Cookie control
Divendres, 19 d'Abril de 2019

Víctor Rosselló, l'alcalde que va haver de fugir de Reus

Enemic de Prim, el batlle isabelí es va escapar dels seus perseguidors en plena revolta de 1868

03 d'Octubre de 2018, per Jordi Garcia Arnau
  • El romanço popular 'Las maldades del Víctor' recullen el seu intent de reprimir el poble

    Cedida

Com haureu pogut llegir, Reusdigital.cat ha publicat una sèrie d'articles tot recordant una Revolució de 1868 de la qual ara se'n celebra el 150è aniversari. El procés revolucionari i el posterior canvi de règim va suposar la fugida d'Isabel II, l'arribada de la primera república a Espanya i la consolidació del poder de Joan Prim i Prats, entre altres fets importants. Però si ens centrem en Reus, en aquell període hi trobem un dels alcaldes més peculiars de la història de la nostra ciutat, Víctor Josep Rosselló Martí.

Empresari d'èxit

Víctor Josep Rosselló Martí va néixer a Almoster el febrer de 1808, però en aquells temps Almoster era dins el terme de Reus. Amb els anys, va esdevenir un empresari agrícola d'èxit, ja que obtenia bones collites de les seves grans extensions de terra. De fet, es deia que tenia tanta terra que podia anar de Reus a la seva casa d'Almoster passant tota l'estona per terrenys de la seva propietat. També es va introduir en el sector tèxtil i va obrir una fàbrica de tòrcer seda el 1844 que va visitar la reina Isabel II.

La seva fam empresarial el va dur a aixecar una sedera que no es va arribar a posar en marxa a causa de l'esmentada revolució de 1868 i de la seva precipitada fugida de Reus. L'any 1867, Rosselló va ser escollit alcalde de Reus pel règim isabelí i ben aviat se li van veure les seves ganes de fer coses, tot urbanitzant el que avui coneixem com la plaça de la Llibertat i plantant gran quantitat d'arbres per tota la ciutat També va impulsar el camí de Reus a Mont-roig i el de Reus a Almoster, i fins i tot va projectar el que hauria estat la primera biblioteca municipal a la ciutat.

Home enèrgic, emprenedor i il·lustrat, segons va narrar Antoni Llovera, no es va conformar en endreçar la ciutat sinó que també va voler "endreçar" la gent. Va tancar i perseguir els gitanos i els "brivalls de mal viure" en un asil on els feia trencar pedra per adobar els carrers de Reus. Fins i tot va arribar prohibir els renecs en públic, tot imposant multes a qui deia algun "me cago en" o renecs encara més innocents, i en vies de desaparició, com els "vatua l'olla". Partidari declarat de la reina Isabel II, estava clarament enemistat amb Joan Prim i Prats fins al punt que va fer retirar els retrats del general dels locals de les associacions reusenques.

En resposta, els socis d'El Círcol van organitzar una processó cívica amb el retrat de Prim al capdavant, cosa que va provocar l'empresonament dels seus promotors. Suposo que ara tots estaríem d'acord en considerar-los presos polítics. Davant d'això, és fàcil imaginar que no era un alcalde gaire estimat per la majoria de la població, i justament per aquest motiu va arribar a vetar unes eleccions municipals a Reus, celebrades a tot l'Estat, per la por de perdre l'alcaldia. Els diaris de l'època el van acusar d'haver utilitzat indegudament els diners de beneficència, de crear impostos il·legals, de coaccionar la premsa i d'aprofitar-se dels seus càrrecs per fer negocis lucratius amb les obres públiques.

La rocambolesca fugida

La mala imatge de Víctor Rosselló va quedar reflectida en un romanço popular anomenat 'Las maldades del Víctor' en què es va criticar l'actitud del batlle en el seu intent de sufocar la revolució de 1868. La notícia del triomf de la revolució protagonitzada per Prim es va fer esperar a la nostra ciutat, bàsicament perquè Rosselló feia mans i mànigues per confondre els reusencs i desinformar-los sobre el que estava passant. En un cop d'efecte, molt del seu estil, es va presentar a Reus amb el Compte de Cheste, destacat militar i ministre d'Estat isabelí, i arribant a amenaçar la població d'ametrallar-la si es revoltava. Com veiem, abans i ara, qui té el poder està disposat a tot per mantenir-ne les seves prebendes.

Finalment, la notíicia del triomf de la revolta es va confirmar a Reus el matí del 30 de setembre de 1868. Els ànims i el descontent respecte l'alcalde i la resta d'isabelins va arribar al seu punt més àlgid i es va perllongar durant tres dies. El buit de poder propiciat per la inacció militar de les forces borbòniques, es va aprofitar per crear la junta revolucionària de Reus. Aquest fet va facilitar que els més exaltats fessin actes de revenja contra els isabelins de Reus. En va sortir molt mal parada la família de Pauet Casas, que va veure com tres dels seus integrants van ser assassinats, segons va explicar Ramon Pallejà el 1935 a les seves memòries ('Crònica de Reus. Memòries d’un septuagenari. 1868-1873').

Com era d'esperar, un altre dels objectius dels revolucionaris era l'alcalde Rosselló. Es van adreçar a la seva casa de Reus i hi van calar foc. A continuació van intentar capturar-lo, qui sap si amb la intenció de matar-lo, però ell se'n va sortir d'una manera ben rocambolesca. Se les va empescar per anar fins a l'estació de trens de Reus, on va agafar una locomotora que ell mateix va conduir en direcció a Lleida, tot deixant amb un pam de nas els seus perseguidors.

Prim va arribar a Reus aclamat per la multitud mentre repicaven les campanes. Des del balcó de l’Ajuntament, va fer evident la seva enemistat amb Víctor Rosselló en queixar-se que l’anterior consistori hagués retirat del saló de sessions l’espasa que havia regalat a la ciutat. La curiosa fugida de Reus va acabar a Burdeus, on Víctor Rosselló es va dedicar al negoci del vi.

L’any 1870, la seva família li va demanar que tornés a Reus, però ell va refusar l'oferiment i va assegurar que "no tornaria ni viu ni mort", cosa que va complir. Tot i que es desconeix la data exacta de la seva mort, l'última correspondència de què es té constància és del 1885. Però fins i tot i per estrany que sembli, Rosselló, a igual que molts alcaldes de Reus, té un carrer a la nostra ciutat, concretament la plaça del Víctor, coneguda fins al 1869 com la bassa de Pastells. Justament a la plaça del Víctor, Víctor Rosselló hi va tenir una casa.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Víctor  03 d'Octubre de 2018

Felicitats

Genial que recupereu aquestes històries. Felicitats als redactors i als historiadors i historiadores que us ajuden! :)

Francesc Salas Borrell  29 de Setembre de 2018

El tal Rosselló

Magnífic comentari, ben necessari per al 95 per cent de reusencsc, tot ple de història, està clar, i de curiositats. Enhorabona

Reportatges