Dimarts, 19 de Març de 2024

El Teatre Bartrina celebra, en silenci, el seu centenari

Es va inagurar sota l’actual denominació els dies 24 i 27 d’octubre de 1920

24 d'Octubre de 2020, per Isabel Martínez
  • Els actes d'inauguració del Bartrina van tenir lloc ara fa un segle

    Reusdigital.cat

Platea, llotges i galliner buits. Aquesta és, sens dubte, la manera més trista de celebrar el centenari d’un teatre dissenyat, per definició, a omplir-se d’històries i recrear vides, a fer plorar als assistents amb les tragèdies dels seus personatges o provocar el somriure amb les ocurrències dels més esbojarrats intèrprets. Més enllà de l’escena, un teatre històric com és el Bartrina és també un testimoni de l’activitat ciutadana, un espai on s’han celebrat mítings i debats històrics o celebracions altruistes i solidàries.

Quan es compleix exactament un segle del recorregut vital d’aquesta sala, el teatre Bartrina no podrà complir, aquest cap de setmana, amb la seva cita amb l’art i la cultura per la suspensió del festival Trapezi. Bastit sobre l’indret on ja des de l’any 1905 hi havia un primer teatre cobert impulsat pel Centre de Lectura, i construït gràcies als emprèstits del Banc de Reus i el d’Espanya, l’actual denominació de l’espai escènic que honora al poeta Joaquim Bartrina es va inaugurar el 1920.

Tal i com recorda el programa d’activitats del Centre de Lectura dels mesos de setembre i octubre d’enguany, els actes inagurals es van produir els dies 24 i 27 d’octubre d’ara fa un segle. D’acord amb la crònica publicada a ‘La Vanguardia’ de l’època, la tarda del dia 27 es va repartir els premis entre els alumnes de les escoles del Centre de Lectura amb l’assistència del president de l’entitat, Pere Cavallé.

La conferència d’Eduard Toda sobre la joventut de Bartrina va obrir els actes de la nit, els quals van comptar amb l’assistència de representants municipals i altres estaments així com Jeroni Martorell, cap de la secció de Conservació de Monuments de la Mancomunitat. Musicalment, la vetllada es va acompanyar de diferents peces de l’orquestra del nou teatre així com la lectura de poesies de l’homenatjat Joaquim Bartrina. Una lectura que va anar a càrrec de tres intèrprets.

Un cop més en la vida de la institució, el mecenes Evarist Fàbregas havia estat qui costejava les obres, tal com assenyalava l’article periodístic. “Presenta un aspecte brillant com també el vestíbul, cafè i demés sales annexes”, comentava el corresponsal, qui també destacava que el teatre se sumava als altres dos edificis amb finalitats escèniques que existien a la ciutat: l’avui desaparegut Teatre Circ i el Teatre Fortuny. Segons la ressenya històrica que va fer l’arquitecte Anton M. Pàmies a la revista del Centre de Lectura de l’any 1994, el projecte de reforma i ornament va ser de l’arquitecte J. Simó i Bofarull i la decoració de Josep Rocarol.

Entre els industrials que van contribuir a l’obra hi havia el guixaire Miquel Bech; els fusters Guiot i Soronellas; Pere Munné era el mestre d’obres; els serrallers pertanyien a la firma ‘Vídua i fill de Francesc Marca’; el tapisser era Emili Argilaga; l’ebenista era Francesc Ferré; els calefactors, Muntades i Cia i els pintors Carbonell i Alcaraz.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics