Fins quan haurem de sofrir? Jo sóc dels que no tenia res en contra de Tarragona, i em sap greu per la gent d'allà, d'entre els quals hi tinc amics, però a fe que m'ho estan posant difícil perquè segueixi així! Tos sabem com i pe rquè va ser nomenada capital de la ‘Província’. Queda molt barroer ara fer valdre allò dels “fets consumats”, amb una xuleria i una prepotència totalment fora de lloc i fora de tota elegància, dir que defensen allò que és seu. Parlant la gent s'entén... si se'n té ganes, és clar. I ells, des del primer moment, ni han acceptat asseure's en una taula a parlar-ne, dient que no hi havia res a parlar amb ningú.
No sé com acabarà, encara que m'ho temo, però en els temps que estem no és poden solventar les diferències gairebé com al far-west o amb els centurions. Les coses, ara, es parlen... es discuteixen i se'ls busca la solució menys dolenta per a tots. O, en els temps en què estem veient com amb els pactes polítics et poden donar el tomb al teu vot... es pacta o és que els senyors polítics de Tarragona són diferents a la resta que hem de patir?Lleig, molt lleig quan les coses s'han de defensar amb un cop de puny a la taula o, el que encara és més inacceptable, sense voler entrar en diàleg, menyspreant la resta.
No n'hi havia prou amb allò de “Camp de Tarragona”, que ara ja volen Vegueria de Tarragona i capital Tarragona... i queden tant amples. Això si, a partir d'aquí i acceptat per tothom, ells ja aniran repartint... tot allò que no calgui que porti el nom de Tarragona, és clar... encara que, anant del pal que van, veurem si hi pot haver alguna cosa o racó que no hagi de portar el seu nom... per si, precisament, per allò que no el dugui, no se'ls pugui reconèixer.
Això recorda una mica aquell home que, havent signat l'acte de matrimoni amb la seva muller, es creu ja tenir-ne la propietat. Amb la diferència considerable que en el cas de Tarragona i Reus -i els altres pobles afectats que també poden dir-hi alguna cosa en aquest autèntic abús d'un poder no guanyat enlloc- no crec que hi hagi cap paper que doni peu a aquest ‘dret de propietat’ que, en tot cas, també seria de molt mal apropiar-se.
En fi, que aquestes situacions fan brollar mala sang i hom, quasi sense adonar-se’n, es veu enarborant banderes i aixecant el puny perquè, senyors, han de saber que tothom té el mateix dret i els mateixos motius per defensar casa seva i, a falta de poder ser germans saludats, potser el millor seria ser veïns coneguts... vostès amb la seva vegueria i nosaltres amb la nostra. Total, tan sols s'hauria de recular setanta-un anys enrere i, ja que es volen recuperar les antigues vegueries, fer-ho d'acord a com varen quedar l'any 1939, abans de ser abolides i substituïdes per les províncies.
