Pedagogia musical, 'un mitjà per connectar amb un mateix’

De la Capital de la Cultura Catalana 2017, a la 'Ciutat de la Música' 2018, per tal de donar "continuïtat" al llegat musical que va deixar el primer esdeveniment. En el context d’aquesta nova iniciativa, l'escola musical el Gínjol esdevé  un oasi en un àrid desert. De format petit i familiar, s'hi imparteixen classes personalitzades a alumnes de tres anys fins a gent de més 80. Una de les professores del centre és pianista, llicenciada en música i formada en pedagogia de la música amb els mètodes Dalcroze, Willems, Kodali, Cos-Art i Colour Strings. També va cursar un màster en el mètode d’educació corporal per a músics Cos-Art i als 19 anys va traslladar-se a França per estudiar perfeccionament tècnic amb la pianista Monique Deschaussees. Lidia Papió explica quins són els mètodes que empra a l’escola i la importància de la pedagogia musical. 

Pedagogia, llenguatge gestual i musical

El valor diferencial de l'escola resideix en "els mètodes que fem servir i en que ens adaptem a cada alumne, ja que el nostre format petit així ho permet", afirma la pianista, que tot i estar formada en diverses metodologies pedagògiques confessa que “no fem ús de cap d’aquests mètodes concrets”, sinó que s'ha impulsat un "mètode propi, per ensenyar el llenguatge de la música a través de la consciència corporal  i el moviment gestual".

Com a professora del Gínjol, fa servir “el reforç positiu i la consciència corporal per tal que els alumnes interioritzin millor els conceptes", assenyala, deixant molt clar la importància de la posició gestual, no només pel “cansament físic i el risc de lesions”, sinó perquè "no hem d’oblidar que l’encarregat de fer tocar l’instrument és el nostre cos, no el cervell, i cal tenir-ne cura”, reitera.

A partir dels mètodes pedagògics que va estudiar, i dels diversos professors que va tenir, s'ha anat nodrint de diverses perspectives fins a aplicar-ne la seva pròpia, que aglutina una mica de cada metologia. "Es basa en una sèrie d’exercicis que combinen l'aprenentatge del llenguatge musical i el moviment, donant una gran rellevància a la part rítmica i gestual de la música", manifesta la docent, que posa molt d'èmfasi en què l'aprenentatge musical sigui quelcom "gaudit i viscut des de la joia. Nosaltres ensenyem a transmetre i a expressar-se quan els alumnes toquen".

A l’estudi es treballa a través de la motivació. Despertar el gust i les ganes per aprendre a tocar un instrument i les cançons, juntament amb l’estil musical que més agrada a l’alumne, “són factors clau per a la seva estimulació”, assenyala Papió, que fa desenvolupar en els alumnes hàbits de treball per tocar i practicar a casa. Els concerts trimestrals també són un bon agent motivacional per als alumnes, que perden la por a tocar en públic, que d'aquesta manera aprenen a seguir certes rutines i la “disciplina necessària”.

Música i emocions

“Quan som davant d’un instrument, som davant d’un mirall”, assegura, que posa molt d’èmfasi en la part emocional de l’ensenyament musical. Considera que els instruments, per a qui els toca, són una “eina per ser feliç; per canalitzar els sentiments negatius, i connectar amb un mateix”. Papió subratlla que "tocar un instrument és quelcom terapèutic".

"La música ajuda a expressar emocions", i afirma que per la manera de tocar un instrument es pot saber quin és l'estat d'ànim o l'emoció que sent una persona. “La nostra feina com a professors és donar-los les eines per tal que puguin dominar l’instrument i tenir cada cop més clar el que volen transmetre en cada peça”, i així, dominar el moviment  coroporal, l’instrument i les emocions.

Escola de petit format

No hi la pressió d'aprovar o suspendre, i en ser una escola petita de format familiar, el nivell de confiança entre professors i alumnes és alta. La comunicació "molt dinàmica" i es donen peces musicals adaptades i personalitzades per a cada alumne en el seu moment d'aprenentatge.

Els alumnes toquen diversos estils musicals, des de música clàssica a rock, "i sempre ho fem des de la diversió i les ganes de passar-ho bé", tot defugint de la idea de la metodologia de la música clàssica, "molt més rígida", revela. "He tingut alumnes que, després de molts anys de pensar-'hi, s'han decidit a tocar un instrument quan ja han estat molt grans, quelcom que sempre havien volgut fer, però mai s'hi havien atrevit", afirma amb joia.

Els professors de l'escola estan "molt contents" de l'estil i el format del centre i dels beneficis i possibilitats que això els ha proporcionat; mètodes pedagògics personalitzats, varietat musical, horaris flexibles, un tracte molt familiar, i el més important, “gaudir a l’hora d’aprendre música”, celebra Papió.

Lídia Papió, amb el seu piano: