-
Foto de grup un cop finalitzat l'acte de commemoració del 40è aniversari de l'ACM
ACN
L’Associació Catalana de Municipis (ACM) ha commemorat aquest dissabte el seu 40è aniversari amb un acte a Vic, on va néixer el 3 d’octubre de 1981. Durant l’acte s’ha retut homenatge als 11 presidents que ha tingut l’ens i s’han lliurat els Premis ACM. Durant els parlaments, el seu president, Lluís Soler, ha destacat que l’ens ha assolit “l’edat adulta” i que ha arribat el moment de passar de ser “altaveu” dels municipis a “codecisors” en els grans temes de país. “Com el Govern amb l’Estat, volem bilateralitat amb les institucions”, ha dit. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha destacat que el municipalisme “és la “clau de futur” del país i n’ha lloat la unitat: “Tant de bo la imatge que oferim com a país fos la vostra”.
L’Auditori Marià Vila d’Abadal de Vic, l’endemà de la fi de la majoria de restriccions per la covid-19, ha reunit més de 150 representants del món local en un acte que, a banda de celebrar el 40 aniversari de l’ACM, ha volgut ser un reconeixement no només a la trajectòria de l’entitat municipalista, sinó també al paper del municipalisme català i dels seus representants en el progrés i millora del país en les darreres quatre dècades.
Durant l’acte s’ha fet un reconeixement públic als 11 expresidents que ha tingut l’entitat municipalista. Tots ells, a excepció de Ramon Montanyà i Juli Sanclimens que van morir i han estat representats per familiars, han rebut un guardó-obsequi de l’ACM i l’agraïment pel seu paper en construir el municipalisme català.
Tot i que per qüestions d’agenda no ha pogut assistir a l’acte, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en un vídeo enregistrat, ha destacat el compromís de l’ACM amb el municipalisme en aquestes quatre dècades, on ha estat, ha afegit, motor de transformació i vertebració del país. Aquí, Aragonès ha recordat que el país “descansa” sota els ajuntaments i els ha ofert tot el suport del Govern.
En el seu discurs, el president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ha destacat que l’acte d’aquest dissabte “dibuixa” un municipalisme “viu, capaç i innovador” que s’ha consolidat com a altaveu de les demandes del món local. “L’ACM ha estat una història d’èxit amb un gran llegat i un bon futur”, ha celebrat.
Sobre el futur, Soler ha apuntat que després de 40 anys de feina, l’ens, en representació del municipalisme, està en condicions de fer un pas més per ser partícip de les grans decisions de país. Aquí, ha destacat que els municipis no han de ser “l’última peça de la cadena del Govern” i ha reclamat “bilateralitat” amb la resta d’institucions del país.
Per últim, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha posat en valor que l’ACM tingui un projecte per a cada municipi del país, el que és, ha afegit, que “té un projecte de país”. També ha destacat que el municipalisme, lluny de ser l’última peça de la cadena del Govern, és “la primera baula perquè està a peu de carrer”.
L’acte de celebració dels 40 anys de l’ACM s’ha fet coincidir amb el lliurament de la 1a edició dels Premis ACM, a les millors iniciatives locals. S’han reconegut sis iniciatives d’entre els més de 50 projectes d’ens locals que s’han presentat en aquesta convocatòria.
En l’àmbit d’acció climàtica, s’han reconegut dos projectes. En concret, "Sostenibilitat alimentària" del Consell Comarcal del Vallès Occidental i "GarrotxaDomus", presentat per l’Ajuntament d’Olot. El primer, és una proposta per reduir el malbaratament alimentari i fomentar una dieta equilibrada i saludable a la ciutadania, especialment entre les famílies en situació de vulnerabilitat. El segon, té com a objectiu impulsar l’eficiència energètica i les energies renovables als habitatges d’Olot.
En l’àmbit d’atenció social, el guardó ha estat per al projecte "Servei Especialitzat d’Atenció a les Persones", del Consell Comarcal del Baix Llobregat. Es tracta d’un servei dirigit a detectar, valorar i intervenir en situacions de maltractament a les persones grans o en situació de vulnerabilitat per millorar la seva qualitat de vida.
En l’àmbit de desenvolupament econòmic, s’ha premiat la iniciativa "Càlcul del valor social integrat (VSI) de les entitats i empreses de l’economia social del Prat de Llobregrat", presentat per l’Ajuntament del Prat de Llobregat. L’objectiu és conèixer el valor que les empreses del municipi aporten al poble i treballar per enfortir el seu compromís amb l’economia social i solidària.
En l’àmbit de la governança, s’ha reconegut el projecte "Fem realitat l’Àgora digital de Mollerussa. Programa (RE)activem Mollerussa", presentat per l’Ajuntament de Mollerussa. Aquest projecte proposa la creació d’un nou model de relació entre entitats, comerços, ciutadania i ajuntaments perquè estiguin connectats mitjançant una plataforma digital que fomenta la participació ciutadana.
Finalment, en l’àmbit de la cultura, el guardó ha estat per "Passaport cultural", una iniciativa de l’Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans. El projecte té com a objectiu crear un escenari amb perspectiva comunitària que faciliti la proximitat, l’interès i la motivació dels joves cap a la cultura.
L’Associació Catalana de Municipis va néixer el 3 d’octubre de 1981 a la ciutat de Vic, arran de la iniciativa d’un centenar de municipis catalans que es van agrupar per sumar esforços i defensar els seus interessos de forma conjunta. Actualment, 1.021 ens locals formen part de l’ACM com a socis (940 ajuntaments, 41 consells comarcals, 4 diputacions, 29 EMDs i 7 consorcis o mancomunitats).
L’Auditori Marià Vila d’Abadal de Vic, l’endemà de la fi de la majoria de restriccions per la covid-19, ha reunit més de 150 representants del món local en un acte que, a banda de celebrar el 40 aniversari de l’ACM, ha volgut ser un reconeixement no només a la trajectòria de l’entitat municipalista, sinó també al paper del municipalisme català i dels seus representants en el progrés i millora del país en les darreres quatre dècades.
Durant l’acte s’ha fet un reconeixement públic als 11 expresidents que ha tingut l’entitat municipalista. Tots ells, a excepció de Ramon Montanyà i Juli Sanclimens que van morir i han estat representats per familiars, han rebut un guardó-obsequi de l’ACM i l’agraïment pel seu paper en construir el municipalisme català.
Tot i que per qüestions d’agenda no ha pogut assistir a l’acte, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en un vídeo enregistrat, ha destacat el compromís de l’ACM amb el municipalisme en aquestes quatre dècades, on ha estat, ha afegit, motor de transformació i vertebració del país. Aquí, Aragonès ha recordat que el país “descansa” sota els ajuntaments i els ha ofert tot el suport del Govern.
En el seu discurs, el president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ha destacat que l’acte d’aquest dissabte “dibuixa” un municipalisme “viu, capaç i innovador” que s’ha consolidat com a altaveu de les demandes del món local. “L’ACM ha estat una història d’èxit amb un gran llegat i un bon futur”, ha celebrat.
Sobre el futur, Soler ha apuntat que després de 40 anys de feina, l’ens, en representació del municipalisme, està en condicions de fer un pas més per ser partícip de les grans decisions de país. Aquí, ha destacat que els municipis no han de ser “l’última peça de la cadena del Govern” i ha reclamat “bilateralitat” amb la resta d’institucions del país.
Per últim, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha posat en valor que l’ACM tingui un projecte per a cada municipi del país, el que és, ha afegit, que “té un projecte de país”. També ha destacat que el municipalisme, lluny de ser l’última peça de la cadena del Govern, és “la primera baula perquè està a peu de carrer”.
Premis ACM
L’acte de celebració dels 40 anys de l’ACM s’ha fet coincidir amb el lliurament de la 1a edició dels Premis ACM, a les millors iniciatives locals. S’han reconegut sis iniciatives d’entre els més de 50 projectes d’ens locals que s’han presentat en aquesta convocatòria.
En l’àmbit d’acció climàtica, s’han reconegut dos projectes. En concret, "Sostenibilitat alimentària" del Consell Comarcal del Vallès Occidental i "GarrotxaDomus", presentat per l’Ajuntament d’Olot. El primer, és una proposta per reduir el malbaratament alimentari i fomentar una dieta equilibrada i saludable a la ciutadania, especialment entre les famílies en situació de vulnerabilitat. El segon, té com a objectiu impulsar l’eficiència energètica i les energies renovables als habitatges d’Olot.
En l’àmbit d’atenció social, el guardó ha estat per al projecte "Servei Especialitzat d’Atenció a les Persones", del Consell Comarcal del Baix Llobregat. Es tracta d’un servei dirigit a detectar, valorar i intervenir en situacions de maltractament a les persones grans o en situació de vulnerabilitat per millorar la seva qualitat de vida.
En l’àmbit de desenvolupament econòmic, s’ha premiat la iniciativa "Càlcul del valor social integrat (VSI) de les entitats i empreses de l’economia social del Prat de Llobregrat", presentat per l’Ajuntament del Prat de Llobregat. L’objectiu és conèixer el valor que les empreses del municipi aporten al poble i treballar per enfortir el seu compromís amb l’economia social i solidària.
En l’àmbit de la governança, s’ha reconegut el projecte "Fem realitat l’Àgora digital de Mollerussa. Programa (RE)activem Mollerussa", presentat per l’Ajuntament de Mollerussa. Aquest projecte proposa la creació d’un nou model de relació entre entitats, comerços, ciutadania i ajuntaments perquè estiguin connectats mitjançant una plataforma digital que fomenta la participació ciutadana.
Finalment, en l’àmbit de la cultura, el guardó ha estat per "Passaport cultural", una iniciativa de l’Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans. El projecte té com a objectiu crear un escenari amb perspectiva comunitària que faciliti la proximitat, l’interès i la motivació dels joves cap a la cultura.
Quatre dècades de municipalisme
L’Associació Catalana de Municipis va néixer el 3 d’octubre de 1981 a la ciutat de Vic, arran de la iniciativa d’un centenar de municipis catalans que es van agrupar per sumar esforços i defensar els seus interessos de forma conjunta. Actualment, 1.021 ens locals formen part de l’ACM com a socis (940 ajuntaments, 41 consells comarcals, 4 diputacions, 29 EMDs i 7 consorcis o mancomunitats).
