Els reusencs decideixen el seu futur

Ha arribat l'hora de la veritat per a les 12 candidatures que aquest diumenge concorren a les eleccions municipals. Després de quinze dies de campanya, carregats d'actes i propostes per convèncer els indecisos, els reusencs agafen tot el protagonisme de la jornada i tenen l'oportunitat d'expressar-se a través d'una butlleta, a través d'un vot. Aquest marcarà el futur al plenari i pot significar un canvi en la governança de la ciutat o la continuïtat del batlle, Carles Pellicer. 

L'alcadable de Junts per Reus opta al seu tercer mandat. Hagi estat amb el PP primer o amb Ara Reus i Esquerra després, Pellicer ha necessitat suports externs per desenvolupar el seu projecte de ciutat. El context econòmic, el 2011, i el nacional, el 2015, han condicionat la seva capacitat d'acció, tal i com ha expressat de manera habitual. És ara, assenyala, quan després d'una "gestió eficaç" de les finances del consistori pot encarar els reptes de futur de Reus a través d'infraestructures i equipaments. A 'La cua de palla', de LANOVA Ràdio del passat divendres, va exposar que se sentiria "més còmode" tot reeditant el pacte actual, amb municipalistes i republicans. 

Aquests, però, han apuntat que són més partidaris d'una aliança independentista amb la CUP per evitar una hipotètica "alcaldia del 155". La candidata, Noemí Llauradó, ha reiterat que "sortim a guanyar" la cursa electoral, encoratjada per la històrica victòria d'ERC a Reus el passat 28-A. Tot sembla indicar que els anticapitalistes, per part seva, tindran uns resultats més discrets que no pas els de fa quatre anys, quan van sumar sis regidors i van plantejar-se formar govern. Feta l'autocrítica pertinent, també de portes enfora, l'alcadable Marta Llorens ha donat resposta a Esquerra. "Si és independentista i republicana, no pot fer de frontissa entre nosaltres i Pellicer", va reblar el passat divendres, en l'acte final de campanya dels cupaires. 

El segon soci de Pellicer en el mandat que deixem enrere, Ara Reus, ha dut a terme una intensa campanya. El candidat, Daniel Rubio, ha basat la seva estratègia en subratllar la gestió al capdavant de les regidories de Medi Ambient i Ocupació i Esports. En funció dels resultats, i a la recerca de pactes postelectorals, la formació municipalista pot ser decisiva. D'entrada, és més que poc probable que Rubio i Llorens puguin entendre's, el que descartaria el suport al tripartit independentista si aquest fos necessari. La qüestió, per tant, és si Ara Reus podria arribar a veure amb bons ulls una alcaldia unionista, i no només en funció de qui la liderés. 

Els bons resultats de Pedro Sánchez pel 28-A també poden beneficiar el socialista Andreu Martín. Si temps enrere es va mostrar procliu a un "govern d'esquerres", en una clara al·lusió a ERC, la seva estratègia pot haver variat pel recent discurs de Llauradó. "Votar Esquerra és votar Pellicer", ha criticat sovint el líder del PSC reusenc, que s'ha referit sovint al batlle com una figura política "amortitzada". Pel que fa a les altres foces del bloc constitucionalista, Cs és una de les incògnites d'aquest diumenge. La crisi arran l'expulsió dels quatre regidors d'aquest mandat ha suposat que la nova executiva hagi hagut de sortir a fer campanya sense gaire temps. La inexperiència de la candidata, Débora García, n'és un clar exemple. 

El PP, al seu torn, no sembla haver sabut capitalitzar el caos a Cs per liderar el sector unionista de l'actual plenari. El seu alcadable, Sebastià Domènech, va revelar haver volgut seduir sense èxit els extaronges Juan Carlos Sánchez, Guillem Figueras i Pepa Labrador, finalment a dCIDE. L'aparició de Vox, en aquest sentit, pot acabar de fragmentar encara més el vot espanyolista. A banda, i dels partits que es presenten per primer cop a les municipals i ni que sigui pel pes de la marca a nivell nacional i estatal, En Comú Podem podria aconseguir entrar al ple municipal de la ma de Pilar Flamenco. Entre Veïns i Primàries Reus són les dues darreres candidatures de la dotzena entre les quals es disputarà el vot reusenc.