El gest que han tingut l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i l’alcalde de Tarragona, Rubèn Viñuales, ha estat potent. Que la primera visita institucional de l’alcaldessa hagi estat Tarragona i que de la visita n’hagi sortit un compromís públic de les dues autoritats municipals per impulsar la col·laboració “que ens porti a la creació de l’Àrea Metropolitana de Tarragona” sona bé en un territori on cada cop més es constata la necessitat d’abordar alguns problemes amb una visió regional o, si es vol, metropolitana.
Fins ara, la Generalitat, amb els governs de color diferent que hi ha hagut els últims anys, ha estat molt tímida a l’hora de plantejar solucions d’àmbit regional. A ningú li agrada cedir competències, tampoc al Govern, i per això accions que accelerin des del mateix territori l’adopció de mesures que serveixin de solució comuna a problemes compartits ho podem considerar positiu. No culpo només al Govern del retard en alguns temes, perquè en aquest territori les polítiques de campanar han fet que ens hàgim guanyat a pols anar endarrerits.
És cert que s’ha avançat, tan cert com que s’han perdut oportunitats. La gestió mancomunada de residus urbans amb la incineradora de Constantí és un clar exemple positiu. I la sensació de caos davant el futur ferroviari que tenim dibuixat pot anar a l’haver de les coses negatives. En aquest sentit, convé observar les prioritats que han fixat Guaita i Viñuales a l’hora de crear grups de treball: Territori i mobilitat; promoció turística, cultura i festes; transició energètica, i gestió de residus.
Potser algú i hi pot trobar a faltar alguns temes, com la Sanitat, tot i ser conscient de la millora que hi ha hagut en la coordinació de serveis entre hospitals. I cal ser conscients també de les moltes dificultats, sovint tècniques, que pot suposar aplicar solucions regionals a problemes comuns. No és fàcil, per exemple, regular el trànsit de mercaderies per ferrocarril, qüestió important en la mesura que es preveu un fort creixement del transport ferroviari. Es parla de desviar el trànsit cap a l’interior: Vol dir això fer passar totes les mercaderies per Picamoixons i Valls? No sembla un bon remei solucionar els problemes dels uns per traspassar-los a uns altres que, tot i estar una mica apartats del nucli central regional, han de formar part de la regió perquè tot plegat tingui coherència.
Ara mateix, la Universitat Rovira i Virgili és probablement la realitat regional més consolidada. Podem discutir el model triat al seu dia, per a molts un pecat original ja irreversible, per a d’altres un exemple d’equilibri territorial que ha ajudat a vertebrar territori. Però el cas és que el paper que ha jugat ha fet que s’hagi reduït el nombre de tarragonins que viuen d’esquena a Reus, i el nombre de reusencs que viuen d’esquena a Tarragona. Hi ha altres realitats que es van consolidant, com el paper de l'Autoritat Territorial de la Mobilitat del Camp de Tarragona, que unifica i ordena tarifes, i crea abonaments que ja són molt familiars entre els usuaris.
Guaita i Viñuales ha semblat que tenen les idees clares. El seu partit ha defensat sovint la necessitat de polítiques regionals. Altres partits, com ERC, n’han fet bandera en les últimes campanyes electorals. També n’havia parlat la candidata de Junts a l’alcaldia de Reus, Teresa Pallarès... Políticament, doncs, sembla que hi ha el camp adobat per poder arribar a acords de fons. Però hi ha una variable que encara no ha aportat elements de judici: Com s’integraran altres municipis a la iniciativa? Perquè, per exemple, es pot parlar de turisme sense tenir en compte el parer de Salou o Cambrils? Reus i Tarragona hauran de ser generosos, i tenir en compte que les solucions regionals han de servir per millorar la vida dels ciutadans, si no, poden no tenir sentit. I hauran d’evitar caure en la temptació d’establir batalles de campanar per qüestions com el nom que hagi de tenir la cosa. No sigui que acabin creant la Regió Metropolitana Roviraivirgiliana, per intentar que ningú no es molesti.
