Divendres, 21 de Setembre de 2018

Ezequiel Vigués Mauri, un artista de putxinel·lis que va actuar a Reus

22 de Desembre de 2017, per Josep Risueño
  • Ezequel Vigués

     

A Catalunya, el titella es coneix també amb el nom de putxinel·li. Podem parlar del titella de fil, conegut també com a marioneta i accionada des de dalt, o del titella de tija accionada des de sota. La Maria Rodríguez Porta, la meva sogra, recordava que abans de la Guerra Civil, es feien titelles als baixos de l'antic Arxiu comarcal i municipal, a la plaça del Castell, a 'cal Guasch' d'Antoni Guasch Sardà, al número 3.

A partir del 1939, i a causa de la censura, els titelles havien de fer-se en castellà. Els titelles actuaven en alguns cinemes durant el descans. Per exemple, al cinema Partheson de Barcelona, situat al carrer de Balmes, 137. També en feien al 'Club de los niños', situat a l'avinguda de la Llum. Xavier Fàbregas, al seu llibre 'Teatre de Putxinel·lis', editat el 1975, ens diu que a partir del 1946, el repertori es va poder adaptar al català.

Els dies 2 i 3 del 1949, al Teatre Fortuny de Reus, va actuar la companyia Los Vieneses, amb Herta Frankel, Arthur Kapps i Franz Johan.

Ezequiel Vigués era fill de Terrassa, segons la carta que trobo a l'arxiu en data 23 de maig del 1952. Demana actuar a Reus del 21 al 29 de juny, durant la Festa Major. A les actes municipals del 10 de maig del 1952 s'apunta que el teatret és de 5 metres de fons per 11 metres de façana. Se li dóna l'opció d'actuar a l'avinguda de la Llibertat (antiga plaça dels Màrtirs) o al passeig de Mata, a l'escull del sol·licitant. El magatzem de Vigués pel petit teatre, acabada la temporada, era a Vilanova i la Geltrú. Encetava el curs el dissabte de Glòria a Tarragona.

Al ‘Setmanari Reus’, del 28 de juny de 1952, trobem un escrit signat per Flamisell amb el títol ‘Figuras Dido’, on diu que “Dido” actua per primera vegada a Reus. “Dido” explica que, a més de nens i nenes, a l’actuació també assisteixen persones d’edat avançada.

La Maria Bonet, la meva dona, recorda els magatzems Jorba, al terrat, a l'estiu, quan es feien titelles. Altres referències les trobo quan es feien també titelles al Poble Espanyol a càrrec dels "Guasch", així com al Col·legi Guarque (antic col·legi Cros), d’on vaig ser alumne. Recordo els anys 1955-1059, quan es feien titelles i els actors eren alumnes del col·legi: Carles Montalà, en Garí, entre altres. Algunes obres les escrivien els alumnes i d'altres eren comprades a la llibreria del carrer de Sant Pau de Barcelona, on l'autor del text era l'amo de l'establiment (llibreria tancada el 2013). Al petit teatre del col·legi Guarque hi posava "Guinyol". 

Els titelles són al teatre, a l'escenari, de dimensions petites per a "cors grans", vivint una expressió per a grans i petits, però a la vida diària, on l'escenari és immens, els cors, de vegades, es fan petits. Per tant, una reflexió per fer-me jo mateix i que us trasllado a vosaltres, amics i amigues lectors:

                                        Som actors amb llibertats   

                                        En l'escena de la vida, 

                                        no vull sentir-me pas titella,

                                        ni anar de captaire pel món...

                                        Xucladors de la "mamella",    

                                        n'hi ha d'altres que ja ho són. 

                                         Som actors amb llibertats, 

                                        i mai en mans de titellaires 

                                           que capten les dignitats

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)

Comentaris

Mussol  23 de Desembre de 2017

Encertat reportatge.

Recordo que la meva padrina (avia materna) em parlaba dels putxinel.lis, que a la meva infantesa ja van passar a anomenarse titelles o guinyol.