-
La sèrie distòpica Severance és una de les recomanacions d'aquest cap de setmana
Cedida
Passades les festes, i davant d'un nou cap de setmana, Reusdigital.cat us torna a proposar un seguit de recomanacions culturals per tal que les gaudiu a casa. En aquesta ocasió, són un parell de sèries (una amb elements de sci-fi i, l'altra, de comèdia nostàlgica) i l'habitual perla musical de Marià Arbonès. Si són del vostre interès, feu-les córrer!
Un procediment quirúrgic que, mitjançant un xip, permet separar la vida personal de la vida laboral sense barrejar records. Aquest és el punt de partida de Severance, en castellà Separación, una sèrie d'Apple TV estrenada aquest 2022 que proposa un debat sobre l'equilibri entre la vida personal i laboral.
Severance gira al voltant d'una oficina de Lumon, la primera empresa a experimentar amb el procediment de separació, i dels seus treballadors, que un cop són dins l'ascensor de l'edifici obliden la meitat de la seva vida. Amb el Mark com a protagonista, l'espectador anirà descobrint a poc a poc per què els quatre personatges principals han decidit formar part d'aquest procediment i quins efectes provoca en les seves vides.
Dirigida i creada per Dan Erickson i Ben Stiller, els nou capítols de Severance van a foc lent i en trajectòria ascendent. La sèrie comença amb un ritme lent i pausat, que enganxa a l'espectador per la curiositat de saber més sobre la separació i els treballadors de l'oficina. No és una sèrie que atrapi ràpidament, perquè els primers capítols són un pèl massa lents, i cal posar-hi una mica de paciència. No obstant, a partir del quart o cinquè capítol, la trama s'accelera i comença a avançar a grans passos, amb molts girs de guió i cliffhangers.
Tot això desemboca en un final de temporada brutal (sense spoilers) que ha fet confirmar ja la renovació d'una segona temporada. A més, la construcció de la trama i el guió es barreja amb una fotografia i tocs irònics sublims que fan que la sèrie finalment sigui rodona. Una proposta diferent, lluny de la rapidesa i superficialitat d'algunes de les sèries de Netflix, que permet assaborir lentament una trama amb un debat moral d'allò més interessant.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=IXRsvAahz5E[/youtube]
Red Oaks és un luxós club d'estiu on el jove de classe mitjana David hi descobrirà moltes coses. L'amistat, l'amor, el sexe, la precarietat laboral i que els somnis no sempre es fan realitat, entre moltes altres coses.
Amb tres temporades (d'episodis de 30 minuts, aproximadament), som davant d'una sèrie no excepcional però sí entretinguda en què se'ns trasllada als anys 80 per fer un acurat retrat de l'època (la banda sonora és excel·lent) però també d'una generació, avui ja granadeta, que va mirar de tirar endavant en un entorn marcat pel capitalisme.
I és també Red Oaks una sèrie que aborda el procés de créixer, de fer-se adult, de matar el pare, que deia el filòsof, i de trobar l'amor i perdre'l. En definitiva, una història d'èxits i fracassos.
Red Oaks és disponible al catàleg bàsic d'Amazon prime.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=OcGIvQJhbSY&t=3s[/youtube]
Aquest cap de setmana us recomano la música de Luna, un grup novaiorquès molt influent en l'escena indie dels anys noranta i que actualment encara funciona. El nom de la banda prové de Luna Schlosser, un personatge de la pel·lícula El dormilega (1973), de Woody Allen, interpretat per l'actriu Diane Keaton.
Tanmateix, us confesso que hauria de recomanar-vos tots els projectes musicals en què ha participat el guitarrista i cantant Dean Wareham (Wellington, Nova Zelanda, 1963), un autèntic geni de la música, ja que tots són una meravella. Després de la seva etapa a Galaxie 500, Wareham en va voler començar una de nova en solitari gravant l'EP Anesthesia. Finalment, però, el 1991 va posar en marxa el grup Luna, acompanyat del baixista Justin Harwood i el bateria Stanley Demeski, antic component de The Feelies.
Mitjançant el pop, Dean Wareham va donar a aquest projecte un so més subtil que no pas a Galaxie 500, que es distingia per un rock penetrant. Això es fa evident en el seu primer àlbum, Lunapark (1992). Un parell d'anys després publicarien el segon, Bewitched, en el qual va participar Sterling Morrison, el guitarrista de The Velvet Underground, una banda de referència per a Dean Wareham. El 1995 traurien Penthouse, considerat un disc essencial en la dècada dels noranta. En un parell de cançons d'aquest treball van comptar amb la col·laboració de Tom Verlaine, líder de Television. El 1997 veuria la llum Pup Tent, amb Lee Wall com a nou bateria de la formació, i dos anys més tard, The Days of Our Nights, amb la baixista Britta Phillips, parella sentimental de Wareham, en el lloc de Justin Harwood. Després, editarien el directe Luna Live (2001) i, tan sols un any més tard, Romantica (2002), l'àlbum que inclou la cançó que us presento en el vídeo, Lovedust. El seu darrer treball seria Rendezvous, amb el qual van anunciar la seva retirada. No obstant això, poc després es van replantejar la decisió de plegar, ja que van reaparèixer amb més discos i més concerts.
En aquest repàs he destacat només els seus LP, però també van treure diversos EP, alguns dels quals de versions. Paral·lelament, a més, Dean Wareham i Britta Phillips van formar un duet i ell també va compondre i gravar música com a solista.
Que tingueu un bon cap de setmana!
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=1KGLw09F_0s[/youtube]
Estel Romeu recomana "Severance"
Un procediment quirúrgic que, mitjançant un xip, permet separar la vida personal de la vida laboral sense barrejar records. Aquest és el punt de partida de Severance, en castellà Separación, una sèrie d'Apple TV estrenada aquest 2022 que proposa un debat sobre l'equilibri entre la vida personal i laboral.
Severance gira al voltant d'una oficina de Lumon, la primera empresa a experimentar amb el procediment de separació, i dels seus treballadors, que un cop són dins l'ascensor de l'edifici obliden la meitat de la seva vida. Amb el Mark com a protagonista, l'espectador anirà descobrint a poc a poc per què els quatre personatges principals han decidit formar part d'aquest procediment i quins efectes provoca en les seves vides.
Dirigida i creada per Dan Erickson i Ben Stiller, els nou capítols de Severance van a foc lent i en trajectòria ascendent. La sèrie comença amb un ritme lent i pausat, que enganxa a l'espectador per la curiositat de saber més sobre la separació i els treballadors de l'oficina. No és una sèrie que atrapi ràpidament, perquè els primers capítols són un pèl massa lents, i cal posar-hi una mica de paciència. No obstant, a partir del quart o cinquè capítol, la trama s'accelera i comença a avançar a grans passos, amb molts girs de guió i cliffhangers.
Tot això desemboca en un final de temporada brutal (sense spoilers) que ha fet confirmar ja la renovació d'una segona temporada. A més, la construcció de la trama i el guió es barreja amb una fotografia i tocs irònics sublims que fan que la sèrie finalment sigui rodona. Una proposta diferent, lluny de la rapidesa i superficialitat d'algunes de les sèries de Netflix, que permet assaborir lentament una trama amb un debat moral d'allò més interessant.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=IXRsvAahz5E[/youtube]
Marc Busquets recomana la sèrie "Red Oaks"
Red Oaks és un luxós club d'estiu on el jove de classe mitjana David hi descobrirà moltes coses. L'amistat, l'amor, el sexe, la precarietat laboral i que els somnis no sempre es fan realitat, entre moltes altres coses.
Amb tres temporades (d'episodis de 30 minuts, aproximadament), som davant d'una sèrie no excepcional però sí entretinguda en què se'ns trasllada als anys 80 per fer un acurat retrat de l'època (la banda sonora és excel·lent) però també d'una generació, avui ja granadeta, que va mirar de tirar endavant en un entorn marcat pel capitalisme.
I és també Red Oaks una sèrie que aborda el procés de créixer, de fer-se adult, de matar el pare, que deia el filòsof, i de trobar l'amor i perdre'l. En definitiva, una història d'èxits i fracassos.
Red Oaks és disponible al catàleg bàsic d'Amazon prime.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=OcGIvQJhbSY&t=3s[/youtube]
Marià Arbonès us recomana la música de Luna
Aquest cap de setmana us recomano la música de Luna, un grup novaiorquès molt influent en l'escena indie dels anys noranta i que actualment encara funciona. El nom de la banda prové de Luna Schlosser, un personatge de la pel·lícula El dormilega (1973), de Woody Allen, interpretat per l'actriu Diane Keaton.
Tanmateix, us confesso que hauria de recomanar-vos tots els projectes musicals en què ha participat el guitarrista i cantant Dean Wareham (Wellington, Nova Zelanda, 1963), un autèntic geni de la música, ja que tots són una meravella. Després de la seva etapa a Galaxie 500, Wareham en va voler començar una de nova en solitari gravant l'EP Anesthesia. Finalment, però, el 1991 va posar en marxa el grup Luna, acompanyat del baixista Justin Harwood i el bateria Stanley Demeski, antic component de The Feelies.
Mitjançant el pop, Dean Wareham va donar a aquest projecte un so més subtil que no pas a Galaxie 500, que es distingia per un rock penetrant. Això es fa evident en el seu primer àlbum, Lunapark (1992). Un parell d'anys després publicarien el segon, Bewitched, en el qual va participar Sterling Morrison, el guitarrista de The Velvet Underground, una banda de referència per a Dean Wareham. El 1995 traurien Penthouse, considerat un disc essencial en la dècada dels noranta. En un parell de cançons d'aquest treball van comptar amb la col·laboració de Tom Verlaine, líder de Television. El 1997 veuria la llum Pup Tent, amb Lee Wall com a nou bateria de la formació, i dos anys més tard, The Days of Our Nights, amb la baixista Britta Phillips, parella sentimental de Wareham, en el lloc de Justin Harwood. Després, editarien el directe Luna Live (2001) i, tan sols un any més tard, Romantica (2002), l'àlbum que inclou la cançó que us presento en el vídeo, Lovedust. El seu darrer treball seria Rendezvous, amb el qual van anunciar la seva retirada. No obstant això, poc després es van replantejar la decisió de plegar, ja que van reaparèixer amb més discos i més concerts.
En aquest repàs he destacat només els seus LP, però també van treure diversos EP, alguns dels quals de versions. Paral·lelament, a més, Dean Wareham i Britta Phillips van formar un duet i ell també va compondre i gravar música com a solista.
Que tingueu un bon cap de setmana!
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=1KGLw09F_0s[/youtube]
Etiquetes:
