-
Una imatge d'arxiu de la façana de l'Ajuntament de Reus
Cedida
Som a punt de deixar enrere el 2022. En clau política i local, ha estat un exercici intens. Els comicis de 2023 són cada cop més a prop, i durant els últims mesos s'han anat esclarint alguns dels dubtes al voltant de les formacions que concorreran a les urnes. La cita electoral del proper mes de maig presenta encara moltes incerteses, com és lògic, però almenys ja sabem que l'actual batlle, Carles Pellicer, no s'hi presentarà.
De fet, la seva renúncia, feta pública en una ponència al Teatre Bartrina a finals del passat mes de març, va suposar en certa manera el tret de sortida per als partits, que van engegar la seva maquinària electoral. En la seva intervenció, l'encara alcalde va fer balanç de la seva acció durant el període en què ha estat al capdavant del consistori (farà 12 anys, el 2023) i va conduir el seu discurs cap a la construcció del llegat que deixa a la capital del Baix Camp.
[blockquote]Pellicer defensa la seva gestió econòmica i diu que l'ajuntament és una situació "òptima" per invertir[/blockquote]
En aquest sentit, va reivindicar la seva gestió (ha presumit sovint de la reducció del deute de les arques municipals) i va avançar que, precisament gràcies al "rigor" aplicat als comptes, l'Ajuntament de Reus és actualment en una situació "òptima" per invertir i fer realitat "ambiciosos projectes de futur".
No obstant això, cal recordar que la primera formació política en fer un pas endavant de cara a les eleccions de 2023 va ser ERC Reus. Sense Pellicer a la la línia de sortida, el camí de Noemí Llauradó cap a la batllia semblava més planer. Com a vicealcaldessa ha destacat la seva planificació estratègica, tot havent desenvolupat en el mandat eines com el Pla d'acció municipal (PAM) 2019-2023 o el Pla estratègic Reus horitzó 32.
Davant de la militància, Llauradó va assegurar estar "preparada" per ser la primera alcaldessa de l'ajuntament. Farà quatre anys al maig, ERC va passar de dos regidors a mitja dotzena, per assumir després àmbits com la Cultura o l'Urbanisme, entre altres. Llavors ja es va poder abordar un govern alternatiu a Pellicer, perquè la suma entre els republicans i el PSC i la CUP l'hauria feta possible. La presidència de la Diputació de Tarragona, en el marc d'un pacte d'"abast nacional" amb Junts, però, va ser rellevant per mantenir el vincle amb el partit de l'alcalde i Ara Reus.
Sobre el paper, i el pronòstic és a una mica menys de mig any per a les eleccions, la victòria a les urnes podria ser una disputa entre ERC i el PSC. Després de liderar la llista socialista el 2019, i de créixer en vots i regidors, Andreu Martín es va postular de nou com el candidat de la formació a Reus. Amb tot, i per qüestions personals, ha fet un pas al costat i ha cedit el repte de recuperar la batllia a la diputada Sandra Guaita. La també exregidora ha assenyalat en ocasions que el projecte és "compartit" amb el seu predecessor, i últimament està centrant els seus missatges en l'atenció als barris i en "recuperar l'orgull" ganxet, al seu parer perdut en els 12 anys de governs de Pellicer.
A la graella de sortida hi trobem també la cap de llista de Junts per Reus, Teresa Pallarès. Regidora de l'actual govern i exdelegada del Govern al Camp, Víctor Terradellas va voler qüestionar el seu lideratge i es va presentar a les primàries. De fet, les va impugnar i aquestes es van haver de repetir. Després, però, es va acabar retirant de la cursa. Ja proclamada alcaldable, Pallarès va abraçar l'etapa Pellicer i se'n va voler establir hereva. El context nacional, però pot condicionar els resultats de la formació a les municipals de 2023. Després de la trencadissa amb ERC a la Generalitat, posem per cas, el partit ha d'elaborar una nova estratègia si del que es tracta és de recuperar el vot central de l'independentisme.
Més enllà d'ERC, el PSC i Junts, Ara Reus mirarà de millorar (o almenys, mantenir) els resultats que els han permès obtenir dos regidors. L'experiència al govern en el mandat que ja s'acaba ha acabat per consolidar la figura de Daniel Rubio, qui de manera lògica va ser proclamat candidat fa unes setmanes. Caldrà veure quins fruits pot donar l'entesa d'abast nacional que s'ha segellat amb el PDeCAT per concórrer de bracet a les eleccions municipals de l'any que ve. Una aliança, per cert, que no va satisfer Pellicer en entendre que s'havia gestat "sense transparència", i que va fer que el batlle i alguns dels regidors del grup de Junts per Reus es donessin del partit.
Cal tenir en compte, si entrem de nou en l'incert territori dels pronòstics, que la força municipalista d'Ara Reus podria tornar la clau de la governabilitat al consistori de la capital del Baix Camp, en funció dels resultats obtinguts per uns i altres. Finalment, haurem d'estar atents al pas endavant que faci la CUP, i que podria tenir en Mònica Pàmies una candidata formada al llarg de l'actual mandat. En les seves últimes intervencions al ple, ha liderat l'oposició anticapitalista al projecte de l'aparcament subterrani de l'antiga Hispània, per un informe encarregat per l'ajuntament en què es van detectar contaminants en part del subsol dels terrenys.
[blockquote]Ara Reus podria tornar la clau de la governabilitat, en funció dels resultats obtinguts per uns i altres[/blockquote]
Vinculat precisament a la CUP anys enrere, com a artífex en part dels grans resultats obtinguts el 2015, David Vidal és dels impulsors de la plataforma Reus en moviment, de la qual s'esperen novetats per esclarir si desembocarà o no en una llista electoral, pròpia o en coalició. A les esquerres, En Comú Podem ha fet confiança a Nazaret Troya per mirar d'obtenir representació, quelcom que no va poder aconseguir Pilar Flamenco. També Valents ha anunciat que es presentarà als comicis, amb l'expopular Dolors Compte com a número 1. Resten per donar-se a conèixer precisament els plans del PP Reus, mentre que Entre Veïns sí que serà a la cita electoral que viurem en uns mesos, amb Valentín Rodríguez com a candidat. Cs manté la seva confiança en Débora García, i s'espera que l'extrema dreta pugui aspirar a presentar llista.
El comiat de Pellicer
De fet, la seva renúncia, feta pública en una ponència al Teatre Bartrina a finals del passat mes de març, va suposar en certa manera el tret de sortida per als partits, que van engegar la seva maquinària electoral. En la seva intervenció, l'encara alcalde va fer balanç de la seva acció durant el període en què ha estat al capdavant del consistori (farà 12 anys, el 2023) i va conduir el seu discurs cap a la construcció del llegat que deixa a la capital del Baix Camp.
[blockquote]Pellicer defensa la seva gestió econòmica i diu que l'ajuntament és una situació "òptima" per invertir[/blockquote]
En aquest sentit, va reivindicar la seva gestió (ha presumit sovint de la reducció del deute de les arques municipals) i va avançar que, precisament gràcies al "rigor" aplicat als comptes, l'Ajuntament de Reus és actualment en una situació "òptima" per invertir i fer realitat "ambiciosos projectes de futur".
No obstant això, cal recordar que la primera formació política en fer un pas endavant de cara a les eleccions de 2023 va ser ERC Reus. Sense Pellicer a la la línia de sortida, el camí de Noemí Llauradó cap a la batllia semblava més planer. Com a vicealcaldessa ha destacat la seva planificació estratègica, tot havent desenvolupat en el mandat eines com el Pla d'acció municipal (PAM) 2019-2023 o el Pla estratègic Reus horitzó 32.
És el moment d'ERC?
Davant de la militància, Llauradó va assegurar estar "preparada" per ser la primera alcaldessa de l'ajuntament. Farà quatre anys al maig, ERC va passar de dos regidors a mitja dotzena, per assumir després àmbits com la Cultura o l'Urbanisme, entre altres. Llavors ja es va poder abordar un govern alternatiu a Pellicer, perquè la suma entre els republicans i el PSC i la CUP l'hauria feta possible. La presidència de la Diputació de Tarragona, en el marc d'un pacte d'"abast nacional" amb Junts, però, va ser rellevant per mantenir el vincle amb el partit de l'alcalde i Ara Reus.
Sobre el paper, i el pronòstic és a una mica menys de mig any per a les eleccions, la victòria a les urnes podria ser una disputa entre ERC i el PSC. Després de liderar la llista socialista el 2019, i de créixer en vots i regidors, Andreu Martín es va postular de nou com el candidat de la formació a Reus. Amb tot, i per qüestions personals, ha fet un pas al costat i ha cedit el repte de recuperar la batllia a la diputada Sandra Guaita. La també exregidora ha assenyalat en ocasions que el projecte és "compartit" amb el seu predecessor, i últimament està centrant els seus missatges en l'atenció als barris i en "recuperar l'orgull" ganxet, al seu parer perdut en els 12 anys de governs de Pellicer.
A la graella de sortida hi trobem també la cap de llista de Junts per Reus, Teresa Pallarès. Regidora de l'actual govern i exdelegada del Govern al Camp, Víctor Terradellas va voler qüestionar el seu lideratge i es va presentar a les primàries. De fet, les va impugnar i aquestes es van haver de repetir. Després, però, es va acabar retirant de la cursa. Ja proclamada alcaldable, Pallarès va abraçar l'etapa Pellicer i se'n va voler establir hereva. El context nacional, però pot condicionar els resultats de la formació a les municipals de 2023. Després de la trencadissa amb ERC a la Generalitat, posem per cas, el partit ha d'elaborar una nova estratègia si del que es tracta és de recuperar el vot central de l'independentisme.
Més enllà d'ERC, el PSC i Junts, Ara Reus mirarà de millorar (o almenys, mantenir) els resultats que els han permès obtenir dos regidors. L'experiència al govern en el mandat que ja s'acaba ha acabat per consolidar la figura de Daniel Rubio, qui de manera lògica va ser proclamat candidat fa unes setmanes. Caldrà veure quins fruits pot donar l'entesa d'abast nacional que s'ha segellat amb el PDeCAT per concórrer de bracet a les eleccions municipals de l'any que ve. Una aliança, per cert, que no va satisfer Pellicer en entendre que s'havia gestat "sense transparència", i que va fer que el batlle i alguns dels regidors del grup de Junts per Reus es donessin del partit.
Cal tenir en compte, si entrem de nou en l'incert territori dels pronòstics, que la força municipalista d'Ara Reus podria tornar la clau de la governabilitat al consistori de la capital del Baix Camp, en funció dels resultats obtinguts per uns i altres. Finalment, haurem d'estar atents al pas endavant que faci la CUP, i que podria tenir en Mònica Pàmies una candidata formada al llarg de l'actual mandat. En les seves últimes intervencions al ple, ha liderat l'oposició anticapitalista al projecte de l'aparcament subterrani de l'antiga Hispània, per un informe encarregat per l'ajuntament en què es van detectar contaminants en part del subsol dels terrenys.
[blockquote]Ara Reus podria tornar la clau de la governabilitat, en funció dels resultats obtinguts per uns i altres[/blockquote]
Vinculat precisament a la CUP anys enrere, com a artífex en part dels grans resultats obtinguts el 2015, David Vidal és dels impulsors de la plataforma Reus en moviment, de la qual s'esperen novetats per esclarir si desembocarà o no en una llista electoral, pròpia o en coalició. A les esquerres, En Comú Podem ha fet confiança a Nazaret Troya per mirar d'obtenir representació, quelcom que no va poder aconseguir Pilar Flamenco. També Valents ha anunciat que es presentarà als comicis, amb l'expopular Dolors Compte com a número 1. Resten per donar-se a conèixer precisament els plans del PP Reus, mentre que Entre Veïns sí que serà a la cita electoral que viurem en uns mesos, amb Valentín Rodríguez com a candidat. Cs manté la seva confiança en Débora García, i s'espera que l'extrema dreta pugui aspirar a presentar llista.
Etiquetes:
