Divendres, 26 d'Abril de 2024
El tribut acabaria amb taxes tant desiguals com els 5.000 euros per MWh de la Torre de l'Espanyol i els 500 euros per MWh que cobra Vilalba dels Arcs
Elies Bosch, economista i assessor de l'AMEC, amb Carles Gibert, president de l'AMEC i alcalde de la Granadella, presentant el cànon eòlic a Tortosa
ACN
L'Associació de Municipi Eòlics de Catalunya (AMEC) està enllestint les negociacions amb tots els grups parlamentaris per a què el cànon, que ha de regular i equiparar les compensacions que cobren els municipis amb parc eòlics, s'inclogui en els pressupostos de la Generalitat per aquest 2017, a través d'una llei d'acompanyament. El tribut acabaria amb la desigualtat dels convenis que fa que, per exemple, la Torre de l'Espanyol (ribera d'Ebre) cobri 5.000 euros per MWh però Vilalba dels Arcs (Terra Alta), només 500. L'impost suposaria un retorn d'entre 3 i 4 milions d'euros al territori, l'1,5% de la factura de les empreses eòliques, i un coeficient qualificat per l'AMEC de "suficient". L'associació proposa destinar el 70% de la taxa als ajuntaments, el 25% a crear una mena de projecte Leader, que subvencioni altres sectors econòmics dels pobles, i el 5% a projectes d'investigació.
La majora de parcs eòlics de Catalunya es concentren al sud de Lleida, al sud del Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre. Partint de la convicció que "el futur energètic de Catalunya serà renovable o no serà", el president de l'AMEC i alcalde de la Granadella (les Garrigues), Carles Gibert, ha defensat, des de Tortosa, la necessitat de regular les compensacions i els convenis que lliurement, individualment, "voluntàriament" i sense cap assessorament ni normativa que els emparés, van signar, en el seu moment, els ajuntaments on estan ubicats els parcs eòlics del país. L'avaluació posterior d'aquests convenis ha portat l'AMEC a qualificar-los de "volàtils" i heterogenis.
La demanda que es fa al Parlament és que "vehiculi" la proposta amb la creació del cànon eòlic que impulsa la mateixa Associació de Municipi Eòlics de Catalunya, entitat creada justament de la necessitat d'organització i empara que han requerit els consistoris per poder tractar de tu a tu amb la patronal eòlica –reforçada encara més des de la creació "del lobby eòlic" que representa l'associació d'empreses privades EòlicCat-. "Hi ha una voluntat per part de les empreses de fer aquest donatiu als municipis però pretenem regularitzar-ho, via llei parlamentària", ha dit Gibert.
El president de l'AMEC ha defensat que la normativa acabaria amb negociacions "dispars i en condicions de desigualtat" tenint en compte que, molt cops, s'han fet entre petits ajuntaments acarats amb grans corporacions de l'oligopoli energètic. La regulació del cànon també aturaria les amenaces de retallar o retirar aquestes compensacions, una amenaça cada vegada més habitual des de la retallada de les primes per a les energies renovables i amb les revendes que s'han produït de les empreses eòliques que gestionen els parcs – i amb l'arribada de socis cada vegada més desarrelats al territori-. Alguns ajuntaments ja han hagut de recórrer al jutjat contenciós administratiu contra aquestes pràctiques.
Via pressupostos, per no esperar més
La intenció és que el cànon s'aprovi, via llei d'acompanyament, en el ple de pressupost 2017 que es preveu que se celebri a meitat del mes de març. L'AMEC ha estat negociant amb tots els grups parlamentaris i veu probable que es pugui aprovar amb aquest procediment, com han fet ja dues comunitat autònomes espanyoles. De fet, aquesta taxa ja s'aplica a València, Galícia, Castella la Manxa, i Castella i Lleó.
Tot i que algun grup, com el PSC, hagi proposat la creació d'una llei específica per al cànon eòlic, l'AMEC descarta aquesta via perquè allargaria, al menys, dos anys la seva creació. Gibert ha assegurat que el Departament de Territori i Sostenibilitat, el d'Economia i Finances i l'ICAEN han entomat la petició i ha reclamat a Junts pel Sí i la CUP que hi donin suport.
El mateix impacte econòmic per a les empreses
Amb el nou cànon les empreses eòliques tampoc pagaran més. Seguiran compensant el territori per la implantació eòlica amb un retorn de 3 o 4 milions d'euros (un 1,5% de la seva factura), però el repartiment per als municipis serà just, regulat i equitatiu. Els tipus de gravamen i les quotes tributàries estableixen que no caldrà pagar la taxa en els parcs amb una potència instal·lada d'entre 1,5 i 4,5 MW (megawatt) però en els parcs amb una potència d'entre 4,5MW i 10,5MW es pagaran 1,500 euros per MW, en parcs eòlics entre 10,5MW i 22,5MW es pagaran 2.700 euros per MW, i en parcs de més de 22,5MW es pagaran 3.900 euros per MW.
D'aquesta manera s'acabarà amb les desigualtats actuals. Per posar un exemple, el municipi que més cobra per megawatt és la Torre de l'Espanyol –uns 5.000 euros-, i el que menys és Pradell de la Teixeta (Priorat) – uns 300 euros-. A la Terra Alta, per exemple, els pobles amb parcs eòlics cobren de mitjana uns 700 euros per MW.
Aquest tribut obre un marge de benefici altíssim per a molts municipis sense que les empreses, d'entrada, hagin d'aportar més. "Pensem que és un coeficient just. Per a nosaltres són molts diners i per alguns municipis petits representa el 40 o el 50% dels seus pressupostos. Partim d'aquesta idea com s'ha aplicat en altres comunitats autònomes i ja aniríem parlant amb les empreses", ha explicat el president de l'AMEC.
El cànon eòlic també vol ser un dissuasiu per no repetiu la concentració eòlica com ha passat a la Terra Alta, perquè la relació amb les empreses provades sigui "més transparent", perquè s'estableixi un sistema que gravi l'impacte paisatgístic i ambiental en els territoris on se situen aquestes instal·lacions, i per tenir un nou incentiu a l'impuls de les minicentrals eòliques d'autoconsum.
Rebaixes per als consumidors?
Potser que es puguin dedicar els ingressos a rebaixar les factures dels consumidors consumits. Menys sous i despeses exagerades farien una contribució important a les economies familiars i millorarien molts altres aspectes.
