Crida per la continuïtat dels estudis al Poblat del Calvari, del Molar

Parlaré de les troballes arqueològiques localitzades al Molar (Priorat), a la partida del Poblat del Calvari. Constitueixen elements del segle VI fins al IX abans de la nostra era. Em refereixo al que s'ha trobat al costat de la necròpolis: restes humanes en un lloc de l'enterrament, que ja va ser excavada per Salvador Vilaseca, el 1930, i, més recentment, ha estat estudiada per un equip de la Universitat de Lleida. Parlo d'un temps transcorregut des d'avui endarrere, que marca el transcurs de vint-i-nou segles, en un espai geogràfic que es considera d'uns mil cinc-cents metres quadrats.

Actualment, nou persones estan treballant en aquest jaciment, i enguany hi han estat durant quinze dies. Ho fan des de l'any 2001 i sembla albirar que el 2012 seria l'últim any en què hi treballaran. Però l'esperança fa pensar que encara no es pot afirmar del tot. Desitjo fer, des d'aquí, una crida a institucions perquè es pugui continuar l'estudi en els propers anys.

El material dels primer anys de la troballa han estat entregats al Museu Arqueològic, de la plaça de Catalunya, de Reus, que prèviament van ser analitzats. La resta encara estan en procés d'estudi a la Universitat de Lleida. S'han trobat braçalets i altres elements, com escòria de plom. Per tant, hi estaven explotant des de segles abans dels ibers, fet que demostra que les troballes són anteriors. Aquest mineral de plom el comercilitzaven arreu i el bescanviaven amb els fenicis. Aquests, amb colònies a Andalusia, ja elaboraven el most de sempre, i també ens portaven teixits que tractaven amb pòrpora i feien anar tin de color grana, i també ens portaven salaons de peix salat.

El poblat del Molar també intercanviava plom amb el de Tivisssa i amb el d'Empúries. El lloc, geogràficament parlant, de les antigues mines de plom del Molar és a la partida de la Mina Linda Mariquita, també anomenada La Llussa, de la qual es treia galena en brut, malaquita i atzorita.

Les revistes del Centre de Lectura de Reus dels anys 20 i 30 ja parlen dels sepulcres de Pradell, a l'avenc del Rabassó, una troballa feta a l'any 1926, i una altra a la Serra de les Quimeres, al terme de Falset. Abans de la Guerra Civil, Cabré i Bosch Gimpera, entre d'altres, van fer possible algunes incursions sobre els terrenys.

Parlar del passat pot omplir de nostàlgia, però davant la situació actual de mancances econòmiques o la manca de compromís, fa oblidar les nostres arrels de poble. Les petjades prehistòriques tenen un argument que, sense discriminar a ningú, haurien de raure sobretot en les persones que en l'àmbit de la cultura puguin fer costat d'una manera o altra a l'estudi de la prehistòria de les nostres terres. El dimecres, 28 de setembre, al matí, tres persones ens trobàvem en aquell lloc, on gràcies també a la senyora Rafel, vam aprendre més de la nostra història i una mica del que era micromorfologia. Qui escriu, sincerament, pensa fer alguna cosa més, per molt petita que sigui.