Aquesta nomenclatura ha esdevingut la síntesi final del debat científic més trascendent que atany el cristianisme.
7Q5 no ens dóna, aparentment, massa pistes, tanmateix el document número 5 de la cova número 7 del jaciment de Qumran té la càrrega de la prova, no concloent per a tothom, del Jesús històric front el Crist teològic. La prova és d'allo més petita, un trosset de papir, de 3,9 x 2,7 cm, a on hi ha vint lletres gregues, d'elles només 8 de clares.
D'aquesta mena de nano-papir, el papiròleg tortosí Josep O'Callaghan Martínez (1922-2001) en confrontà el text amb un passatge de l'evangeli de Marc (6,52:53) i, ai las, tota una munió de veritats acadèmiques van començar a trontollar, i a trasbalsar-se un seguit de dogmes científics i religosos.
La tesi d'O'Callaghan té diverses i importants implicacions, la més sobresortint és la col·locació fefaent de Jesús en la història, front a un corrent teològic cristològic, specialment luterà i personificat amb el teòleg i recta persona de Bultmann, que no considera pas els evangelis, i els fets allí descrits, com a fonts de fe i, en canvi, s'enfila en el concepte de divinitat forjat a partir de Pau de Tars.
Les vint lletres del 7Q5 col·loquen la figura de Jesús, en cas de ser certa la tesi d'O'Callaghan, en un periode immediat al de la seva mort i es tractaria del document més antic sobre un evangeli canònic, o si més no sobre un dels dos protoevangelis que van fornir la redacció definitiva de l'evangeli de Marc, considerat ja el més antic dels quatre evangelis.
Josep O'Callaghan, papiròleg emiment fou un entusiasta de la seva professió i va impulsar els estudis papirològics a Catalunya on fou professor de teologia a la facultat de Sant Cugat del Vallès i fou, també, membre emèrit de l'Institut Bíblic Pontifici a Roma. Al final de la seva vida, l'emiment científic protestant alemany, Carsten Peter Thiede, va reconèixer la vàlua dels estudis d'O'Callaghan i la fortalesa científica de la seva tesi, una fortalesa que s'havia vist reforçada pel càlcul de possibilitats d'errada sobre la tesi d'O'Callaghan elaborada pel prestigiós matemàtic català i jesuita Alberto Dou Mas de Xaxàs, que va establir que la correspondència entre Marc 6,52:53 i el 7QS era de deu mil milions de probabilitats contra una que no ho fós.
Tot i no haver-se acceptat d'una manera generalitzada la tesi científica d'O'Callaghan, amb el pas del temps ha guanyat més adeptes i ha obert tota una via d'estudi sobre la formació dels evangelis en una base històrica centrada en la figura messiànica de Jesús i allunyada de la concepció merament teològica del Crist.
Resta oberta una altra possibilitat, que el 7Q5 fós escrit abans de Jesús, aleshores les implicacions serien, novament, trasbalsadores. Tanmateix, tot i que l'escala de datació s'estableix entre els anys 50 aec i el 50 ec, el tipus d'escriptura, la seva llengua grega i el suport de papir, en lloc de pergamí, porten a considerar el 7QS com un document de finals del període del II Temple (70 ec).
Qumran, el descobriment arqueològic i paleogràfic probablement més important des de segles, porta, tot i desconèixer-se, l'empremta d'un jesuita català, de casa nostra, de Tortosa, en la controvèrsia més sacsejedora de les moltes que han generat, i generen, els Manuscrits conservats al Santuari del Llibre a Jerusalem i començats a trobar el 1947 a la vora de la Mar Morta, al lloc de més fondària del planeta, a la Terra d'Israel.
