestions molt complexes als barris, i els veïns no sempre es tenen en compte, i parlo de coses que afecten la convivència. Per tot plegat, i en resposta a la seva pregunta, quan som als barris el veïnat ens transmet les demandes habituals, però fan constar que no senten que l'administració més propera, l'Ajuntament, sigui al seu costat.
- En el camp de les infraestructures on el PSC ha trobat una major sintonia amb el govern?
- Sí, perquè és un àmbit en què del que es tracta és de generar confiança i d'establir quelcom eficient. Sí que és cert, però, que algunes coses ens han sorprès, com el pas inferior a Bellisens. Ens el vam trobar en una reunió, de cop i volta, i s'ha generat una mica de retard. En aquest camp, mirem de portar mocions als plens que creiem que poden ser d'interès per als veïns.
- El PSC creu que "Reus horitzó 32" s'aplicarà?
- Aquest no és un govern estratègic. Que el senyor Pellicer no és estratègic s'ha demostrat en els seus dos anteriors mandats. I que l'actual govern ha pres decisions estratègiques sense un pla, també. En l'ordenació dels tempos són contradictoris. Quan vaig presentar la meva candidatura, fa dos anys, vaig parlar d'un pla de ciutat a 10 anys vista, perquè el trobava imprescindible. Poc després, ERC també en va parlar. Cap problema. Entenc que la vicealcaldessa coordina segons què, al govern, i que l'alcalde no perquè potser no hi creu. El problema, però, és que van tard. Als dos anys del mandat, és tard, per fer un pla estratègic. Des del PSC farem confiança al govern en l'elaboració del pla, però la ciutadania hi ha d'estar ben representada, i entenem que no ha de ser el que s'ha presentat. Molta gent amb la qual hem parlat aquests dos anys no en formen part, del fòrum. Respectem qui hi és, clar, però pensem que hi falta molta gent. Com ho pensen gestionar? A posteriori? Hi haurà nous espais per tal que tota aquesta gent que no hi és ara hi pugui ser? Si és així, bé. Del contrari, el pla serà feble.
- Parlem de l'horitzó 23, que ja s'albira. Quin paper creu que farà el govern? I quin paper farà, el PSC?
- El govern farà el mateix paper que ha estat fent fins ara. No els veig disposats a retre comptes als veïns. No els veig pas preocupats pel que pugui passar. I és una llàstima, perquè la seva gestió tindrà tota una sèrie d'aspectes negatius. Van fent papers, i plans, però finalment hauran estat quatre anys de fer ben poca cosa. Per part nostra, des del PSC veiem que ha quedat demostrat que aquest segon mandat del govern de Junts, Esquerra i Ara no ha canviat ni tan sols amb el major pes que hi té precisament Esquerra. Per tant, entenem que el PSC s'ha d'erigir en l'alternativa real, viable, governada d'una manera diferent. No necessitem més reglaments ni més ordenances de participació; n'hi ha prou amb la voluntat, de debò, que la gent prengui part de la vida municipal.
- Pellicer 2023?
- Espero que abans del 2023 tots tinguem la sensació que no tingui gaire importància el que ell vulgui fer, i que sigui perquè la ciutadania ja l'hagi descartat com a alcalde. Amb tot el respecte, evidentment. Hi té tot el dret, té majoria i si troba oportú presentar-se, que ho faci. Si hi vol insistir, que ho faci; però Reus necessita nous projectes, i gestió del dia a dia, més enllà de fer-se fotos. No s'hi val a justificar-se per les crisis, siguin sanitàries o econòmiques.
- I Martín, 2023?
- És d'hora. Però abans de l'estiu diré alguna cosa, perquè ho he madurat. Si hem de construir una alternativa, crec que és bo que els veïns tinguin dos anys per conèixer qui hi ha treballant-la, amb prou suports al partit, per liderar un nou projecte.
Etiquetes:
