I amb Sant Joan arriba l'estiu

De ben segur que dormireu poc, aquesta nit. Això els que aneu a dormir. Per endavant tenim la revetlla de Sant Joan i l'inici, l'endemà, de la Festa Major de Sant Pere amb el pregó i la primera Tronada. El foc, la gresca i la música tornaran a ser els protagonistes, però el més curiós és que celebrem tradicions any rere any sense que segons com en coneguem l'origen. D'on ve, el costum de cruspir-se la coca? I el de llençar petards i coets? 

La devoció al sol

La celebració de la revetlla és d'origen pagà, i se la considera una nit màgica, potser perquè és la més curta de tot l'any, potser perquè ja ha arribat l'estiu. El cas és que d'entrada es va establir per celebrar el naixement de Sant Joan Baptista, però lògicament ha evolucionat al llarg dels segles fins a esdevenir el que és actualment, una festa de disbauxa. Més enllà de les fogueres, el cava, la coca i les revetlles, una altra cita imperdible de la matinada passa per remullar-se sota la llum de la lluna. 

La revetlla com a tal comença un cop ens arriba la flama del Canigó. Aquesta permet encendre les fogueres, que temps enrere eren concebudes per alguns com la manera més efectiva per fer fora "els mals esperits". De fet, i per entendre el culte al foc (i, per extensió, al sol) cal remuntar-se molt abans de la consolidació del cristianisme. En aquest sentit, l'ús de la pirotècnia no és sinó la conseqüència de la transformació de la festa, impregnada pels rituals de foc. D'aquí que per la revetlla, petits (i no tan petits) encenguin bengales, piules, traques, rodes, bombetes i trons, com els bons reusencs. 

Pel que fa a la teca, el més habitual és celebrar el sopar envoltat de la família, la parella i els amics a l'aire lliure o en un mas. A casa nostra i al País Valencià, a banda, la coca més popular és la de pa de pessic i fruita confitada, però tampoc és estrany que se'n facin de recapte, de llardons, o pinyons. Després de l'àpat, si us conviden a ballar, el clàssic que no pot faltar a la vostra selecció musical és 'La nit de Sant Joan', de Sisa. "Doneu-me xampany!", hi canta el mestre. Beveu-ne, però amb moderació, que Sant Pere demana pas.