-
La música de Kate Bush, una de les recomanacions del cap de setmana
Cedida
Arriba el cap de setmana i, amb aquest, una mica de temps lliure per tombar, per sortir, o per quedar-se a casa. El cas és que, com sempre, els de Reusdigital.cat som lleials a la cita amb els lectors i us proposem recomanacions culturals per gaudir d'una estona tranquil·la. Si us complauen, feu-les córrer!
Marc Busquets recomana el disc "Hounds of love", de Kate Bush
L'any 1985, Kate Bush va publicar Hounds of Love, àlbum que crítics i públic coincideixen sovint en assenyalar com la seva obra més sòlida. Aquesta ja va cridar l'atenció des del seu debut, The kick inside (1978), però el fet és que amb The dreaming (1982) va decebre més d'un. Fos com fos, amb senzills com Running up that hill (entre els millors de la dècada, directament) va tornar als llocs més alts de les llistes d'èxits de l'època. Altres singles de l'àlbum van ser Hounds of love i The big sky, en què va refermar el seu inusual concepte musical.
Com si d'una suite es tractés d'una suite, Bush va titular la cara A del disc amb el nom de The Hounds of love, mentre que el B es va batejar com The nineth wave. En aquest, per cert, va desenvolupar narrativament, a través de les cançons, la història d'una persona a la deriva, de nit, en una preciosa metàfora.
Tot passant per l'art rock i el pop progressiu, Bush va abordar qüestions com la igualtat de gènere, la relació amb el diví, les relacions amoroses, els mites o la maternitat, entre altres. Hounds of love és, en essència, la sublimació de la proposta artística de la britànica, la barreja perfecta entre el pop més comercial i l'experimentació de nous camins artístics, i una obra clau de la música dels 80, la infuència de la qual és vigent.
Marià Arbonès us recomana la música de San Fermin
Ellis Ludwig-Leone (Rhode Island, Estats Units, 1989) es va inspirar en la popular festa pamplonesa i en Ernest Hemingway per posar el nom de San Fermin al grup que va crear el 2012 al districte novaiorquès de Brooklyn. La raó del nom, segons va dir, era perquè l'atreia l'esperit de perill que implica l'encierro.
Ludwig-Leone ha estat vinculat amb la música pràcticament tota la vida. Va estudiar piano de ben petit i a l'escola de secundària va tocar els teclats en un grup que versionava, entre altres artistes, Ben Folds o Eagle-Eye Cherry. Més tard, va perfeccionar les seves habilitats mentre estudiava composició clàssica a la Universitat Yale i va col·laborar amb el compositor Nico Muhly. Un cop llicenciat, es va associar amb els vocalistes i amics de la infància Allen Tate, Jess Wolfe i Holly Laessig i uns quants músics més per engegar San Fermin, una proposta interessant fonamentada en la música pop instrumental, influïda per la formació clàssica de l'autor i amb unes excel·lents textures vocals. El col·lectiu, ara format per vuit músics, està dirigit per la genialitat de Ludwig-Leone, responsable de les lletres i la música. Beirut, The National o Sufjan Stevens són els referents més obvis de San Fermin.
Poc després de la seva fundació, el 2013, van publicar l'àlbum debut homònim amb la participació de 23 músics. Després han publicat tres àlbums més: Jackrabbit (2015), Belong (2017) i The Cormorant I & II (2020). El seu disc més recent és l'EP In This House, publicat l'any passat. Alguns dels seus treballs segueixen una línia més conceptual, basats en històries, mentre que en d'altres la història radica en els rics detalls del seu pop de cambra i en les veus.
Al marge del seu compromís amb San Fermin, Ludwig-Leone ha col·laborat amb un ampli ventall de conjunts i solistes en el camp de la música clàssica contemporània.
Etiquetes:
