Diumenge, 05 de Maig de 2024

Les pageses ens reivindiquem

15 d'Octubre de 2021, per Raquel Serrat
El 15 d'octubre és el Dia Internacional de la Dona Rural. Personalment, a Unió de Pagesos tinc diferents responsabilitats i és una satisfacció molt gran veure com els afiliats, els sindicalistes més implicats i l'equip tècnic de la casa confien en mi per portar-les a terme. Sense el seu treball i suport no seria possible. Si tenir aquestes responsabilitats al sindicat són un orgull personal, encara ho és més el fet que m'escollissin representant del sector social de Dones d'Unió de Pageses.

Les pageses som imprescindibles. I hem de començar a creure'ns-ho nosaltres mateixes. La pagesia i la resta de la societat ens necessita. Som les que fixem les famílies al territori, aportem emprenedoria, innovació i autoestima al sector. La nostra visió transversal de la vida rural ha estat i serà sempre el pal de paller de la pagesia catalana. Unió de Pagesos és l'únic sindicat agrari que té aquesta sensibilitat vers el paper de la dona en el món rural, i per això hem organitzat territorialment aquest sector social i hem aconseguit tenir representació a tot Catalunya. La majoria de la pagesia és masculina, i s'ha de sentir molt orgullosa que el nostre sindicat aposti pel paper imprescindible de les pageses si realment volen viure a pagès i de pagès.

Creiem en polítiques d'igualtat reals perquè tots tinguem les mateixes oportunitats i treballem per anar canviant les coses, per millorar la nostra qualitat de vida i el nostre entorn laboral. A Catalunya, el sindicat majoritari que representa la pagesia davant de les administracions i de la societat en general va ser escollit democràticament a les eleccions agràries. Tothom hauria de tenir clar què comporta aquesta representativitat, però ens adonem que no sempre és així.

Per commemorar el Dia Internacional de la Dona Rural, el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha organitzat una jornada en la què trobem a faltar la participació de les dones actives en el món agrari i, sobretot, que no s'hagi tingut en compte el sector de Dones d'Unió de Pagesos. Què en traiem que ens omplin de paraules maques i que ens parlin de democràcia tan alegrement els nostres polítics si a l'hora de la veritat el que preval és fer-se la foto? Volem polítiques reals per a nosaltres i això comença per valorar qui té la veu del sector de veritat. Des d'aquí ens reivindiquem. Perquè hi som. Perquè treballem la terra, cuidem els nostres animals i construïm un país rural fort i estable com la nostra societat es mereix.

Raquel Serrat és responsable de Dones d'Unió de Pagesos.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat



COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

miquel reus  16 d'Octubre de 2021

que fer?

Hola Raó no li falta; la questió es per què les coses estan així. Al meu parer hi ha, entre d'altres, tres problemes enormes. El caràcter perible de tots els productes propis amb els que han de comerciar, tant siguin vegetals com animals, no permet "jugar fort" al mercat. La inevitable globalització que fa que, en termes de productes inmediats (no inclou la cura del territori), existeixin al mercat alternatives semblants a preus aventatjosos i finalment, agradi o no, el pagès (i el ramader) es molt propens a "anar a la seva", a salvar els seus mobles primer. Lo anterior, derivat, en part, d'unes explotacions agrícoles mes aviat petites que comporten moltes dificultats de rendabilitat. Jo ho veig així des de fa 40 anys. Raons no en falten; el que falta son accions, perque nomes exposar la problemàtica no serveix (comprobar està) de massa. No em demaneu quines accions, perque no ho sabria dir., pero pel camí "de sempre", inevitablement, sempre s'arriva al mateix lloc; on som des de fa anys i panys. I cada vegade s'està mes descapitalitzat i en pitjors condicions d'actuar profitosament. Val a dir lo injust de tot plegat; el pages i el ramader no son treballadors de 8 hores al dia, 40 hores a la setmana i 30 dies de vacances. Que mes voldrien ells...! salutacions

Reportatges