Segonamà: ‘Més que de problemes, ens agrada cantar sobre com superar-los’

'Endinsa't' és el nom del primer disc autoproduït dels Segonamà, una banda que practica ritmes ballables i festius amb músics procedents de diferents pobles del Baix Camp. Després de cinc anys de trajectòria, de concerts arreu del nostre territori  i d'un parell d'enregistraments en forma de maqueta i d'EP, aquest mes d'abril han editat el seu debut produït per Mario Patiño i amb col·laboracions de gent com La Pegatina, Ítaca Band i el raper d'EEUU, L.A. Aquest divendres faran la presentació del treball a Riudoms, en un concert on compartiran escenari amb Cesk Freixas i Terra Ferma. En parlem de tot plegat amb l'Albert Descàrrega (guitarra), l'Oriol Morell (baix) i l'Ignasi Mir (guitarra).

En el disc es noten els cinc anys que fa que esteu constituïts com a grup.

Correcte. Hem fet una evolució des de la primera maqueta que vam enregistrar, i cada vegada hem intentat ser més professionals en el que fem, sense deixar de banda l’esperit de grup de garatge que fa el que li agrada, que gaudeix tocant la música però tenint cura dels detalls, pensant molt bé què pot funcionar i què no. Això sí, sempre amb l’esperit de fer el que ens agrada.

Parleu de l’escull de les dotze cançons del disc. Perquè segur que en aquests anys deveu haver compost un munt de cançons.

Abans de gravar el nostre disc ‘Endinsa’t’ vam fer vuit temes més que estan repartits: cinc en la nostra primera maqueta i tres a l’EP que vam gravar fa dos anys. Tots aquests temes són nous. Efectivament, teníem unes altres cançons que representaven una mica Segonamà, però vam escollir aquestes dotze perquè creiem que reflecteixen una mica el nostre esperit, la nostra evolució, la nostra essència, i també potser perquè són les cançons que estan més treballades pel que fa a la música i la lletra.

Devíeu començar de jovenets, en això de la música, junts com a grup.

Sí, com a Segonamà vam començar l’agost del 2011. Teníem entre quinze i setze anys. Sí que han passat els anys, però seguim sent encara aquells xiquets amb la il·lusió de tocar i amb la il·lusió de fer coses. Sí que ha anat entrant gent nova al grup, però tots ens movem dins d’aquesta franja d’edat de la mitjana de vint o vint-i-un anys.

Sou nou, al grup?

Sí.

Sou de Reus, Riudoms..., sou de per aquí, de la comarca, oi?

Bastant repartits, sí. De les Borges del Camp, Reus, Riudoms, Roquetes...

La cançó ‘Desplega la vela’ és l’escollida com a single. També heu fet un vídeo d’aquesta cançó.

Des d’un inici ens pensàvem que la cançó escollida com a single seria 'La orilla del mar', però un cop acabat el disc vam veure que realment 'Desplega la vela' era la nostra essència al cent per cent. És la cançó que ens representava musicalment i el moment que vivíem com a grup.

Teniu cançons tant en català com en castellà. Amb això hi ha cap problema?

Les lletres les fa el cantant i són tal com li ve la inspiració; és com amb la música, no es para a pensar en quin idioma ho està fent, i si li surt en castellà, doncs cantem en castellà, igual que si li sortís en francès, cantaríem en francès. No ens parem a dir: “No toquem aquesta, que és en castellà”, o a privar-lo. Si creiem que la cançó és bona i la lletra està bé, doncs endavant. A més, al disc, tant a la introducció com a la cançó de ‘Desplega la vela’, el nostre single, també podeu escoltar col·laboracions en anglès, que li dóna un gir musical i una nova essència, i també al grup.

I el videoclip?

El vam gravar amb Acid Factory, i la veritat és que estem molt contents, tant de com ha quedat el resultat com de la rebuda que ha tingut en el públic. És una cançó que fa referència al mar, a l’aigua, a desplegar la vela, als vaixells..., però realment la cançó és una metàfora de començar un nou projecte, de tirar endavant. És per això que algunes persones es poden sorprendre en sentir com la cançó parla del mar però després el vídeo és de muntanya, d’un estil més senderista.

Vau fer una petita excursió, no?

Vam fer una excursió bastant gran, tenint en compte que hem recorregut les quatre capitals de Catalunya, passant per Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona, i després endinsant-nos en paisatges que tenim aquí a la vora, com els gorgs, els avencs de la Febró, la Mussara, Castillejos... És això, hem creat una mica de controvèrsia, la gent ens ha parat un munt de vegades i ens ha dit: “Com és que no hi ha temes de vaixells?”, i és com ha dit ell, és una metàfora de la vida, d’engegar un projecte, que tu t’ho facis teu. Realment volíem mostrar com érem nosaltres, el nostre dia a dia, el nostre “bon rotllo”, que ens escapem de la rutina per a anar a passar un dia junts. És la nostra essència.

Des del 2011 fins ara, la base ha estat el treball, però també sou una colla d’amics.

Quan vam començar el grup érem quatre membres —el cantant, ells dos i jo—, i de mica en mica vam dir: “Anem agafant més gent i ampliem el projecte”, i hem passat de ser amics a ser una segona família, que saps que si necessites qualsevol cosa, els tens allà al costat, que saps que no et fallaran. Això és molt important, perquè la música sí que és el que ens agrada, però si no hi hagués aquest ambient que hi ha entre nosaltres, no faríem el que hem fet. L’essència de Segonamà és això, que valorem molt l’amistat i ser una família. Després sí que ve la música, que també és súper important, però abans de fer un disc com el que acabem de fer cal tenir un bon vincle entre nosaltres.

Parleu de les col·laboracions que heu tingut.

Una de les que ens fa més il·lusió, perquè els coneixem des de fa molt de temps i sempre ens han ajudat en tot el que ens ha fet falta, és la de La Pegatina. Nosaltres ja fa temps que vam conèixer el Rubén, que és el guitarrista del grup, i és el segon cop que ens ajuda a muntar el nostre directe. Van estar encantats de venir a col·laborar amb nosaltres. Venien molt cansats de fer una gira per Amèrica del Sud, encara tenien jet lag, però van venir a gravar amb nosaltres. També estem molt contents i molt il·lusionats que l’Albertito d’Itaca Band hagi pogut venir a col·laborar amb nosaltres, perquè és un dels grups que ens hem anat trobant al llarg del camí i a dalt dels escenaris i sempre hi ha hagut molt bon ambient entre grups. Sempre que hem necessitat alguna cosa hem pogut comptar amb ells. La col·laboració estrangera que tenim és el rapper anglès L. A., a qui personalment no coneixem, però estem molt contents i molt agraïts per la feina que ha fet. És un contacte que ha aconseguit el nostre productor de l’estudi, el Mario Patiño, que ens va dir: “Mira, tinc aquest amic que us faria un rap.” Nosaltres ja buscàvem un estil així, un rapper en anglès per a aquest tros de cançó, i n’estem encantats.

Ha estat un treball en el qual destaca una gran convicció entre vosaltres, fins i tot aquest perfil d’autogestió, no?

El que caracteritza Segonamà és que sempre hem estat nosaltres els qui hem fet —com ho diríem entre nosaltres— un 'Juan Palomo'. Des dels inicis hem apostat per això, i sempre que puguem, ho seguirem fent. Hem tingut problemes per a cobrir tot el cost del CD, però a partir d’iniciatives sorgides de dintre el grup, com per exemple fer el Crowdfunding Fest —que vam fer aquí, a Lo Submarino—, vam aconseguir recaptar més de mil euros. També hem fet prevenda del CD, amb la qual cosa a la gent els va arribar a casa abans que sortís a la llum. Va ser publicar-ho i en una setmana ens van arribar més de setanta correus per a informar-se’n. Aquesta és una mica l’essència. Sí que ens agrada que hi hagi col·laboradors externs, però tot el que puguem fer nosaltres ho intentem fer.

En la presentació del disc feu servir l’expressió “un disc difícilment etiquetable en un estil concret”.

Nosaltres el definim com a mestissatge, que és una mica de fusió d’estils. A l’hora de compondre les cançons no ens posem cap barrera per plantejar-nos si el disc va més enfocat a la rumba o a la cúmbia; la veritat és que nosaltres no ens posem cap barrera en això, simplement componem i toquem el que ens surt de dintre i el que realment desitgem fer. No forcem res, simplement surt, i si ens agrada, doncs endavant.

Què aporteu de nou a aquest gènere?

Hi ha molts grups com nosaltres i costa oferir una cosa diferent que els altres no ofereixin, però jo crec que amb la nostra edat encara tenim molt de recorregut, i que això és una de les coses que podem oferir: nosaltres hem vingut per a estar-hi molt de temps, i el que volem és que la gent sentin les lletres de les cançons, que es facin seu el CD i que el puguin escoltar abans d’anar de festa o quan passin un mal moment. El que també volem transmetre és la nostra vitalitat, el nostre optimisme, les nostres ganes de fer gaudir la gent. Es veu molt a dalt d’un escenari, quan es fa pinya i quan t’ho estàs passant realment bé, que això és el que fa que la gent gaudeixi. No és el mateix veure nou paios damunt d’un escenari que només estan allà tocant, se centren en el seu i ja està, que veure’ls dalt d’un escenari interactuant amb el públic, transmetent energia i vitalitat entre ells, sent un bloc.

La consciència social també és important en vosaltres?

Sí, la consciència social sí, però sense posicionar-nos. O sigui, el que nosaltres tenim molt clar és que no volem ser un grup que parli dels problemes a cada cançó, sinó de superació. Com que tot el CD va enfocat en aquesta línia de superació, ho pots aplicar en el context social. La cançó de ‘Desplega la vela’ pot explicar el cas d’un desnonament, per exemple, perquè és una situació difícil en la qual has de començar de nou i has de poder agafar energia per a poder tirar endavant. El que volem és que cadascú es faci seves les cançons a la seva manera.

Però sí que us posicioneu en la festa, no?

Això sempre. El que volem és això, fer gaudir la gent, que quan ens estiguin escoltant s’oblidin per una estona dels problemes, que s’ho passin bé, que ballin, que saltin, que cantin i que xalin amb nosaltres.

Esteu preparant una gira de presentació d’aquest disc?

Sí, justament el dia 6 estrenem la gira a Riudoms, a la plaça  de l’Om, cap a les 11 o 12 de la nit. L’endemà, 7 de maig, anem a un concert benèfic a la Pobla de Segur, i el 26, a la sala Dresden de Cerdanyola del Vallès.

Feu servir les xarxes socials com un sistema de promoció important del grup i del disc, no?

Sí, som a Facebook, Twitter, SnapChat, Instagram, tenim canal de YouTube... Avui dia tot es mou per Internet, i si no explotes aquestes xarxes socials, molt difícilment et podràs donar a conèixer. Gràcies a les xarxes socials, gent d’Esparreguera ens ha enviat correus per demanar-nos que els enviéssim el nostre CD.