-
El coronavirus és la primera gran crisi de salut global en l'era dels telèfons intel·ligents
Europa Press
Una xarxa social com Twitter pot fomentar i millorar l’aprenentatge universitari? Aquesta va ser una de les qüestions que es van plantejar Dolors Setó, investigadora del Departament de Gestió d’Empreses de la URV, i Archie B. Carrol, professor emèrit de la Universitat de Geòrgia (Estats Units).
Tots dos, referents a les xarxes socials en matèria de responsabilitat social corporativa, van decidir analitzar resultats de recerques prèvies sobre xarxes socials aplicades a la docència i posar en pràctica una metodologia pròpia que els ha permès determinar que Twitter pot esdevenir una eina pedagògica per aprendre responsabilitat social, sostenibilitat i ètica empresarial.
Els resultats de la seva recerca s’han publicat a la revista científica Journal of Business Ethics Education. “És important que, quan es prenen decisions en el món empresarial, no només es tinguin en compte criteris econòmics, sinó també ètics, socials i mediambientals”, ha explicat Setó. Aquesta és la investigadora principal del grup de recerca Reset, que es dedica a estudiar la responsabilitat social, l’ètica empresarial i la sostenibilitat a l’empresa.
Fent referència a aquests conceptes, apunta que “les empreses han de tenir en compte els seus impactes en tots els grups d’interès”, tant si són accionistes, treballadors, consumidors com la societat en general i ser respectuoses amb les persones i el planeta, en comptes de centrar-se únicament en el benefici econòmic.
Amb Archie B. Carroll, un dels investigadors de referència en aquest camp, ha pogut demostrar que integrar Twitter en els processos lectius motiva els estudiants i els acosta a la realitat de fora de les aules. L’equip investigador va adonar-se que no existia un precedent en l’ús de les xarxes socials per ensenyar responsabilitat social corporativa, sostenibilitat i ètica empresarial. Va dissenyar un sistema d’implementació de l’eina a les aules, i van definir-ne les característiques, els beneficis i els inconvenients, motivats per la “preocupació de formar bé les persones en aquestes habilitats i competències”.
La seva experiència impartint aquests coneixements a la universitat i el seu coneixement de Twitter (tots dos van aparèixer entre els centprofessors més influents a les xarxes socials en responsabilitat social corporativa) els van empènyer a dissenyar els passos per introduir la xarxa social en els processos lectius.
Les activitats van consistir a compartir a la xarxa social articles, notícies i exemples de conceptes tractats prèviament a l’aula, entre d’altres. Els alumnes havien de seguir perfils i grups d’interès per l’assignatura i generar debat sobre els continguts de l’avaluació i sobre temes d’actualitat pertinents. Un cop aplicada la metodologia, els estudiants van manifestar que estaven “més connectats amb el món real”, gràcies a exemplificacions actuals, que van poder seguir en temps real.
Setó puntualitza que això no és possible amb els mètodes tradicionals: “Aquests exemples no els trobes als manuals, ni als llibres o als articles”. “Twitter trenca les barreres físiques de l’aula i permet connectar-te amb persones interessades en temes de responsabilitat social i sostenibilitat”, observa Setó. La investigadora recorda que els estudiants valoraven molt positivament les interaccions amb experts en el camp en qüestió. L’ús de la xarxa social també va contribuir a “trencar amb la timidesa” d’alguns alumnes que es mostraven poc inclinats a participar a l’aula i, en general, els va mantenir enganxats a l’assignatura, fins i tot un cop va acabar.
Metodologia pròpia
Tots dos, referents a les xarxes socials en matèria de responsabilitat social corporativa, van decidir analitzar resultats de recerques prèvies sobre xarxes socials aplicades a la docència i posar en pràctica una metodologia pròpia que els ha permès determinar que Twitter pot esdevenir una eina pedagògica per aprendre responsabilitat social, sostenibilitat i ètica empresarial.
Els resultats de la seva recerca s’han publicat a la revista científica Journal of Business Ethics Education. “És important que, quan es prenen decisions en el món empresarial, no només es tinguin en compte criteris econòmics, sinó també ètics, socials i mediambientals”, ha explicat Setó. Aquesta és la investigadora principal del grup de recerca Reset, que es dedica a estudiar la responsabilitat social, l’ètica empresarial i la sostenibilitat a l’empresa.
Fent referència a aquests conceptes, apunta que “les empreses han de tenir en compte els seus impactes en tots els grups d’interès”, tant si són accionistes, treballadors, consumidors com la societat en general i ser respectuoses amb les persones i el planeta, en comptes de centrar-se únicament en el benefici econòmic.
L'eina a les aules
Amb Archie B. Carroll, un dels investigadors de referència en aquest camp, ha pogut demostrar que integrar Twitter en els processos lectius motiva els estudiants i els acosta a la realitat de fora de les aules. L’equip investigador va adonar-se que no existia un precedent en l’ús de les xarxes socials per ensenyar responsabilitat social corporativa, sostenibilitat i ètica empresarial. Va dissenyar un sistema d’implementació de l’eina a les aules, i van definir-ne les característiques, els beneficis i els inconvenients, motivats per la “preocupació de formar bé les persones en aquestes habilitats i competències”.
La seva experiència impartint aquests coneixements a la universitat i el seu coneixement de Twitter (tots dos van aparèixer entre els centprofessors més influents a les xarxes socials en responsabilitat social corporativa) els van empènyer a dissenyar els passos per introduir la xarxa social en els processos lectius.
Les activitats van consistir a compartir a la xarxa social articles, notícies i exemples de conceptes tractats prèviament a l’aula, entre d’altres. Els alumnes havien de seguir perfils i grups d’interès per l’assignatura i generar debat sobre els continguts de l’avaluació i sobre temes d’actualitat pertinents. Un cop aplicada la metodologia, els estudiants van manifestar que estaven “més connectats amb el món real”, gràcies a exemplificacions actuals, que van poder seguir en temps real.
Setó puntualitza que això no és possible amb els mètodes tradicionals: “Aquests exemples no els trobes als manuals, ni als llibres o als articles”. “Twitter trenca les barreres físiques de l’aula i permet connectar-te amb persones interessades en temes de responsabilitat social i sostenibilitat”, observa Setó. La investigadora recorda que els estudiants valoraven molt positivament les interaccions amb experts en el camp en qüestió. L’ús de la xarxa social també va contribuir a “trencar amb la timidesa” d’alguns alumnes que es mostraven poc inclinats a participar a l’aula i, en general, els va mantenir enganxats a l’assignatura, fins i tot un cop va acabar.
Etiquetes:
