Haver transformat el Centre de Lectura com a punt de referència de la cultura catalana amb un projecte agosarat de biblioteca, conveniat amb l'Ateneu Barcelonès, o haver consolidat un certamen nacional de roses reconegut arreu del país no és tasca de dos dies ni tan sols d'una 'legislatura' associativa. Ahir, en la sala d'actes de l'ateneu reusenc, es commemoraren dos reusencs que han donat consistència al "temple o santuari de la cultura reusenca", en paraules del veterà soci de l'entitat i actual alcalde, Lluís Miquel Pérez. L'expresident de l'ateneu reusenc i delegat de Cultura de la Generalitat, el reusenc Jordi Agràs, encetà l'acte amb unes paraules de complicitat amb la tasca constant dels homenatjats.
La professora de llengua i literatura catalanes, Fina Masdéu, glossà en cos i ànima les personalitats homenatjades, amics socis, de la lletra i la muntanya, símbols vitals del país en moments de fosca nit en què aquests dos reusencs enfilaven una trajectòria que marcaria la història de la casa per consolidar-la amb pedres concretes, altrament dit, obra consistent. Posteriorment, Ferré i Murgades glossaren sengles biografies i trajectòries d'activisme cultural en l'ateneu vuitcentista reusenc, deixant espai per a l'anècdota personal en què molts reusencs s'hi podien sentir plenament identificats.
Rafel Ferré Massip, impulsor de la Secció Excursionista del Centre durant els anys 70, autor d'unes detallades i prolífiques guies itineràries de les muntanyes de Prades i la serres de Siurana i de Montsant, veritables petits tresors naturals i toponímics de la nostra geografia més propera. Ferré també fou l'artífex de la participació en els Actes de la Flama de la Llengua Catalana a Prada de Conflent, on morí i és enterrat Pompeu Fabra, i les trobades d'aquesta al monestir de Montserrat.
Organitzador inesgotable de l'Exposició Nacional de Roses, fou membre del Consell Cultural de l'entitat i organitzà cicles de conferències des de la Secció de Ciències Polítiques, Socials i Morals en moments d'efervescència democràtica, quan l'ateneu reusenc era seu de reunió de la semiclandestina Assemblea de Catalunya, que aplegava totes les forces antifranquistes de la ciutat en aquell moment.
Josep Murgades Barceló, de la generació de la postguerra, que conegué Ferré en el moviment reusenc de Guies Escoltes Mare de Déu de Montsant, afeccionat de molt jove per la muntanya i la llengua, es llicencià en Filologia Catalana i impartí classes a l'Estudi General de Lleida, cursà el Doctorat a la Universitat de Barcelona, expert en el Noucentisme i l'obra de Fabra, féu de lector de català a Alemanya. Ha traduït Kafka o Brecht al català, entre altres autors alemanys, així com ha participat en molts simpòsiums i revistes especialitzades.
El filòleg reusenc s'implicà ràpidament amb l'entitat com a director de la biblioteca, de les més voluminioses del país, creant un reglament i un conveni de reciprocitat amb l'Ateneu Barcelonès. També formà part de la junta de l'entitat, defensant sempre la idea ateneística i popular per la qual el prohom reusenc, Evarist Fàbregas i Pàmies, cedí l'antic palauet dels marquesos de Tamarit, del carrer Major.
Murgades defensà la "família cultural, més enllà de la biològica" que per a ell i molts altres reusencs representa el Centre de Lectura, tot definint Rafel Ferré com a home "pal de paller" de moltes persones i voluntats que en molts moments sabé aglutinar. Tot seguit, evocà quatre noms sense els quals l'ateneu no seria el que és: la Maria Martorell Gurrera, bibliotecària de la casa; Pere Anguera Nolla, historiador i expresident; Albert Via Roig, activista cultural, i Claudi Arnavat Carballido, "amb qui vaig partir peres fora del Centre, però que aquí hi desenvolupà una grann tasca".
Finalment, evocà l'esperit de mecenatge del Centre on caldria trobar els nous mecenes que, com Fàbregas, "avui encara hi són, les persones que tenen diners a Reus, malgrat la crisi". A l'estil dels Guggenheim, d'origen jueu, nom del conegut centre cultural de Bilbao, segons Murgades, caldria apel·lar a la consciència dels ciutadans que "creients o agnòstics", passarien a la posteritat.
L'acte acadèmic fou precedit per la inauguració de la restaurada sala Miquel Ventura i Pàmies, dependència d'entrada de la biblioteca que dóna nom al gramàtic reusenc del Grup Modernista de la ciutat.
