-
Fotografia històrica del Tècnic Eulàlia
Cedida per Gabriel Genescà
Fa justament 100 anys, el pedagog mallorquí Bartomeu Oliver juntament amb la seva dona, la reusenca Dolors Jordana, van fundar l'Institut Tècnic Eulàlia (ITE) a Barcelona, un centre educatiu progressista i laic que trencava amb els models escolars tradicionals d'aleshores. Inspirat en els mètodes Montessori i amb influència de l'Escola Nova, el centre volia potenciar el desenvolupament de l'alumne a partir de les seves pròpies capacitats.
Amb l'esclat de la Guerra Civil, Oliver i Jordana es van veure obligats a exiliar-se, i la direcció del centre va passar a mans de Rosa Jordana, germana de la Dolors, sent així la segona d'un seguit de reusencs i reusenques il·lustres que van passar pel centre en aquesta època. En converses amb Gabriel Genescà, antic alumne de l'escola, hem pogut conèixer tot aquest flux de reusencs que, per motius diversos -alguns s'hi van refugiar, d'altres hi van estudiar-, van anar a parar a l'institut.
Josep Laporte i el fra Lluís de Reus, alumnes de l'Institut Tècnic Eulàlia
Un dels noms més destacats que van passar per les aules del centre és el de Josep Laporte. El que va ser conseller de Sanitat i Seguretat Social durant la dècada dels 80 va cursar el batxillerat a l'Institut Tècnic Eulàlia abans de graduar-se de Medicina a la Universitat de Barcelona.
Laporte no va anar sol a Barcelona, el va acompanyar tota la seva família, així com els seus cosins i tiets -la família Giró Salas, amics de Dolors Jordana-, que es van traslladar a viure i a estudiar a Barcelona. Entre aquests familiars hi havia Joan Giró i Salas, qui també estudiaria a l'ITE i esdevindria frare caputxí amb un nom molt especial: fra Lluís de Reus. Ell mateix recorda en un vídeo compartit per Gabriel Genescà com va ser l'elecció del nom: "Ens feien canviar el nom, com si fos una nova vida i, en comptes de posar-nos cognom, ens posaven la ciutat on havíem nascut".
Al mateix vídeo compartit pel membre de la comissió organitzadora de les festes del centenari de l'Institut Tècnic Eulàlia, Giró explica com era aquell model pedagògic innovador en l'època. La filosofia impulsada per Bartomeu Oliver fugia de la memorització: "No us heu de saber res de memòria" -deia Bartomeu Oliver-, heu de ser capaços d'explicar-ho amb les vostres paraules".
Entre els alumnes del Tècnic, també destaquen figures vinculades a les lletres i les humanitats, com Montserrat Abelló, poeta i traductora tarragonina, i polítics com Josep Andreu Abelló, president del Tribunal de Cassació de Catalunya durant la República, natural de Montblanc i amb mare reusenca.
Els germans Ferraté, refugiats a l'escola
Tal com es pot llegir als relats de Joan Ferraté en un recull d'Aula Carles Riba, la seva família, amenaçada per una ofensiva de l'exèrcit nacional, va haver de fugir de Reus el març del 1937. L'objectiu era clar però complicat: arribar a França. Malgrat això, a causa dels moments "ferotges" que es vivien a causa de la Guerra Civil, es van refugiar a Barcelona, a l'Institut Tècnic Eulàlia. "Ens vam instal·lar a Sarrià" -escriu Ferraté-, el qual afegeix que va ser "en un col·legi-internat d'un mallorquí casat amb una reusenca, que s'havia convertit en el refugi d'uns emboscats i de gent de pas diversa, com ara la nostra colla".
Així mateix, explica Gabriel Genescà que el centre es convertiria provisionalment en una mena d'edifici militar que oferia activitat de protecció a gent determinada. Paral·lelament, Joan Ferraté recordava en els seus escrits que "la planta baixa feia de caserna d'una unitat de mossos d'esquadra, "eren uns cent o cent cinquanta homes que es passaven el dia maniobrant al pati". Durant la República i la Guerra Civil, l'ITE va esdevenir també un espai de refugi, resistència i solidaritat, i es va mantenir fidel als seus valors, malgrat les col·lectivitzacions, l'exili i les prohibicions del franquisme.
Per la seva banda, Gabriel Ferrater, germà de Joan, també va dedicar un parell de versos a l'estada al Tècnic en una de les seves obres, la titulada 'Cançó Idiota': "Vaig aprendre de fer l'amor / a l'ombra dels pins de Pedralbes" (versos 5-6), pins que encara es deixen veure prop de la zona de l'institut.
La família Ferrater residiria al centre des del març del 1937 fins al juliol del 1938, data en la qual van partir cap a Tolosa, gràcies al fet que Ricard Ferraté -el pare- va ser nomenat canceller del consolat d'Espanya a Bordeus. Van desplaçar-s'hi tots excepte el germà gran, Gabriel, que se n'aniria a França el 30 de setembre del 1938, el dia que se signava el pacte de Múnic.
Un segle després: la commemoració del centenari
Després de 100 anys l'escola segueix activa. Amb el temps, l'Institut s'aniria transformant i el 1995 va ser integrat al projecte de la Fundació Collserola, esdevenint part de l'Escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, des d'on continua el seu projecte educatiu. Per celebrar aquesta efemèride, s'estan organitzant una sèrie d'actes commemoratius, com ara xerrades, conferències, exposicions, visites a l'escola i concerts, que culminaran amb la festa del centenari, prevista per al dissabte 24 d'octubre de 2026, als jardins del Tècnic.
Entre els actes programats, hi ha prevista una celebració al monestir de Pedralbes, seguida d'un breu concert de la Coral Sant Jordi per Santa Eulàlia, patrona de l'escola, i una exposició a la Biblioteca de Catalunya durant el mes de març del 2026, acompanyada d'una sèrie de conferències a la Sala Llevant de la Biblioteca sobre el llegat del Tècnic Eulàlia.
