Meritxell Ferré: 'En la foto oficial de la transició no sortien les dones'

Per la seva singularitat i seguiment ciutadà, els carrers de l’estat espanyol van viure, el passat 8 de març, una data històrica amb la realització d’una vaga feminista fonamentada en importants reivindicacions en l’àmbit salarial, familiar, legislatiu, ... Caldrà veure si les dones que van omplir els carrers fa unes setmanes s’acaben consolidant com a part d’un moviment sostingut i llarg com el que van viure les dones durant la transició i que venia de més enllà. En aquest context actual de revifada de les demandes feministes, la doctora en Història per la URV, Meritxell Ferré, presentarà el proper 13 d’abril el seu llibre ‘El maig de les dones: el moviment feminista a Catalunya durant la transició’ al Centre de Lectura de Reus amb la presentació de Montserrat Palau, autora del pròleg, i Montserrat Duch, que conduirà l’acte. Com altres estudis centrats en el tema de les dones, la publicació de Ferré forma part de la col·lecció Atenea de Publicacions URV i Arola Editors i neix fruit de la seva tesi doctoral sobre el moviment feminista a Catalunya durant el període 1975-85.

Estem vivint una tercera onada feminista?

Es podrà contestar amb una mica de perspectiva d’aquí a un temps. És un fet molt positiu tot el moviment que hi hagut de la vaga del 8M, la gran unió entre diferents agrupacions feministes que hi ha a nivell de Catalunya i també de tot l’Estat perquè crec que es va viure una manifestació històrica de tots els 8M i a més a més fent coincidir amb una vaga però cal veure si és realment una tercera onada feminista. En la línia de la primera i la segona que van ser un salt qualitatiu, de drets polítics i de drets a nivell més socials i civils, respectivament.

Respecte a les forces que ens van oposar al franquisme, s’ha valorat prou la contribució del moviment feminista?

Durant l’últim deceni tots els estudis a nivell social sí que han situat tant el moviment estudiantil com el feminista dins de l’òrbita de l’oposició antifranquista. En canvi, en els estudis de la transició i sobretot dels anys 90 jo sempre dic que en la foto oficial de la transició no sortien les dones. Evidentment, certs sectors sí que hi van comptar-hi perquè elles es van reivindicar i investigadores com la Mary Nash les van tenir en compte. Ara es té una mica més de sensibilitat però es continua deixant una mica al marge el protagonisme que van tenir les dones.

Com sorgeix el llibre?

Sorgeix després d’acabar la tesi sobre el moviment feminista de Catalunya del 1975 al 1985. La idea neix quan es veu possible publicar la tesi sintetitzada pel que fa referència a Catalunya i deixant de banda la part de Portugal i que formi part de la  col·lecció Atenea que dirigeix la Montse Duch i que es coedita entre Publicacions URV i Arola Editors.

Hi ha trets definitoris del moviment feminista a les comarques de Tarragona o se segueixen els generals de Catalunya?

La demarcació de Tarragona segueix els trets característics de la resta de Catalunya i comparables als de les comarques de Lleida i de Girona. Tant per tot el que es viu a la capital catalana com per concentració de població a Barcelona hi ha un moviment més fort i moltes més dones actives. Les agrupacions feministes són molt horitzontals, amb participació de dones de partits polítics, el PSUC o més a l’esquerra com l’MC, o dones autònomes. Són dones més aviat joves i una de les característiques que sorgeix tant a Barcelona com a la resta de demarcacions són els centres de planificació familiar.

Aquests centres van ser presents a tot Catalunya?

El primer sorgeix al Prat del Llobregat i després de la mà de les agrupacions feministes a nivell local amb el suport, cal dir-ho, dels primers ajuntaments democràtics sobretot els progressistes d’esquerres es cedeixen alguns locals. Durant els primers anys el treball que s’hi fa tant d’infermeres, de ginecòlogues, de llevadores, de consultores, etc és completament gratuït. És a dir, aquestes dones els primers anys no cobren.

A banda de la planificació familiar, quines altres reivindicacions tenien les feministes en aquell moment?

Primer de tot l’amnistia feminista. Això vol dir la llei que penalitzava les dones pel simple fet de ser dones: l’adulteri, la llei dels anticonceptius que els prohibia, la llei de perillositat social pel que fa a la condemna de l’homosexualitat i la prostitució, i també la condemna per avortament. A partir de l’amnistia, es comencen a desenvolupar totes aquestes reivindicacions. Una altra de les reivindicacions fortes cap a finals dels setanta és el tema de les agressions tant de les violacions al carrer com els maltractaments, el que avui entenem com a violència de gènere. Enllaçada amb tot el tema de l’avortament seria la del dret del propi cos: anticonceptius, avortament, els embarassos no desitjats, la maternitat lliure...

El període de l’estudi s’emmarca en la dècada que transcorre entre 1975 i 1985. Quin és el motiu d’aquesta elecció cronològica?

Una part s’emmarca en els moviments de reivindicació de la transició i per l’altra, a partir del 85 i fins i tot abans, el moviment feminista a nivell de Catalunya però també emmarcat en el cas de l’Estat espanyol viu el que podríem dir una desmobilització. Moltes de les dones que vaig entrevistar parlen d’un cert cansament de la lluita. Hem de pensar que van ser dones que van estar molt actives en aquest temps, algunes d’elles també a nivell dels partits de l’esquerra. Totes aquestes dones passen a altres moviments socials com poden ser el moviment pacifista o l’ecologista, són unes dones que basculen. Fins i tot, sorgeixen alguns grups entre feministes-pacifistes que es concentren més en les reivindicacions de l’època com pot ser el referèndum de l’OTAN.

Abans t’has referit al moviment feminista com a horitzontal en la seva presa de decisions. Significa que no hi ha lideratges clàssics com en altres moviments?

Sí, hi havia líders feministes però quan es fan les assemblees, es configuren les coordinadores,... la voluntat és de ser horitzontal. Sí, que sorgeixen, però, protagonistes del propi món feminista, que són dones que per la seva pròpia trajectòria o pel sigui es posen al capdavant.

Com a experta en aquest moviment, quina opinió tens sobre el paper que ha jugat el feminisme entre el 1985 i l’actualitat?

Les persones que estaven implicades en el moviment feminista van continuar vindicant i lluitant però des d’altres sectors com poden ser els sectors professionals. Les que després van ser professores d’universitat, d’escola, etc...van continuar reivindicant des del seu àmbit. Després també des de les regidories dels ajuntaments, des de la política, ...es van vincular i van fer la lluita des d’altres sectors. També han continuat existint agrupacions feministes.