Dimecres, 23 de Maig de 2018

Jaume Alonso-Cuevillas: 'La interpretació que es fa ara del delicte d'odi protegeix col·lectius propers al poder'

L'advocat de Puigdemont pren part en unes jornades formatives organitzades a Reus

18 de Maig de 2018, per Marc Busquets
  • Cuevillas, amb l'advocat reusenc Sergi Guillén, organitzador de les jornades

    Marc Busquets

El catedràtic en dret processal per la UB Jaume Alonso-Cuevillas ha estat un dels ponents de les jornades formatives que aquest dijous i divendres es duen a terme a la ciutat i que organitzen els integrants del col·legi d'advocats de Reus. L'advocat de Puigdemont ha compartit espai de debat amb el jutge del cas Innova, Diego Álvarez de Juan, per reflexionar sobre el paper dels professionals un parell d'anys més tard de la reforma del codi penal. "La situació del col·lectiu és precària", apunta Alonso-Cuevillas en una entrevista a Reusdigital.cat. Aquest aposta per una reforma que doti de més recursos ecòmics, materials i tecnològics el seu col·lectiu. Si aquestes mesures no s'apliquen, diu, "és perquè no hi ha voluntat política. La justícia no dóna vots", subratlla. 

La situació del col·lectiu és precària? Això ha dit durant la seva intervenció.

Sí. Hi ha manca evident de mitjans en la justícia espanyola. És una mancança que no és d'avui. Des de l'arribada de la democràcia s'han fet moltes reformes legals però cap dels grups polítics, ni socialistes ni populars, han tingut una voluntat real de subsanar aquesta mancança. S'han redactat llibres blancs, i reformes legislatives i de comissions, però no hi ha hagut la dotació de mitjans adequada. Si volem tenir una justícia eficaç i efectiva i equiparable a la dels prinicipals països europeus, el que hem de fer és dotar-la de mitjans econòmics, materials i tecnològics perquè pugui operar de manera que doni resposta a les necessitats dels nostres dies. 

Però si la situació ve de lluny, per què s'hi no fa res?

Bé, potser perquè segurament la justícia no dóna vots. Una de les seves funcions és vigilar els poders, entre els quals el polític, i per tant aquest no té un interès especial en dotar de mitjans el poder que de fet li pot fer de contrapoder i que pot controlar la seva actuació. A banda, i en termes electorals, vivim en un país que sembla estar sempre en campanya permanent. Possiblement, en el moment que s'han de fer pressupostos i establir prioritats, hi ha moltes altres coses que donen més vots que no pas la justícia. 

Durant la seva ponència ha parlat d'un canvi de paradigma social, no només a l'Estat sinó a nivell global. Com afecta els professionals?

Des de 2001, per posar una data, és a dir, des de l'atemptat a les torres bessones, s'ha trencat cert equilibri que hi havia des de la fi de la segona guerra mundial. El sistema judicial, abans, anava encaminat cap a donar més garanties a l'individu davant del poder de l'Estat, i això es tradueix també en garanties processals que no són sinó el mecanisme per fer efectiu el respecte a les lleis fonamental en les causes. A partir de 2001, sí, hi ha un canvi de paradigma i es comença a donar prioritat el valor de l'eficàcia. La justícia ha de ser eficaç, però perquè se la doti de més mitjans. Des d'aquest moment, observem al dret comparat en general com la lluita per la seguretat, que és necessària, s'ha fet en detriment de menys garanties per als ciutadans. 

És crític amb la presó provisional. De fet, diu que per evitar-la hi ha altres mesures menys greus per als afectats. Quines poden ser?

N'hi ha moltes. D'entrada, la presó provisional a Espanya i en altres països s'utilitzava com a mecanisme per calmar el que es deia l'alarma social. És a dir, que es produïa un fet execrable, tota la població s'alarmava i la resposta era en forma de decretar la presó contra els sospitosos del delicte. Des de fa molts anys, i amb les reformes que s'han fet, ja s'estableix de forma clara que la presó provisional només es pot decretar per evitar el risc de fuga, el de reiteració delictiva i el de destrucció o alteració de proves. Aquests riscos, però, normalment es poden evitar amb mesures molt menys gravoses. Per exemple, amb un sistema de videovigilància policial, o amb sistema de preconstitució de prova per evitar que aquesta pugui manipular-se, o amb polseres telemàtiques que evitin que l'agressor es pugui aproximar a la víctima. En la majoria de països del nostre entorn hi ha mesures eficaces per reduir l'ús de la presó provisional que haurien de ser d'aplicació generalitzada. De fet, diversos organismes internacional ja fa temps que denuncien que a Espanya es fa un ús abusiu de la presó provisional.

Creu que anirà a la baixa?

Som en un moment de greu crisi social i política. Som en un moment en què els principals partits polítics que podrien liderar els canvis legislatius són en una mena de lluita per veure qui dona una resposta més contundent al fenomen delictiu. Actualment, i en relació a la situació política que vivim a Catalunya, hem vist de manera clara un fenomen que de fet no només va amb el procés, sinó que va més enllà. Parlo de la resposta penal o punitiva que dóna l'Estat a qualsevol transgressió de les normes de convivència. Tenim un codi penal que cada dia s'estira més, que cada dia s'interpreta d'una manera que fa que conductes que clarament no haurien de tenir repercussió penal es considerin que sí que entren en tipus penals. La intepretació que s'està fent ara del delicte d'odi, per exemple, que ha portat a imputar un mecànic, o un pallasso, o que fa un raper hagi d'ingressar a la presó, entre d'altres, n'és la mostra. L'Estat fa un ús abusiu, en general, del dret penal, de la presó provisional i de la interpretació dels tipus penals. 

A Reus hi ha molts investigats per un suposat delicte d'odi. Se'n fa un gra massa? Quina intencionalitat té, tot plegat?

Se'n fa un gra massa, sí. El primer que hem de recordar és que no tot allò que és il·legal és delicte. El dret penal es caracteritza per dos principis. Un és el de l''ultima ratio', l'últim remei de la justícia ordinària per restablir la convivència, i l'altre és l'anomenat principi de fragmentarietat. De tot el conjunt de conductes que poden ser il·legals, només les més greus s'han de considerar delictives. A banda, cal tenir en compte que els delictes d'odi es tipifiquen tot partint d'una normativa internacional que té per objecte protegir minories. El que busca és protegir-les de comportaments xenòfobs, o d'altres conductes lligades a causa d'una orientació sexual determinada. És a dir, que busca la protecció de col·lectius especialment vulnerables. Pensar que les forces de seguretat poden ser objecte passiu d'un delicte d'odi no té parangó el dret internacional i els seus convenis. Per més que el legislador intenti regular amb detall, la realitat sempre supera el legislador. El problema és que aquestes previsions del legislador s'interpreten avui amb una finalitat contrària a la qual van ser disssenyats els tipus penals. Avui tenen per objecte, més aviat, protegir col·lectius que no són especialment vulnerables, sinó que són propers al poder. Són atacs que haurien de quedar emmarcats en la llibertat d'expressió, i en altres ocasions podrien ser considerats delicte però no pas d'odi. 

Fa uns dies va ser a Tarragona i va avançar que aquesta setmana rebrien bones notícies per als seus interessos. 

Vivim en un període tan intens que no recordo si això de Tarragona va ser fa molts dies. 

Una setmana, a tot estirar. 

Ja teníem coneixement del que hi havia a Bèlgica. És cert que vam anar a aquella vista, la del passat dimecres (quan la justícia belga va rebutjar l'euroordre de Serret, Comín i Puig) preparats per entrar en la qüestió de fons. Pensàvem que aquest defecte de forma tan flagrant, que havia fet que fins i tot la fiscalia belga advertís les autoritats judicials espanyoles, seria subsanat i que podríem entrar en el debat a fons per demostrar que no hi hagut rebel·lió ni malversació. Sí, hem tingut una bona notícia, però limitada al rebuig de l'euroordre per una qüestió merament formal. 

I d'Alemanya, rebran bones notícies?

Bé, hem de veure quins moviments fa el Tribunal Suprem. Sabem que aquest passat la fiscalia ha demanat al Suprem l'emissió d'una nova euroordre. Hem de veure quins moviments es produeixen en els propers dies. 

COMENTARIS (0)

Reportatges