-
Un dels investigadors de l'Eurecat
ACN
El centre tecnològic Eurecat de Reus crearà models de predicció de bioeficiència alimentària a través del projecte Protección. Es tracta d'un nou sistema d'avaluació de les proteïnes vegetals que permetrà escurçar "significativament" el temps de recerca a les empreses, les quals podran optimitzar les seves inversions. Aquesta metodologia els permetrà arribar a la fase de l'estudi amb humans amb una hipòtesi "més solvent". El projecte també inclou desenvolupar noves fonts de proteïna vegetal, d'insectes i de fongs, que serveixin d'alternativa a les d'origen animals, i estudiar-ne la incidència en el sistema immune.
La prova pilot s'ha iniciat aquest gener i s'allargarà fins al 2025. Té un pressupost de 7 milions i hi participen sis companyies. Eurecat generarà un nou sistema d'avaluació de les fonts de proteïna vegetal que serà "més robust, més ràpid i més econòmic". Així, com explica a l'ACN Francesc Puiggròs, director científic de l'àrea biotecnològica del centre reusenc, proveiran a les empreses de la indústria alimentària d'unes noves eines de predicció de bioeficiència.
Segons l'expert, la bioeficiència és un concepte nou que permet "caracteritzar" tot el trajecte d'un ingredient, d'ençà que es consumeix fins que arriba als òrgans i els teixits. "El que fem és avaluar quin impacte té una proteïna en la salut, però no ens fixem com els diferents pèptids (polímer format per poques unitats d'aminoàcids units), que es generen un cop digerides les proteïnes, poden també tenir un efecte saludable", concreta Puiggròs.
Per això, indica, Eurecat posa a disposició de les companyies bateries de models biològics d'experimentació perquè "tots els fragments peptídics que generen aquestes proteïnes puguin ser avaluats des del punt de vista de salut i, així no descartar cap ingredient que tingui un potencial saludable".
El director científic explica que els models de predicció tenen com a objectiu reduir "al màxim" la necessitat de fer experiments, especialment amb animals. Detalla que en la primera de les quatre fases d'aquesta nova eina, es fa ús de les bases de dades de pèptids d'origen animal, les quals ja estan descrites, així com el seu efecte en la salut. Les dades obtingudes (per les empreses) dels pèptids de les noves proteïnes, es poden introduir en bateries de cultius cel·lulars d'animals, com ara larves de peix o cucs, que no requereixen "implicacions ètiques".
D'aquesta manera, s'obtenen dades "incipients, però molt sòlides" de cada pèptid i quin efecte tenen sobre la salut. Després s'introdueixen a les bases de dades i es generen els models de predicció de bioeficiència amb models d'intel·ligència artificial. A partir d'aquí, els investigadors hauran de consolidar aquests models amb experimentació en humans. "Si el projecte surt bé, aquesta és una metodologia que no només és aplicable a les proteïnes sinó que ho és en qualsevol ingredient. Dona solvència en resultats preliminars i les empreses optimitzaran la seva inversió", destaca Puiggròs. A més, assegura que els models aportaran molta seguretat a l'hora d'invertir en estudis amb humans, que ara, sosté, són molt més cars.
El projecte ha arrencat aquest gener i es desenvoluparà en els pròxims quatre anys. Segons el seu responsable no podran certificar els resultats de forma "solvent" fins que no s'obtingui la confirmació en models humans. "Aquí anem de la mà de les empreses i, per tant, coordinat. La fase en humans sols ser la final de qualsevol projecte i haurem d'esperar a veure si aquests models de predicció es consoliden i si aquesta metodologia, que és nova i que implementem a Eurecat, té futur", afegeix.
A la vegada, Puiggròs assenyala que un dels principals esculls al qual s'enfronten les empreses és el temps. Per aconseguir un ingredient o validar-ne els efectes funcionals necessiten entre dos anys i dos i mig. "El fet d'assolir aquests models de predicció de bioefiència alimentària podria reduir molt significativament aquest temps i optimitzar, no només la inversió d'una empresa a l'hora d'enfocar un estudi amb humans, sinó que en el global del desenvolupament de l'aliment, la companyia també reduiria despeses en temps", recalca.
En paral·lel, en la prova pilot també s'investigarà i es desenvoluparan noves fonts de proteïna que serveixin d'alternativa a les d'origen animal tradicionals. L'investigador José Antonio Moreno dels Laboratoris Ordesa, coordinadors del projecte, destaca que la indústria i la societat reclama aquest tipus de proteïnes alternatives a l'animal per una qüestió de sostenibilitat. "La petjada de carboni i hídrica que genera la proteïna vegetal és molt inferior a la que genera l'animal. Per tant, en l'àmbit de sostenibilitat aquest serà el camí.
Ara, el que hem de validar és que les proteïnes alternatives són igual de bones que les animals, tant nutricionalment, com funcionalment", indica.
A banda d'investigar sobre aquestes noves fonts, una de les potes del projecte és el desenvolupament de nous productes. En aquest sentit, Moreno remarca que s'utilitzarà una tecnologia "molt puntera" que és l'extrusió humida. Aquesta permet produir unes fibres més semblants a la fibra muscular dels animals i d'aquesta manera s'aconsegueix una textura més similar a la de menjar carn.
En el cas de l'empresa Ordesa, el seu objectiu és desenvolupar noves fórmules infantils amb aquestes proteïnes vegetals i, sobretot, volen centrar la investigació en el seu "potencial efecte beneficiós" en el sistema immunitari. L'investigador recorda que en l'àmbit de les proteïnes alternatives s'han generat molts projectes d'investigació, però apunta que encara hi ha marge per innovar i investigar. De fet, un dels àmbits que s'han centrat és en veure com actuen les proteïnes vegetals i alternatives sobre el sistema immunitari i la microbiota. Així mateix, explica que les projeccions que hi ha en l'àmbit científic és que el consum de proteïna vegetal contribuirà a millorar la salut de la població. Amb tot, sosté, això s'ha de validar científicament.
La prova pilot s'ha iniciat aquest gener i s'allargarà fins al 2025. Té un pressupost de 7 milions i hi participen sis companyies. Eurecat generarà un nou sistema d'avaluació de les fonts de proteïna vegetal que serà "més robust, més ràpid i més econòmic". Així, com explica a l'ACN Francesc Puiggròs, director científic de l'àrea biotecnològica del centre reusenc, proveiran a les empreses de la indústria alimentària d'unes noves eines de predicció de bioeficiència.
Segons l'expert, la bioeficiència és un concepte nou que permet "caracteritzar" tot el trajecte d'un ingredient, d'ençà que es consumeix fins que arriba als òrgans i els teixits. "El que fem és avaluar quin impacte té una proteïna en la salut, però no ens fixem com els diferents pèptids (polímer format per poques unitats d'aminoàcids units), que es generen un cop digerides les proteïnes, poden també tenir un efecte saludable", concreta Puiggròs.
Per això, indica, Eurecat posa a disposició de les companyies bateries de models biològics d'experimentació perquè "tots els fragments peptídics que generen aquestes proteïnes puguin ser avaluats des del punt de vista de salut i, així no descartar cap ingredient que tingui un potencial saludable".
Menys experimentació animal
El director científic explica que els models de predicció tenen com a objectiu reduir "al màxim" la necessitat de fer experiments, especialment amb animals. Detalla que en la primera de les quatre fases d'aquesta nova eina, es fa ús de les bases de dades de pèptids d'origen animal, les quals ja estan descrites, així com el seu efecte en la salut. Les dades obtingudes (per les empreses) dels pèptids de les noves proteïnes, es poden introduir en bateries de cultius cel·lulars d'animals, com ara larves de peix o cucs, que no requereixen "implicacions ètiques".
D'aquesta manera, s'obtenen dades "incipients, però molt sòlides" de cada pèptid i quin efecte tenen sobre la salut. Després s'introdueixen a les bases de dades i es generen els models de predicció de bioeficiència amb models d'intel·ligència artificial. A partir d'aquí, els investigadors hauran de consolidar aquests models amb experimentació en humans. "Si el projecte surt bé, aquesta és una metodologia que no només és aplicable a les proteïnes sinó que ho és en qualsevol ingredient. Dona solvència en resultats preliminars i les empreses optimitzaran la seva inversió", destaca Puiggròs. A més, assegura que els models aportaran molta seguretat a l'hora d'invertir en estudis amb humans, que ara, sosté, són molt més cars.
Reduir el temps de recerca
El projecte ha arrencat aquest gener i es desenvoluparà en els pròxims quatre anys. Segons el seu responsable no podran certificar els resultats de forma "solvent" fins que no s'obtingui la confirmació en models humans. "Aquí anem de la mà de les empreses i, per tant, coordinat. La fase en humans sols ser la final de qualsevol projecte i haurem d'esperar a veure si aquests models de predicció es consoliden i si aquesta metodologia, que és nova i que implementem a Eurecat, té futur", afegeix.
A la vegada, Puiggròs assenyala que un dels principals esculls al qual s'enfronten les empreses és el temps. Per aconseguir un ingredient o validar-ne els efectes funcionals necessiten entre dos anys i dos i mig. "El fet d'assolir aquests models de predicció de bioefiència alimentària podria reduir molt significativament aquest temps i optimitzar, no només la inversió d'una empresa a l'hora d'enfocar un estudi amb humans, sinó que en el global del desenvolupament de l'aliment, la companyia també reduiria despeses en temps", recalca.
Noves fonts de proteïnes
En paral·lel, en la prova pilot també s'investigarà i es desenvoluparan noves fonts de proteïna que serveixin d'alternativa a les d'origen animal tradicionals. L'investigador José Antonio Moreno dels Laboratoris Ordesa, coordinadors del projecte, destaca que la indústria i la societat reclama aquest tipus de proteïnes alternatives a l'animal per una qüestió de sostenibilitat. "La petjada de carboni i hídrica que genera la proteïna vegetal és molt inferior a la que genera l'animal. Per tant, en l'àmbit de sostenibilitat aquest serà el camí.
Ara, el que hem de validar és que les proteïnes alternatives són igual de bones que les animals, tant nutricionalment, com funcionalment", indica.
Fibres com les de la carn
A banda d'investigar sobre aquestes noves fonts, una de les potes del projecte és el desenvolupament de nous productes. En aquest sentit, Moreno remarca que s'utilitzarà una tecnologia "molt puntera" que és l'extrusió humida. Aquesta permet produir unes fibres més semblants a la fibra muscular dels animals i d'aquesta manera s'aconsegueix una textura més similar a la de menjar carn.
En el cas de l'empresa Ordesa, el seu objectiu és desenvolupar noves fórmules infantils amb aquestes proteïnes vegetals i, sobretot, volen centrar la investigació en el seu "potencial efecte beneficiós" en el sistema immunitari. L'investigador recorda que en l'àmbit de les proteïnes alternatives s'han generat molts projectes d'investigació, però apunta que encara hi ha marge per innovar i investigar. De fet, un dels àmbits que s'han centrat és en veure com actuen les proteïnes vegetals i alternatives sobre el sistema immunitari i la microbiota. Així mateix, explica que les projeccions que hi ha en l'àmbit científic és que el consum de proteïna vegetal contribuirà a millorar la salut de la població. Amb tot, sosté, això s'ha de validar científicament.
Etiquetes:
