Enric22 27 de Gener de 2023
Cuidadín
Hay que recordar que las víctimas son de los dos lados y la reparación tiene que ser por un igual
-
L'exconsellera Ciuró ha estat al cementiri amb Pallarès, aquest divendres
Cedida
Arran de l’exhumació d’una de les fosses comunes del Cementiri General de Reus, on fa uns dies es van localitzar unes restes que podrien correspondre a les de Cipriano Martos, una delegació de Junts per Reus ha visitat l’espai aquest matí coincidint amb el Dia Internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust. La cap de llista de Junts per Reus, Teresa Pallarès, ha estat acompanyada de membres de l’agrupació local; de l’exconsellera de Justícia, Lourdes Ciuró; de Toni Font, que formava part del seu equip a la conselleria com a director general de Memòria Democràtica, i de la fins fa poques setmanes directora dels Serveis territorials de Justícia a Tarragona, Mònica Solé.
Pallarès ha manifestat que “som aquí per expressar el nostre compromís i el meu particular com a alcaldable de Junts per Reus amb la causa de la memòria democràtica i la de la reparació i reconeixement a les víctimes i a tots els represaliats per motius polítics abans, durant i després de la dictadura. Com alcaldable de Junts em comprometo a continuar la tasca que l’ajuntament fa des fa anys per divulgar la brutalitat que va representar la Guerra Civil a la ciutat de Reus i la posterior repressió contra els perdedors de la contesa i la dissidència política”.
Tot i les accions de memòria que es porten a terme des de l'ajuntament, Pallarès ha argumentat aquest divendres que "encara es pot anar més enllà, especialment en el reconeixement i reparació a les víctimes del franquisme. És de justícia. Volem que les accions siguin continuades i transversals”. En aquest sentit, des de Junts per Reus s'ha recordat, en un comunicat, que en el proper mandat "s’escauen efemèrides importants". Aquest mateix 2023, al setembre, farà 50 anys de la mort de Cipriano Martos. El gener del 2024 en farà 85 de l’entrada dels nacionals a la ciutat i, el 2026, farà 90 anys de l’inici de la Guerra Civil: “Són oportunitats per aprofundir en el coneixement de la història i el reconeixement de les víctimes. Altres ciutats com Terrassa o Lleida han organitzat actes col·lectius de desgreuge, com l’entrega en un acte solemne dels certificats de nul·litat dels judicis sumaríssims, i més de 500 reusencs en van patir. Pensem en actes similars a Reus, darrere els quals hi ha molta feina a fer, com localitzar els descendents de les víctimes”, ha dit.
També "s’estudiarà" dedicar places i carrers a víctimes de la repressió franquista, així com la dignificació de les fosses com espais de memòria. Pallarès ha conclòs que “la ciutat mai no pot oblidar el que va passar. Perquè conèixer el passat ens ajuda a comprendre i entendre millor el present, indispensable per dibuixar un futur millor”.
Pallarès ha manifestat que “som aquí per expressar el nostre compromís i el meu particular com a alcaldable de Junts per Reus amb la causa de la memòria democràtica i la de la reparació i reconeixement a les víctimes i a tots els represaliats per motius polítics abans, durant i després de la dictadura. Com alcaldable de Junts em comprometo a continuar la tasca que l’ajuntament fa des fa anys per divulgar la brutalitat que va representar la Guerra Civil a la ciutat de Reus i la posterior repressió contra els perdedors de la contesa i la dissidència política”.
Tot i les accions de memòria que es porten a terme des de l'ajuntament, Pallarès ha argumentat aquest divendres que "encara es pot anar més enllà, especialment en el reconeixement i reparació a les víctimes del franquisme. És de justícia. Volem que les accions siguin continuades i transversals”. En aquest sentit, des de Junts per Reus s'ha recordat, en un comunicat, que en el proper mandat "s’escauen efemèrides importants". Aquest mateix 2023, al setembre, farà 50 anys de la mort de Cipriano Martos. El gener del 2024 en farà 85 de l’entrada dels nacionals a la ciutat i, el 2026, farà 90 anys de l’inici de la Guerra Civil: “Són oportunitats per aprofundir en el coneixement de la història i el reconeixement de les víctimes. Altres ciutats com Terrassa o Lleida han organitzat actes col·lectius de desgreuge, com l’entrega en un acte solemne dels certificats de nul·litat dels judicis sumaríssims, i més de 500 reusencs en van patir. Pensem en actes similars a Reus, darrere els quals hi ha molta feina a fer, com localitzar els descendents de les víctimes”, ha dit.
També "s’estudiarà" dedicar places i carrers a víctimes de la repressió franquista, així com la dignificació de les fosses com espais de memòria. Pallarès ha conclòs que “la ciutat mai no pot oblidar el que va passar. Perquè conèixer el passat ens ajuda a comprendre i entendre millor el present, indispensable per dibuixar un futur millor”.
