-
Imatge dels aparells tècnics de la festa Els 80 a glops
Javier González Bodeguero
Era un dijous a finals de setembre i després d'una bona dutxa al pis de la meva germana Mari Pau, vaig començar a passejar en direcció al centre de Reus. En arribar a la cruïlla de l'Hotel Gaudí, vaig travessar l'avinguda pel pas de zebra, endevinant el recorregut cap a aquell alt campanar il·luminat per un taronja turista. La música dels The Cure envaïa la plaça de les Peixateries Velles.
—Uau! Està tocant un grup en directe! —vaig pensar.
Vaig caminar per les porxades d'aquella antiga plaça de poble, però vaig descobrir que aquella música era la versió original enregistrada, i no hi havia cap grup ni escenari. En aquell racó, il·luminat amb llums i colors, una petita barra amb un sortidor de cervesa era el punt de trobada dels parroquians. Em vaig trobar trepitjant una catifa vermella, que conduïa fins a uns altres temps passats, els de la nostra joventut... També hi havia una taula amb dos tocadiscs i molts discs en unes caixes organitzadores.
Els assistents a la festa anàvem disfressats amb barrets i ulleres de cartó, com les de les festes de Cap d'Any. A l'entrada del restaurant hi havia un photocall amb logotips de la festa, i dins del local hi restaven emmagatzemades taules i cadires. Amb unes senzilles cartolines on hi havien lligat un cordill a la planta baixa hi penjaven lletres del grup Ràdio Futura, era com si traspassessis un túnel del temps musical.
Les clàssiques cançons dels vuitanta van anar sonant a tota marxa per aquells aparells endimoniats: "Voy cruzando el río" de La Guardia; "I wanna dance with somebody" de Whitney Houston, 1987; "Every breathe you take" de The Police, 1983 i "Chica de ayer", de Nacha Pop, 1980.
Un bon glop de la cervesa catalana estrella del barril comunitari instal·lat davant d'aquella paret centenària, a l'antiga plaça on venien les peixateres el segle passat. I vam continuar ballant i rient en grup, molt animats. "Beat it" de Michael Jackson; "The eye of the tiger" de Survivor; "No mires a los ojos de la gente", de Golpes bajos; "I want to break free" de Queen i "Like a virgin" de Madonna.
Al cap d'una estona vaig entrar al local, on hi havia unes escales estretes on només deixaven pujar a una persona en direcció a l'altell ple de parroquians, potser podríem estar parlant d'alguna malifeta... Després de baixar del lavabo, vaig demanar una Voll Damm. Anava canviant de graduació alcohòlica de la cervesa, de la mateixa manera que canviaven els discjòqueis. Quan vaig tornar a l'exterior, el Gerard Toc de queda estava al comandament dels discjòqueis. Després s'hi va posar el Dj Juanma Pesadj i a partir de les 11 de la nit el Dj 33 Revolucions ens va fer ballar temes com: "Dancing in the dark" de Bruce Springsteen; "Garras humanas" i "El hombre sin brazos de circo" de l'Orquesta Mondragón i "Cien gaviotas" de Duncan Dhu.
Fins que va sonar el "Salve Regina" de La Polla Records, que feia dècades que no escoltava, ni en versió en directe, ni a la ràdio ni enlloc. Amb les melodies de Pino d'Angiò "Quale idea" i el "In the navy" de Village People es va formar la típica rotllana dels balls grupals dels vuitanta. Les noies en un costat de la plaça i els nois davant d'elles. Cap endavant, cap endarrere, volteta i palmada.
A les 12 de la nit el "No puedo vivir sin ti" de Coque Malla va finalitzar la vetllada entre aplaudiments i salutacions.
—Però tu qui ets? —em va preguntar la Núria en apropar-me.
—Em dic Javier i estic passant uns dies de descans aquí a Reus —vaig dir-li —m'ho he passat de meravella. Feia molt de temps que no m'ho passava tan bé. Moltes gràcies.
—Ves i mira el nostre Facebook —em va dir la Núria —cada any per aquestes dates de Misericòrdia organitzem aquest sarau.
Després d'acomiadar-me de la Núria, d'en Manel i la colla pessigolla, vaig caminar pels carrers casi buits, taral·lejant "La negra flor" de Radio Futura. Cansat, però content.
