Dimecres, 15 de Maig de 2024
M'ha semblat força interessant l'article sobre la regidoria de Joventut a Reus publicat fa uns dies i el repàs a les accions que l'equip de la regidoria hem tirat endavant en el període -encara no- de dos anys de mandat municipal. Interessant, sí, però incongruent també en certa manera.
Comencem, però, pel principi: l'any 2007 les polítiques de joventut no eren presents a l'agenda política local, ningú no reivindicava la regidoria (i el més important: ningú no semblava trobar a faltar aquestes polítiques!). Excepte la nostra candidatura. Quedaven massa lluny ja els primers anys de democràcia municipal en què persones com el Toni Oliach havien deixat una empremta molt positiva en aquest àmbit. Amb el suport de la gent que ens va votar, ens en vam sortir i en el pacte de govern vam marcar com una de les prioritats crear aquesta regidoria.
Tot i reconèixer que els balanços són sempre una mica subjectius, cal dir que en menys de dos anys hem mogut fitxa: hem donat entitat a la nova regidoria (i credibilitat amb els fets!), hem creat I'oficina d'emancipació, hem redactat i aprovat el pla local de joventut, hem consolidat l'estructura i el desplegament de l'assesoria de salut jove, hem posat en marxa la targeta de transport jove, hem creat les bonificacions d'IBI per joves emancipats. Si parlem de xifres -que són indicatives però que no ho són tot en la vida-: hem passat d'un pressupost de 75.000€ a 200.000 €. I per últim: el Casal de Joves ja no és un somni sinó que és una realitat que comença a prendre forma. I, si us plau, tinc el convenciment que serà quelcom més que quatre parets i uns quants ordinadors. Només faltaria!
És tota aquesta feina suficient? Segur que no i penso que la generació d'opinió, de debat i de discrepància ciutadana i/o política en aquest àmbit no fa res més que contribuir a enriquir aquestes polítiques i esperonar-nos a millorar. Per primer cop en molts anys, ara a Reus es parla de polítiques de joventut i es contrasten projectes, es fan demandes, -i perquè no- ens arriben crítiques. I aquest fet té un valor incalculable. Recollint el guant és moment també d'anunciar que tenim a punt una proposta per crear el consell municipal de joventut, que ha d'esdevenir l'eix participatiu de la regidoria.
De totes les afirmacions que ens fan en l'article, precisament la que menys comparteixo és la que parla sobre la relació amb altres casals autogestionats de joves. Per què sembrar el dubte? Per què no apostar per la complementarietat i la confiança? Segur que cadascú jugarà un paper interessant i que sabrem establir complicitats en benefici dels joves, que és del que es tracta.
La regidoria de Joventut només tindrà sentit si és una eina útil per la gent, una eina en constant treball. Sempre quedaran actuacions per fer. I nosaltres volem ser precisament un equip que aposta per això: estar constantment a la carretera, fent camí. Un camí que té com a destí facilitar que els joves ens utilitzin per arribar a les seves fites. Si ho aconseguim entre tots podrem dir que el nostre viatge ha valgut la pena. Ens ajudeu?
cortines de fum
Quan els polítics parleu de la joventud, parleu d´ells com si encara fossin criatures.És com si els vulguessiu organitzar la seva vida, quan els joves el que menys necessiten és que es posin amb les seves coses.El que als joves els cal és un treball, una feina amb la qual es puguin independitzar, una ocupació remunerada que els permeti realitzar-se com a persones,això és el que realment els fa falta. Tot lo altre ja vindrà sol.
Ens has timat.
Ai París...... vas arribar amb bicicleta i ja vas amb Audi.
no us pengeu les medalles tant aviat
No es cert que tot s'hagi engegat arran del 2007, això es totalment fals!
Molts joves de les diferents entitats (i el que no son entitats) de Reus van participar ja al 2004 en la creació del Pla Local de Joventut, sense les seves reivindicacions ara ni se'n parlaria de tot això, i vostès no es podrien penjar les medalletes (que si hem fet, que si hem donat, que si...). Medalletes de llautó en definitiva, però llautó del barat (es compleix totalment allò de "talk is cheap").
Tot el que s'ha aconseguit en matèria de joventut es fruit de les reivindicacions dels mateixos JOVES de la ciutat, als quals vostès no han representat MAI (ni probablement cap d'aquells partits polítics). Satisfer moltes d'aquestes reivindicacions no és un mèrit, sinó un deure ja a aquestes alçades, i en molts casos un deure que s'incompleix sistemàticament, com ara passa amb el casal.
Tot i així, ICV potser és dels partits amb més "sensibilitat" per aquests temes, això s'ha de reconeixer, encara que sovint la sensibilitat se la passen per on no toca.
ernest parís, traïdor!
ai... funcionari de seguretat pública!
com bé diu en Ramon, només t'omples la boca de fantasmades i poca-soltades!
esperem que aquest nou local pels joves d'ICV no es converteixi, com ja ha passat en altres entitats i locals de la ciutat, amb centres d'adoctrimanet polític...
Que es treguin la màscara!
Pèrez als tribunals!
Enginyeria político-fantasmagòrica
Doncs això Paris, un bon article d'enginyeria político-fantasmagòrica. Res més.
Títol
Valor i al toro
El Consell de Joventut un èxit!
Ernest, podries dir quantes vegades has convocat el Consell de Joventut que vas crear??
ZERO!!
Que bé fer polítiques pels joves quan aquests no tenen ni veu, ni participació ni opinió sobre els temes que els interesen...
noi de reus
Una pregunta: Quants cops has convocat el Consell de Joventut en 2 anys??
ZERO!!
M'agrada que es facin inciatives pels joves, quan aquests no tenen ni veu, ni dret, ni opinió a decidir sobre els temes que els afecten.
Bona idea Ernest!
Com a pare voldría saber com funciona l'oficina d'emancipació.
Tinc un fill jove de 38 anys amb sou de 275 eur. i encara viu amb nosaltres.Aixó si bon nano va al casal,és xirucaire i l'agrada moltíssim Casal Rock.Si algun dia feu el viatge que dieu¿Qué podrieu comptar amb ell? Carretera i manta oi?
