Un patrimoni pensat entre tots

Més enllà de la polèmica a la xarxa, l'enderroc de la casa noucentista del carrer de Sant Llorenç, al Carme, pot ser un "punt d'inflexió" per generar un debat "allunyat de l'interès polític, constructiu i benintencionat" sobre el concepte del patrimoni i la seva rellevància en una comunitat. Aquest és el punt de vista compartit per l'arquitecta Amàlia Jansà i el president de l'Associació Espais Ocults, Eliseu Bàrcena, partidaris de posar en valor els elements singulars d'una ciutat com a factor de cohesió i per donar-la a conèixer de portes enfora. 

Una gestió 'complexa'

Jansà subratlla la importància de "reflexionar" sobre el valor que cal donar al patrimoni. Sobre la casa noucentista enderrocada, "es positiu que hi hagi hagut veïns que s'hagin mogut. D'alguna manera, han aconseguit posar de manifest com de complexa pot ser la gestió patrimonial", argumenta. L'arquitecta proposa, en aquesta línia, la "participació de tothom". "Està bé que els experts tinguin l'última paraula sobre si es conserva un edifici o no. Però també pot ser molt positiu per a tots que escoltem la veu de la gent", assenyala. Més enllà del debat material, indica que també cal tenir en compte "la memòria social" lligada a un racó, a un espai, a un emblema. 

"Construir la ciutat ha de ser a l'abast de tots. Casos com aquest són l'evidència que els veïns no sempre saben que un edifici va a terra, i cal que se sàpiga", segueix. Per tot plegat, la "recepta" de Jansà passaria per aconseguir que els veïns i els experts puguin disposar d'un punt de trobada per compartir impressions. "Parlem de la història de tothom, després de tot. Per tant, hi hauria d'entrar molta gent", diu. De fet, destaca la tasca d'una entitat com Espais Ocults, perquè "fan que la ciutadania es faci seus els elements que té a tocar". 

El mas de l'Escorial

Precisament des d'aquesta associació, Bàrcena confia que l'enderroc de la casa del carrer de Sant Llorenç sigui "un punt d'inflexió" en la gestió del patrimoni local i que s'obri un debat ciutadà. De fet, exposa que el desitjable seria que aquest comencés al voltant d'un altre immoble inclòs a la llista per anar a terra, el mas de l'Escorial. "Podria plantejar-se un itinerari des d'allà, per anar al Mas Totosaus (que s'ha de rehabilitar per valor de 150.000 euros) i acabar al Mas Vilanova. Seria una bona manera d'interpel·lar els veïns i convidar-los a prendre part", proposa. 

Bàrcena apunta igualment a la comunitat, més enllà dels barris. "El que ha passat ara no només afecta la gent del Carme. Aquest és un afer de ciutat, i si el mas de l'Escorial va a terra no és només quelcom que afecti qui visqui a la zona. Cal que, posem per cas, algú que visqui a l'avinguda de Sant Jordi se senti interpel·lat, i que opini i es manifesti", analitza. Si després s'arriba a la conclusió que la preservació d'un determinat patrimoni "no és viable", detalla, que "no sigui per una decisió unilateral d'alguns; que hagi estat després d'un debat obert", fa constar. 

Per al president d'Espais Ocults, en l'enderroc de la casa del carrer de Sant Llorenç "no hi ha bons ni dolents, ni víctimes ni botxins. De ben segur que no s'ha actuat de mala fe, sinó seguint els procediments adequats". Amb tot, aposta per emprar les eines a l'abast del consistori, en especial les de les regidories de Participació i de Cultura. "Amb la tecnologia que hi ha, podrien recollir propostes i idees, i a posteriori els tècnics hi podrien dir la seva. El cas és que d'aquesta manera aconseguiríem que tothom en fos responsable, del patrimoni públic que tenim", raona. 

Es tracta d'un debat, segons Bàrcena, que a més caldria elevar a altres àmbits per veure'n altres aplicacions. "Per desgràcia, es tendeix a veure el patrimoni com una hipoteca. I s'hauria de veure, si se'm permet el joc de paraules, com 'patrimoney', és a dir, com quelcom que suposa una inversió d'entrada però que pot acabar sent rendible i atraure visitants", manifesta. "El patrimoni et diferencia, i en un món global cal que un indret preservi el que fa que sigui millor. Reus té el seu propi patrimoni, també emocional. Si no volem ser un lloc on la gent va a treballar o a dormir, el debat és necessari", conclou.