Primer d’octubre, dels carrers als arxius

Cartells, fotografies, textos, material audiovisual, i mems. Pocs esdeveniments contemporanis han generat un nombre més gran del materials com l’1-O, la majoria dels quals en format digital a través de telèfons mòbils. Una situació que, més enllà de la sobresaturació d’informació en què viu la ciutadania, planteja grans reptes als arxius a l’hora de gestionar la preservació de la veritable muntanya de documents digitals produïts. Una gestió que es complica quan, com passa amb els fets relacionats amb tot allò relacionat amb el referèndum, els generadors dels documents dubten si lliurar aquest material a les institucions davant l’actual situació.

“Fem una crida a la conservació” d’aquests documents, explica el responsable de l’Arxiu Comarcal del Baix Camp, Sabí Peris qui, juntament amb la directora de l’Arxiu Municipal de Reus, Elisenda Cristià, ha treballat per reunir, conservar i descriure el màxim nombre possible de materials de tot tipus que va generar el referèndum i les posteriors conseqüències. I és que, segons els responsables de l’Arxiu de Reus, s’han produït cessions ciutadanes de material però no totes les que podrien esperar-se de forma similar al que ha passat a tot el país, segons explicava el Butlletí de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents del passat desembre.

“Hi ha gent que s’esperarà per ingressar el material” amb la idea de “deixar passar un temps” constata, al seu torn, Cristià. Tot i aquestes prevencions, l’Arxiu de Reus ha recollit, en paper, una setantena de cartells del Primer d’Octubre i dels fets relacionats amb el referèndum, en el marc de la campanya a nivell nacional #ArxivemElMoment. També prou variat és el material de mà ingressat com ara octavetes o díptics, així com algunes banderoles de formacions polítiques. Numèricament, els exemplars de materials favorables al Primer d’Octubre són majoritaris però els responsables de l’Arxiu confirmen que “es busquen materials i es documenten de les dues tendències” a partir dels conceptes arxivístics de procedència i classificació.

En la banda del material estrictament digital, la documentació ingressada a l’Arxiu local procedeix de Reus i comarca tot i que també s’ha produït alguna cessió de la demarcació de Barcelona. Principalment, aquest material audiovisual ha arribat per correu electrònic o en llapis de memòria, unes cessions que han estat en un 40% anònimes. De moment, aquests arxius s’han guardat en un disc dur extern i se n’ha fet una breu descripció tenint en compte les metadades dels documents.

Segons els responsables de l’Arxiu de Reus, “aquesta documentació és molt important per deixar constància del que va passar” i, com qualsevol document que ingressa al servei, vetllen per “l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la usabilitat” del document.

L’expedient del Centre de Lectura, de Reus

Una situació similar es viu al Centre de Lectura, de Reus, on la cap de la biblioteca, Montserrat de Anciola, confirma que la crida efectuada pel lliurament a l’ateneu d’aquest material ha funcionat a mitges. Tot i la prudència dels particulars, el Centre de Lectura de Reus disposa també d’un expedient relacionat amb el referèndum i amb els fets posteriors al Primer d’Octubre.

En format clàssic de paper, l’ateneu reusenc ha guardat una vintena de documents que van des de material de mà per fomentar la participació ciutadana en l'1-O, la papereta de votació o programes de partits defensors del referèndum. En el terreny digital, el Centre de Lectura ha pogut aplegar algunes fotografies de la manifestació que es va viure a Reus el 20 de setembre, àudios i diferents vídeos.

Aquests enregistraments són bàsicament de contingut reivindicatiu i irònic davant els fets que es van succeir les setmanes prèvies i posteriors al referèndum. Un material que la responsable de la biblioteca espera poder ampliar en el futur i que ara per ara s’ha descrit de forma simple.