-
La mitjana anual supera els 18 graus a tot Catalunya
ACN
El 2022 ha estat l'any més càlid registrat a Catalunya, segons el balanç que ha fet públic el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). La temperatura mitjana anual ha estat de rècord a gairebé tot arreu, fins i tot a les sèries centenàries dels observatoris de l'Ebre i Fabra.
De fet, la temperatura ha superat el llindar dels 18 ºC al litoral i prelitoral del terç sud i també al litoral central, i ha arribat als 19 graus a la ciutat de Barcelona. A les zones per sobre dels 2.500 metres, han tingut una temperatura mitjana superior als 3,5 ºC. Només els mesos de gener, març, abril i setembre van ser normals o freds en algunes zones. A més, ha estat un any sec, sobretot al litoral i prelitoral central, i als extrems nord i sud del litoral.
L'any presenta una anomalia positiva respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 superior a +1,4 ºC a tot arreu, i a gran part de Catalunya queda entre els +2 i els +3 graus. El Meteocat destaca valors superiors als +2,5 ºC en àrees de l'altiplà Central, el Montsec, diversos sectors del Pirineu, Prepirineu i Osona. Al Montseny, s'han assolit els +3 graus. El valor màxim d'anomalia correspon a l'Observatori Fabra de Barcelona, amb +3,4 graus.
El gener va ser un dels mesos de més fred dels darrers anys a les fondalades de l'interior, i durant la primavera també hi va haver irrupcions d'aire fred, que van arribar a provocar valors de temperatura a l'abril dels més baixos dels últims 30 anys. En canvi, el febrer va ser càlid i molt càlid a les zones més elevades. El dia 18 d'aquell mes es van superar els 20 graus gairebé arreu. Els mesos de maig i juny també van ser molt càlids. De fet, el juny del 2022 va ser el més càlid a Catalunya des del 2003, amb una onada de calor entre els dies 15 i 18.
De fet, de maig a desembre tots els mesos han estat els més càlids de la seva sèrie disponible en algun indret o altre de Catalunya, ja sigui de manera general, com va passar al maig i a l'octubre, o de manera més aïllada, com a l'agost o al setembre. L'octubre va destacar per ser generalitzadament dels més càlids a Catalunya des que es disposa de registres, mentre el novembre va ser el més càlid a sector del litoral i prelitoral sud. I el desembre també ha estat un dels més càlids de les últimes dècades a Catalunya.
Les sèries disponibles des de mitjans del segle XX constaten que el 2022 es posiciona com l'any més càlid de manera general a tot Catalunya. Els anys que ocupen la segona posició depenen de la zona, i són el 2020, el 2019, el 2018, el 2015, el 2014, el 2011, el 2006 i el 2003. Així, els quatre anys més càlids des que hi ha registres s'han donat del 2015 fins ara.
La temperatura mitjana anual del 2022 és gairebé en tots els casos molt superior a la que ocupa el segon lloc en el rànquing de la sèrie, més de mig grau o fins i tot més d'1 grau. Segons el Meteocat, això evidencia que el comportament extremadament càlid del 2022 a Catalunya té caràcter generalitzat.
A l'Observatori de l'Ebre, amb sèries de 114 anys, la temperatura mitjana anual del 2022 és de 19,5 graus, quan en els altres cinc anys més càlids no va arribar als 19. I a l'Observatori Fabra, amb sèries de 109 anys, la temperatura mitjana del 2022 se situa en els 18,1 graus. Els altres quatre anys estaven a l'entorn dels 16 graus. El Servei Meteorològic de Catalunya destaca que els resultats de Catalunya estan en la línia de les dades de la Unió Europa i de l'Organització Meteorològica Mundial.
A més de l'any més càlid registrat, el 2022 també ha estat un any sec de forma molt generalitzada, i el més sec dels 109 anys d'història de l'Observatori Fabra, on s'han recollit només 307,7 mm, així com a punts del Bages, Osona i el Moianès, amb sèries de 73 anys.
Només a l'àrea del massís del Port, al Baix Ebre, i a les zones elevades de la Val d'Aran es pot considerar l'any com a plujós, on s'hi han recollit els màxims de l'any de Catalunya amb més de 1.400 mm. En canvi, no s'ha arribat a assolir el llindar dels 250 mm anuals en alguns punts del Segrià. Només a poques zones de Catalunya es pot considerar un any normal. És el cas del Tarragonès, el Baix Berguedà, la vessant sud del Montsec, zones pròximes al massís del Port o zones elevades del Pallars.
En general, hi ha hagut dèficit d'aigua a tot arreu i la precipitació del 2022 ha estat de forma molt general per sota del 90% respecte de la mitjana climàtica. Una gran franja del litoral i del prelitoral, àrees del Pirineu, Prepirineu i la depressió central han quedat fins i tot per sota del 70%. El dèficit d'aigua més gran, amb percentatges inferiors al 50%, s'ha produït al Barcelonès, el Garraf, el Penedès, el Vallès Oriental, punts d'Osona i a punts del litoral del Montsià i l'Alt Empordà.
Gairebé tots els mesos de l'any han estat secs, amb excepció del març, que va ser plujós a tot arreu. Les zones que presenten major dèficit, amb totals anuals que no assoleixen ni el 50% del valor climàtic de referència, se situen a la zona Garraf-Alt Penedès, Baix Llobregat-Barcelonès, Osona-Vallès Oriental, i també als dos extrems del litoral, Portbou i l'Illa de Buda.
La temperatura mitjana ha crescut en més d'1,4 graus
De fet, la temperatura ha superat el llindar dels 18 ºC al litoral i prelitoral del terç sud i també al litoral central, i ha arribat als 19 graus a la ciutat de Barcelona. A les zones per sobre dels 2.500 metres, han tingut una temperatura mitjana superior als 3,5 ºC. Només els mesos de gener, març, abril i setembre van ser normals o freds en algunes zones. A més, ha estat un any sec, sobretot al litoral i prelitoral central, i als extrems nord i sud del litoral.
L'any presenta una anomalia positiva respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 superior a +1,4 ºC a tot arreu, i a gran part de Catalunya queda entre els +2 i els +3 graus. El Meteocat destaca valors superiors als +2,5 ºC en àrees de l'altiplà Central, el Montsec, diversos sectors del Pirineu, Prepirineu i Osona. Al Montseny, s'han assolit els +3 graus. El valor màxim d'anomalia correspon a l'Observatori Fabra de Barcelona, amb +3,4 graus.
Un home bevent aigua mentre passeja al Balcó del Mediterrani de Tarragona. Foto: Salvador Miret/ACN
El mes de juny va ser el més càlid des del 2003
El gener va ser un dels mesos de més fred dels darrers anys a les fondalades de l'interior, i durant la primavera també hi va haver irrupcions d'aire fred, que van arribar a provocar valors de temperatura a l'abril dels més baixos dels últims 30 anys. En canvi, el febrer va ser càlid i molt càlid a les zones més elevades. El dia 18 d'aquell mes es van superar els 20 graus gairebé arreu. Els mesos de maig i juny també van ser molt càlids. De fet, el juny del 2022 va ser el més càlid a Catalunya des del 2003, amb una onada de calor entre els dies 15 i 18.
De fet, de maig a desembre tots els mesos han estat els més càlids de la seva sèrie disponible en algun indret o altre de Catalunya, ja sigui de manera general, com va passar al maig i a l'octubre, o de manera més aïllada, com a l'agost o al setembre. L'octubre va destacar per ser generalitzadament dels més càlids a Catalunya des que es disposa de registres, mentre el novembre va ser el més càlid a sector del litoral i prelitoral sud. I el desembre també ha estat un dels més càlids de les últimes dècades a Catalunya.
Dels cinc anys més càlids registrats, quatre són a partir del 2015
Les sèries disponibles des de mitjans del segle XX constaten que el 2022 es posiciona com l'any més càlid de manera general a tot Catalunya. Els anys que ocupen la segona posició depenen de la zona, i són el 2020, el 2019, el 2018, el 2015, el 2014, el 2011, el 2006 i el 2003. Així, els quatre anys més càlids des que hi ha registres s'han donat del 2015 fins ara.
Una dona ventant-se per superar la calor Foto: ACN
La temperatura mitjana anual del 2022 és gairebé en tots els casos molt superior a la que ocupa el segon lloc en el rànquing de la sèrie, més de mig grau o fins i tot més d'1 grau. Segons el Meteocat, això evidencia que el comportament extremadament càlid del 2022 a Catalunya té caràcter generalitzat.
A l'Observatori de l'Ebre, amb sèries de 114 anys, la temperatura mitjana anual del 2022 és de 19,5 graus, quan en els altres cinc anys més càlids no va arribar als 19. I a l'Observatori Fabra, amb sèries de 109 anys, la temperatura mitjana del 2022 se situa en els 18,1 graus. Els altres quatre anys estaven a l'entorn dels 16 graus. El Servei Meteorològic de Catalunya destaca que els resultats de Catalunya estan en la línia de les dades de la Unió Europa i de l'Organització Meteorològica Mundial.
Excepte el març, tots els mesos han estat secs
A més de l'any més càlid registrat, el 2022 també ha estat un any sec de forma molt generalitzada, i el més sec dels 109 anys d'història de l'Observatori Fabra, on s'han recollit només 307,7 mm, així com a punts del Bages, Osona i el Moianès, amb sèries de 73 anys.
Només a l'àrea del massís del Port, al Baix Ebre, i a les zones elevades de la Val d'Aran es pot considerar l'any com a plujós, on s'hi han recollit els màxims de l'any de Catalunya amb més de 1.400 mm. En canvi, no s'ha arribat a assolir el llindar dels 250 mm anuals en alguns punts del Segrià. Només a poques zones de Catalunya es pot considerar un any normal. És el cas del Tarragonès, el Baix Berguedà, la vessant sud del Montsec, zones pròximes al massís del Port o zones elevades del Pallars.
En general, hi ha hagut dèficit d'aigua a tot arreu i la precipitació del 2022 ha estat de forma molt general per sota del 90% respecte de la mitjana climàtica. Una gran franja del litoral i del prelitoral, àrees del Pirineu, Prepirineu i la depressió central han quedat fins i tot per sota del 70%. El dèficit d'aigua més gran, amb percentatges inferiors al 50%, s'ha produït al Barcelonès, el Garraf, el Penedès, el Vallès Oriental, punts d'Osona i a punts del litoral del Montsià i l'Alt Empordà.
Gairebé tots els mesos de l'any han estat secs, amb excepció del març, que va ser plujós a tot arreu. Les zones que presenten major dèficit, amb totals anuals que no assoleixen ni el 50% del valor climàtic de referència, se situen a la zona Garraf-Alt Penedès, Baix Llobregat-Barcelonès, Osona-Vallès Oriental, i també als dos extrems del litoral, Portbou i l'Illa de Buda.
