-
Riera, Quadrada i Toda, a l'acte de la CUP
CUP Reus/ Twitter
La CUP Reus aposta per la immersió lingüística "real" per evitar la segregació i com a un dret bàsic troncal, i crida a la mobilització educativa i social per a la defensa del català. Ho va fer a través d'un acte a la sala Santa Llúcia, el passat dilluns, que va Mariona Quadrada va obrir per afirmar que "la base social de l’independentisme s’eixampla garantint drets socials a tothom, entre ells, l'accés a l'habitatge o a la igualtat d'oportunitats en matèria lingüística i educativa".
A la cita també s'hi va sumar Agnès Toda, qui va indicar que "la llengua ha perdut status des del moment en què se l’havia separat del moviment independentista, cosa que no passava anteriorment". Així mateix, va assegurar que la població catalanoparlant "també ha de canviar actituds i no claudicar amb l'ús de la llengua, sinó donar-li prestigi".
El diputat Carles Riera va començar la seva intervenció situant "quatre problemes" damunt de la taula. El primer, el retrocés de l'ús social i escolar del català, "un fet que fins i tot reconeixen els que hi legislen en contra". El segon, l"’existència d’un estat a la contra en les polítiques de normalització del català". El tercer, una dreta i extrema dreta "militant" contra la llengua dels Països Catalans, "de la mà de l'aparell judicial". I el quart, un govern de la Generalitat que "no defensa la llengua catalana ni en l'ús social ni en l'ús educatiu".
A favor de la llengua hi va situar, a favor, "l’existència d’una comunitat educativa organitzada i majoritàriament a favor de la immersió lingüística i una societat civil organitzada també en defensa de la llengua". Per tot plegat, Riera va exigir que es retiri la proposta de llei i que el govern "posi en marxa la promoció del català arreu, així com un acord per desobeir la sentència del TSJC, amb la mobilització permanent i la defensa de les escoles que pateixen sentències com a alguns dels elements claus".
A la cita també s'hi va sumar Agnès Toda, qui va indicar que "la llengua ha perdut status des del moment en què se l’havia separat del moviment independentista, cosa que no passava anteriorment". Així mateix, va assegurar que la població catalanoparlant "també ha de canviar actituds i no claudicar amb l'ús de la llengua, sinó donar-li prestigi".
El diputat Carles Riera va començar la seva intervenció situant "quatre problemes" damunt de la taula. El primer, el retrocés de l'ús social i escolar del català, "un fet que fins i tot reconeixen els que hi legislen en contra". El segon, l"’existència d’un estat a la contra en les polítiques de normalització del català". El tercer, una dreta i extrema dreta "militant" contra la llengua dels Països Catalans, "de la mà de l'aparell judicial". I el quart, un govern de la Generalitat que "no defensa la llengua catalana ni en l'ús social ni en l'ús educatiu".
A favor de la llengua hi va situar, a favor, "l’existència d’una comunitat educativa organitzada i majoritàriament a favor de la immersió lingüística i una societat civil organitzada també en defensa de la llengua". Per tot plegat, Riera va exigir que es retiri la proposta de llei i que el govern "posi en marxa la promoció del català arreu, així com un acord per desobeir la sentència del TSJC, amb la mobilització permanent i la defensa de les escoles que pateixen sentències com a alguns dels elements claus".
