-
Noemí Llauradó, Carles Pellicer i Daniel Rubio, al Castell del Cambrer
Estel Romeu
El Castell del Cambrer ha acollit el balanç del darrer any de mandat abans que comenci la cursa electoral de 2023. Ha estat de la mà de l’alcalde, Carles Pellicer; la vicealcaldessa, Noemí Llauradó; i el tinent d’alcalde, Daniel Rubio; que han fet una valoració dels projectes posats en marxa enguany en una trobada amb la premsa.
Un repàs als grans projectes que tanquen el mandat 2019-2023, com la mobilitat sostenible, les estacions de Bellisens i la intermodal o l'obtenció i la gestió dels Fons Next Generation n'han estat els grans pilars. L’alcalde, encarant ja els darrers mesos que durà a terme dins la política, ha declarat que “han estat 12 anys de posar a lloc l’estabilitat econòmica i financera, que és un gran projecte de ciutat”.
Pellicer ha detallat "els alts i baixos" del seu mandat: des de la crisi econòmica dels inicis, amb minoria al ple, fins a les dues qüestions de confiança del segon període. Ha destacat la feina feta durant la darrera etapa, amb un equip de govern a tres, en què ha assegurat “sentir-se molt còmode”.
Partint d’una política d’austeritat en els primers anys de mandat fins a culminar en una gran inversió els darrers quatre anys, Pellicer ha dut una trajectòria ascendent pel que fa a grans projectes. Segons l’alcalde, “jo el que faig és obrir camins; no he fet grans inauguracions, he encarrilat grans projectes que continuarà el proper govern”.
Mirant cap al 2023, queden pendents, doncs, que acabin d'agafar forma el centre cívic Gregal, la Bicicleta Compartida, el desplegament dels carrils bici, l’acord del Centre Catòlic i els plans directors d’obra pública, amb l’asfaltat del passeig de Prim i la remodelació de l’entorn del carrer Ample, la plaça del Víctor i el Condesito. Més endavant, quan es consolidi el proper equip de govern, quedaran per assentar els grans projectes de l’estació de Bellissens, l’estació intermodal, el Mercat del Carrilet i l’Antiga Hispània, entre d’altres.
L’alcalde ha posat èmfasi en la necessitat de bones connexions, tant ferroviàries com aèries. “L’aeroport ha de funcionar hivern i estiu, no pot ser que només tinguem vols charter, ha de ser un equipament per a la ciutadania”, ha apuntat. També ha aprofitat per destacar altres aspectes de la ciutat, com esports o cultura, celebrant el World Padel Tour i l’Any Gabriel Ferrater, que donarà pas a l’Any Xavier Amorós 2023. No obstant, no ha passat per alt el “fracàs” del Centre Aquàtic i Fitness, que no va tirar endavant en el procés de licitació i es va descartar.
Projectes que, en canvi, sí que han avançat a pas ferm han estat el de la xarxa de carrils bici i la bicicleta compartida, “una aposta atrevida que transformarà la manera de desplaçar-se dels reusencs”, amb paraules de la vicealcaldessa. Llauradó ha destacat els eixos de mobilitat sostenible i urbanisme que s’han impulsat durant el mandat, juntament amb Reus Horitzó 32.
En la mateixa línia, el tinent d’alcalde, Daniel Rubio, ha destacat l’entrada dels Fons Next Generation, que han permès posar en marxa aquests projectes juntament amb la comunitat energètica Agro Reus i l’impuls de Reus Energia. Una valoració que se suma al balanç de l’alcalde, que ha assegurat que amb el mandat han treballat per “créixer com una ciutat tecnològica, moderna i potent”.
Un equip de govern a tres, en què s'han "sentit molt còmodes"
Un repàs als grans projectes que tanquen el mandat 2019-2023, com la mobilitat sostenible, les estacions de Bellisens i la intermodal o l'obtenció i la gestió dels Fons Next Generation n'han estat els grans pilars. L’alcalde, encarant ja els darrers mesos que durà a terme dins la política, ha declarat que “han estat 12 anys de posar a lloc l’estabilitat econòmica i financera, que és un gran projecte de ciutat”.
Pellicer ha detallat "els alts i baixos" del seu mandat: des de la crisi econòmica dels inicis, amb minoria al ple, fins a les dues qüestions de confiança del segon període. Ha destacat la feina feta durant la darrera etapa, amb un equip de govern a tres, en què ha assegurat “sentir-se molt còmode”.
Partint d’una política d’austeritat en els primers anys de mandat fins a culminar en una gran inversió els darrers quatre anys, Pellicer ha dut una trajectòria ascendent pel que fa a grans projectes. Segons l’alcalde, “jo el que faig és obrir camins; no he fet grans inauguracions, he encarrilat grans projectes que continuarà el proper govern”.
Mobilitat, sostenibilitat i urbanisme: els portagonistes del mandat
Mirant cap al 2023, queden pendents, doncs, que acabin d'agafar forma el centre cívic Gregal, la Bicicleta Compartida, el desplegament dels carrils bici, l’acord del Centre Catòlic i els plans directors d’obra pública, amb l’asfaltat del passeig de Prim i la remodelació de l’entorn del carrer Ample, la plaça del Víctor i el Condesito. Més endavant, quan es consolidi el proper equip de govern, quedaran per assentar els grans projectes de l’estació de Bellissens, l’estació intermodal, el Mercat del Carrilet i l’Antiga Hispània, entre d’altres.
L’alcalde ha posat èmfasi en la necessitat de bones connexions, tant ferroviàries com aèries. “L’aeroport ha de funcionar hivern i estiu, no pot ser que només tinguem vols charter, ha de ser un equipament per a la ciutadania”, ha apuntat. També ha aprofitat per destacar altres aspectes de la ciutat, com esports o cultura, celebrant el World Padel Tour i l’Any Gabriel Ferrater, que donarà pas a l’Any Xavier Amorós 2023. No obstant, no ha passat per alt el “fracàs” del Centre Aquàtic i Fitness, que no va tirar endavant en el procés de licitació i es va descartar.
Els Fons "Next Generation" i "Reus Horitzó 32", les apostes de futur
Projectes que, en canvi, sí que han avançat a pas ferm han estat el de la xarxa de carrils bici i la bicicleta compartida, “una aposta atrevida que transformarà la manera de desplaçar-se dels reusencs”, amb paraules de la vicealcaldessa. Llauradó ha destacat els eixos de mobilitat sostenible i urbanisme que s’han impulsat durant el mandat, juntament amb Reus Horitzó 32.
En la mateixa línia, el tinent d’alcalde, Daniel Rubio, ha destacat l’entrada dels Fons Next Generation, que han permès posar en marxa aquests projectes juntament amb la comunitat energètica Agro Reus i l’impuls de Reus Energia. Una valoració que se suma al balanç de l’alcalde, que ha assegurat que amb el mandat han treballat per “créixer com una ciutat tecnològica, moderna i potent”.
