Meritxell Ruiz obre la Setmana Santa amb un pregó vinculat al seu reusenquisme militant com a congregant de la Sang

Emocionada i amb un reusenquisme a prova de bombes, l'actual consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, va donar inici aquest divendres a la Setmana Santa amb el tradicional pregó organitzat per la real Congregació de la Puríssima Sang a la sala auditori de la Diputació. "Qui perd els orígens per la identitat", remarcava tot rememorant el cantautor Raimon. "Som fills i filles d'un poble (puntualitzava), d'una història, d'una cultura, d'una llengua, i malgrat hem de seguir en el camí del progrés i l'adaptació a un món canviant, cal donar continuïtat a les celebracions que són en l'arrel de la nostra identitat com a poble".

Jugava a casa, perquè tal com va recorda el clavari de l'entitat, Xavier Just, dins del seu currículum i brilla la condició de "congregant de la Sang, cantaire de l'Escolania i completament vinculada a la casa i als nostres valors". El president de l'ens provincial, Josep Poblet, en destacava també el fet que el seu pare "és president del cor de la Sang i ara mateix deu estar vibrant d'emoció", mentre l'arquebisbe, Jaume Pujol, recordava que "Déu ens ha Salvat, però el nostre compromís és fer un món millor. Són temps difícils amb la crisi econòmica, la crisi de valors amb la corrupció, la convulsió política i les nacions enfrontades que degeneren l'odi entre les persones. Hem de sembrar la comprensió i pregar".

Cantaire a l'Escolania de la Sang

L'alcalde, Carles Pellicer, immers en el seu particular via-crucis pressupostari, vinculava la Setmana Santa d'enguany a la condició de Capital de la Cultura Catalana i en destacava la seva vinculació a la ciutat gràcies a l'esforç de generacions i generacions". "Això ens permet tenir una Setmana Santa potent, arrelada i sentida". Ruiz va bastir la seva intervenció amb les experiències més personals que donen a entendre el seu compromís amb la festivitat. "Vaig tenir el gran privilegi de poder participar com a cantaire durant uns anys de l'Escolania de la Sang. Recordo encara el primer que vaig cantar el Vexila en entrar a la plaça: aquell silenci respectuós i sentit de centenars de persones i l'espera de les primeres notes", relatava.

Ara bé, el seu pregó, ple de reconeixement al valor religiós de la festivitat ("més enllà de l'espiritualitat de cadascú, no es pot entendre Catalunya sense pensar en la petjada del Cristianisme"), també va reconèixer que la Setmana Santa entra a moltes llars dels reusencs "amb intensitats diferents". Des de la gastronòmica ("amb l'olor dels cigrons cuinats, el bacallà o els bunyols o la vistositat de les Mones de Pasqua") fins a la musical ("gaudint de la Passió segons Sant Mateu de Bach o escoltant per LANOVA Ràdio la transmissió dels Cants de la Funció de l'Agonia"). D'aquesta forma, la consellera refermava que "la Setmana Santa a Reus no té un nom propi, en té molts: centenars i milers de persones, soviet del tot anònimes, que durant anys han mantingut viva aquesta tradició".

Alhora, la consellera es posava deures lligats a la seva tasca al capdavant d'Ensenyament: "Afavorir el desenvolupament dels nostres joves, inclòs el seu camí espiritual, moral i ètic, és una responsabilitat que concerneix tota la comunitat educativa portada per l'ideal de fer de cada alumne un ser humà complet". Arribats a aquest punt, era moment de parlar del valor afegit de la Setmana Santa. Per exemple, el patrimonial gràcies a uns misteris que "ajuden a explicar als més petits els diferents elements de la Passió de Jesús, però que tenen alhora un valor històric i una qualitat artística excepcionals" per ser obres de "reconeguts escultors com Joan Rebull, Ramon Ferran o Modest Gené".

Referències a l'afegit cultural i tradicional

Ruiz no va deixar passar l'oportunitat de celebrar el binomi de la ciutat amb la cultura, "que des de fa molts anys ha configurat la nostra ciutat" per ser "un dels àmbits on més iniciatives socials han nascut i perviscut". I això en "un país laic que respecta el fet religiós i el dret individual i col·lectiu a l'expressió religiosa" i que no s'amaga "de l'aportació que el cristianisme ha tingut en la configuració de Catalunya".

Les referències a l'afegit cultural i tradicional de la Setmana Santa va ser una constant de les intervencions. El propi Just assenyalava, en declaracions a Reusdigital, la importància del patrimoni que atresora: "La Funció de la Coronació data del 1565. Els Armats, del 1705 i la mateixa congregació de la Sang és del 1555. A més cal tenir present que durant la Setmana Santa exposem tota la nostra imagineria religiosa, amb unes escultures magnífiques" De fet, treia pit de la condició "de Festa d'Interès Nacional de la Processó de les Tres Gràcies" i avançava que "estem treballant en el reconeixement de la Funció de la Coronació". L'acte es va tancar amb la interpretació de dues peces musicals a càrrec del cor de la congregació.