Medi Ambient manté l'alerta per la plaga de l'escarabat morrut a les palmeres

L’escarabat morrut és un insecte provinent d’Àsia que s’alimenta de l’ull de les palmeres fins a deixar-les sense vida. La seva presència a Reus ha esdevingut tot un malson per als tècnics de jardineria, la Generalitat i l’Ajuntament de la ciutat, ja que aquest insecte afecta principalment a les palmeres de tipus canari (Phoenix canariensis), de les quals a Reus n’hi ha sis-centes. El tractament fitosanitari que pot salvar-les té un cost molt elevat, entre 400 i 500 euros, ja que es necessita una plataforma elevadora per fer-lo. Tot i això, es pot aconseguir reduir a 200 euros.

De les 600 palmeres de tipus canari que hi ha a la ciutat, quatre-centes estan situades a la via pública i les dues-centes restants pertanyen a propietats privades. Les que pateixen més els efectes d’aquesta “plaga devastadora”, tal i com l’anomena el regidor de Via Pública i Medi Ambient de l’Ajuntament de Reus, Hipòlit Monseny, són les de les finques privades, ja que Monseny afirma que “estan pràcticament totes infectades”. Segons el consistori, el 2014 hi havia aproximadament unes cinc-centes cinquanta palmeres infectades, de les quals tres-centes cinquanta es van haver de tallar i dues-centes van entrar en tractament.

Les palmeres municipals estan sota control, ja que el consistori les tracta cada tres mesos. Aquestes es poden salvar gràcies a un tractament fitosanitari, el qual té un cost d’entre 400 i 500 euros, tot i que el jardiner de Reus, membre de l’associació Apelx i expert en palmeres, Josep Oriol Prats, assegura “que es pot reduir a 200 euros”.

El tècnic de jardineria de l’Ajuntament de Reus, Josep Berengué, explica que el cost del tractament en sí varia en funció de l’alçada de la palmera i pot oscil·lar entre uns 30 i 50 euros, però el que encareix el tractament és el fet que s’ha d’utilitzar un elevador, cosa que “multiplica el preu fins arribar tranquil·lament als 400 euros”. En aquesta línia, Prats explica que aquest tractament no és una cosa fàcil, ja que “s’ha de fer amb una plataforma elevadora per tal de mullar l’ull de la palmera”.

Tot i això, Prats creu que “indirectament“ alguns propietaris no tenen interès en “conservar certs exemplars”. “El tractament és assequible si serveix per salvar les palmeres i consta de productes que no només s’apliquen a aquests arbres”, manifesta Josep Oriol Prats.

Per contra, l’expert en palmeres creu que “els ajuntaments ja fan el que poden”, conclusió a la que ha arribat després de tractar aquesta temàtica amb diversos alcaldes del territori. En aquest sentit, Prats afirma que les palmeres de tipus canari de Reus es mantenen en vida gràcies a accions com la poda i la neteja, a més del tractament fitosanitari que s’aplica a les palmeres de la via pública.

L’escarabat morrut, un gran perill per a l’espècie

El tècnic de jardineria del consistori reusenc, Josep Berengué, afirma que la primera palmera afectada d’escarabat morrut a Reus es va detectar el mes d’agost de fa cinc anys en una propietat privada. Dos mesos després, al setembre, es va detectar la primera palmera municipal que patia les conseqüències d’aquest insecte.

Hipòlit Monseny, que es mostra alarmat respecte al futur de les palmeres de tipus canari, assegura que en veure’s afectades “perdien les fulles i la seva presència senyorial”. Per la seva banda, Prats assegura que aquest insecte “és un problema greu” ja que s’està estenent per tot el mediterrani i està provocant la mort de molts arbres d’aquesta espècie.

A més, l’efecte de l’escarabat morrut és altament contagiós, ja que les palmeres que es veuen afectades es converteixen en emissores d’aquesta malaltia. Aquest tipus d’escarabat viu de la massa vegetal  d’aquest arbre, que és molt fibrosa, i amb aquesta fibra construeix un capoll on diposita els ous. En haver fet aquesta tasca, marxa a infectar una altra palmera. El regidor de Via Pública es mostra molt preocupat per aquesta qüestió: “és un tema alarmant i molt difícil d’extingir, perquè no té cap depredador”.

La manca de coneixement agreuja el problema

Hipòlit Montseny i Josep Oriol Prats coincideixen en què el principal problema que fa que pràcticament totes les palmeres de tipus canari de les propietats privades estiguin infectades és la falta de coneixement i la manca d’informació i de recursos dels propietaris d’indrets privats. El jardiner expert en palmeres assegura: “Les institucions haurien de donar més ajuda i més dades de com actua l’escarabat i la plaga, perquè és molt recent”.

A més, Prats afirma que només es fa visible  “la pèrdua de les palmeres grosses”, de les quals el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Perca, Alimentació i Medi Amblient (DARP) ja n’ha perdut el compte, però que “les petites també estan infectades”. Un exemple de la gran afectació d’aquesta plaga és que un 70% de les palmeres dels espais privats han perdut la vida a causa de l’escarabat morrut.

En aquest sentit, i en considerar que és “un tema molt complicat i important”,  s’han editat uns tríptics sobre aquesta temàtica per tal de proporcionar informació i conscienciar a la població. “Ara, qui té palmeres sabrà el procediment que ha de seguir, però ha de tenir mitjans econòmics per fer-ho”, exposa el tècnic del consistori reusenc, Josep Berengué.
Un tractament necessari

Per altra banda, les finques privades també són el lloc on els tractaments són més dificultosos. Segons el Servei Català de Sanitat Vegetal, a més d’aplicar productes químics, també s’ha de destruir el tronc de la palmera, ja que encara que es cremi l’escarabat morrut continua viu. Per tant, el procediment que cal seguir és tallar la palmera i portar-la a la planta de compostatge de Botarell, on la trituren amb uns molins, cosa que segons Hipòlit Monseny té “un cost elevat”.

En aquesta línia, Josep Berengué afirma que “el principal focus de risc és no fer el tractament”, ja que això provoca que l'escarabat morrut es reprodueixi i la palmera pugui contenir fins a 3.000 insectes que tenen el perill d'afectar palmeres veïnes. “Encara que la palmera es vegi visualment morta, s'ha de fer el tractament, ja que els insectes continuen desenvolupant-se i poden romandre-hi ben bé mig any”, afirma el tècnic de jardineria.

“A la gent se li mor la palmera i poques arriben a la planta de compostatge -afirma el regidor de Via Pública- . Nosaltres enviem els tècnics als indrets privats per tal d’assessorar als propietaris. Tot i això, el que no podem fer és eliminar-la”. Tot i que és un problema greu, Monseny també vol deixar clar que no es posarà cap multa per tenir una palmera morta o infectada.
Des de la regidoria de Via Pública i Medi Ambient s’intenta evitar que les palmeres agafin la infecció, i si alguna ja compta amb la presència de l’escarabat morrut se li apliquen tractaments contundents. “Hem hagut de sacrificar molt poques palmeres de la via pública, en part gràcies a l’esforç dels tècnics, que fan controls exhaustius”, exposa Hipòlit Montseny.

El morrut ja ha iniciat l’afectació d’altres espècies

El fet que l’escarabat morrut acabi amb la palmera canària ha portat a que altres tipus de palmeres també s’hagin vist afectades per aquest insecte, cosa que complica encara més la situació de l’escarabat morrut a la ciutat. D’aquesta manera, tal i com afirma el tècnic de jardinera de l’Ajuntament de Reus, Josep Berengué, des de fa dos anys s’han començat a veure afectades la palmera dactilera (Phoenix dactylifera), el margalló (Chamaerops humilis), la palmera excelsa o xinesa (Trachycarpus fortunei) i la wahingtònia (Washingtonia).

De totes aquestes altres espècies, la que s’ha vist més afectada és la datilera, que es troba en llocs com el passeig de Sant Josep Obrer o davant de l’Hospital Vell, de la qual s’han detectat entre dotze i catorze casos d’afectació. Tot i això, Berengué afirma que “són molt poques” les palmeres d’altres espècies que pateixen l’escarabat morrut, només un 5%.

L’insecte d’origen asiàtic ataca els arbres que tenen fibra, com els diferents tipus de palmera o les atzavares. A més, l’escarabat morrut ha patit una mutació des de la seva arribada, ja que  Monseny explica que ha reduït la seva mida “per poder entrar millor al tronc de la palmera i que els productes fitosanitaris no l’afectin”.

“És una plaga que ha arribat nova, hi ha falta de coneixement i la seva propagació ha estat molt ràpida”, explica Prats, que afirma que no té sentit “culpar a ningú”. El jardiner reusenc remarca que el centre de la problemàtica es troba en “la palmera privada, a la qual no es pot accedir, o es troben en terrenys on no se sap qui és l’amo”. Per fer front a aquest problema, Josep Oriol Prats afirma que cal informar-se a través de la gent experta en el tema per tal d’esbrinar quines accions cal fer par aturar la plaga.