Reus, el seu per què i d’on venim (1)

No són poques les vegades que hem volgut analitzar els orígens del nom de la ciutat. Per a molts historiadors ha resultat difícil establir de manera clara la veritat. Hi ha qui diu que la paraula Reus prové del terme "arreus", o sigui estris per treballar la terra. Altres -en mala intenció- relacionen amb "reu" (empresonats). Sembla que el més fiable, segons el criteri publicat per Guillem Maria de Brocà de la Real Acadèmia de las Buenas Letras de Barcelona (butlletí número 25 de l’any 1907) és que a través de molts estudis es va arribar a la conclusió recolzada per proves fiables. Voldria de forma resumida donar a conèixer aquest treball poc conegut.

El naixement de la vila, coneguda com a ciutat de Reus, prové de l'Edat Mitjana. Beuter, el qual posa de manifest la manca de veracitat de les seves afirmacions, va suposar (Crònica general de tota Espanya) que Asdrubal va tenir notícia de la població per la derrota soferta per l’exèrcit manat per Hanón. Mes tard, el càndid cronista Pujades (Crònica Principal de Principat de Catalunya) va copiar la declaració de Beuter.

Com va advertir l’analista de Reus, Andreu de Bofarull i Brocà, els escriptors romans no parlen de l'aturada de l'exèrcit cartaginès a Reus, ni fan esment de la població que amb la hipòtesi de la seva existència seria una finca, però mai una població més o menys important.

L'analista afegeix jamás se ha hallado en nuestro suelo el menor vestigio arqueológico o numismático que indique haber existido población anterior a la Baja Edad. Y esto no es por falta de investigación subterránea. A la incertesa de l’origen de Reus, s’afegeix la ignorància sobre el nom; havent-se inventat partint del vocable grec que no va existir o cercant un motiu impropi de la toponímia.

Recordant el primer nom que amb el de Reus va aparèixer a la història i establint, segons la regla de la formació del llenguatge català, la natural derivació al que posteriorment va dur i conservar, és possible determinar l'origen etimològic, el que devia ser Reus antigament.

Del segle XII, és el document més antic en què es parla de Reus, data del febrer de l’any de l'encarnació de 1117 (Arxiu de Reus). A través d'ell, Roberto, Prínceps tarraconensis, fa constar que havia donat la vila de Reus a l'església de Sant Fructuós i la denomina Reddis (vila que decidir Reddis. vila Reddis) dos dies després, l’Arquebisbe de Tarragona, Bernardo Tort, va concedir dos parts del feu de la Vila de Reus a Beltran de Castellet (arxiu Municipal de Reus), i mitjançant un altre document, li va transferir part de la jurisdicció de la vila amb el compromís de poblar-la de cristians.

El mal estat del primer dels esmentats documents i la circumstància de ser conegut el segon per simples referències, és obvi precisar el nom que es va donar a la població de Reus.

Amb la nova organització del Consell de la Catedral, l’Arquebisbe va assignar el feu de Reus i el seu terme a l’ofici canònic cambrer, i el document d'assignació del 13 de Juliol de 1159, donant el nom de Reus, al mateix nom de Reddis. Desapareguda la casa de Castellet, Bernat de Belloch concedeix a l'habitant de la Vila la llibertat de fer camps de cultius, mantenint els horts i les terres de franca labor, lliurades de qualsevol cens o ús. En el document del mes d’agost de 1183, a la vila se la denomina Reddis, però existeix una altra carta de franquícia que atorga, a 2 de Juny de 1186, al cambrer, Joan Sant Baudili, per consell i voluntat de l'arquebisbe. Un altre condiment de tipus particular i pertanyen al mateix període, existent a l’Arxiu Municipal el nom de Reddis, corrupció de l'anterior, com a traducció de Reus.

Efectivament, en el privilegi concedit per Jaume II a 25 de març de 1309, i en la rectificació de 18 de febrer de 1321, malgrat amparar-se al baix llatí utilitzat en aquelles èpoques, es llegeix, Reus, (_in loco de Camerari vestri vocato Reus_) Quina ha de ser l’etimologia d'aquest vocable i del seu precedent Reddis?

De la semblança de Reddis amb el de "Rhedoe", ciutat de Septimània, anomenada de forma comuna Redde, amb comptats i bisbats denominats respectivament ( _Comitatus redensis i Diòcesis redensis_), podria induir-se una comunitat de tipus lèxic. Lui Fedié, tractant de fixar la veritable ortografia del nom de l'esmentada ciutat, opta per la de Rhedae, al·legant la preferència per una significació que sembla, segons aquell autor, indiscutible.

L’autor escriu que los romanos dice, de quienes los pueblos modernos son en este particular, imitadores, enriquecían su lengua apropiándose vocablos de las naciones vocablos de las naciones con las que se relacionaban. Así, según los autores latinos, la palabra Rhedoe significa carros de viaje. Adoptamos esta traducción y sacamos la conclusión de que esta palabra Rhedoe; carros de viaje, es decir un campamento, casas con ruedas, fijadas en un punto elegido y formando un oppidum (poblado de madera, cueros, telas, etc) rodeadas de trincheras. Es el origen de una ciudad.